Kristian Herbolzheimer: "L'atac al Pi d'en Xandri va ser un punt d'inflexió"

La societat civil va tenir el paper protagonista en la defensa de Torre Negra i Collserola, sobretot després de l'agressió al Pi d'en Xandri, de la qual ara se'n commemoren els 20 anys. El santcugatenc Kristian Herbolzheimer va ser una de les persones més implicades i va viure en primera persona l’atac al Pi d’en Xandri i les seves conseqüències. Herbolzheimer era el portaveu de l’antiga Plataforma Cívica en defensa de Torre Negra.

Què recorda de l’atac al Pi d’en Xandri?
En un primer moment no vam ser conscients del pes simbòlic que tenia el Pi o el pes que podia arribar a tenir l’agressió en si. La reacció ciutadana d’indignació i emprenyament ens va agafar per sorpresa. En veure la resposta ciutadana, vam veure que teníem la responsabilitat de canalitzar aquest sentiment i vam organitzar la Marxa Unitària, amb esperit de transversalitat perquè ningú se’n despengés.

Una de les mobilitzacions més grans en la històrica local.
La marxa va ser un èxit, la manifestació més gran que es recorda a Sant Cugat. Hi havia un ambient festiu, amb gent de totes les edats i un sentiment col·lectiu d’indignació i de necessitat de fer alguna cosa. També es va demanar a tots els nens de les escoles de Sant Cugat que fessin dibuixos del Pi i se’n van fer uns 3.000, que es van exposar.

Què va suposar per a la protecció de Torre Negra l’atac a l’arbre?
Va ser un punt d’inflexió perquè li va donar molta més projecció local i nacional, va donar un impuls a la protecció. Fins a l’agressió no s’havia fet gaire cosa i l’Ajuntament no havia iniciat un procés de requalificació urbanística. L’agressió va ser un toc d’atenció, tot i que no m’agrada dir que gràcies a l’agressió s’aconseguís la unitat en la protecció.

La lluita venia d’abans?
El 1987 vam crear el Grup de Natura del Club Muntanyenc i, després, la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra. Vam generar prou mobilització social perquè tots els partits polítics s’hi sumessin. Ja abans de l’atac al Pi, vam recollir 10.000 signatures i 70 entitats es van adherir al manifest de defensa de Torre Negra.

Com veu el futur a Torre Negra, després d’algunes decisions judicials contràries a la protecció?
D’una banda, penso que la legislació vigent no està a l’altura de les necessitats de la societat en protecció ambiental. D’altra banda, si la justícia diu que l’entorn no té valor ecològic, és que algú des de l’Ajuntament ha fet malament la seva feina. La riquesa ecològica de Torre Negra és que és dels pocs espais oberts i plans de Collserola a tocar del bosc, és on hi ha la màxima diversitat.

I més enllà de Torre Negra?
Moltes reivindicacions de la Plataforma s’han perdut. El camp de golf es va ampliar, es va instal·lar la carpa Sàbat i es va mantenir, Esade ha augmentat la pressió, es va construir a la Costa del Golf...