L'agricultura i els horts urbans transformen Sant Cugat i Collserola

En ple segle XXI, els conreus estan a l'ordre del dia a la ciutat de Sant Cugat: una gran quantitat d'iniciatives d'agricultura comunitària i ecològica, estan arrelant al municipi. Aquesta, però, és una realitat que es contraposa a la de l'abandonament de moltes superfícies de conreu per part dels seus propietaris.

Moltes vegades, el problema d'aquestes superfícies abandonades té a veure amb la voluntat d'especulació immobiliària: alguns propietaris de terres prefereixen no donar una utilitat productiva als seus terrenys a l'espera de poder-los invertir per la construcció d'habitatges o equipaments. L'agricultura intensiva i deslocalitzada fora dels seus nuclis de producció tradicionals a les localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona ha generat, a més, part d'aquest abandonament.

Una altra bona part d'aquestes causes ve derivada dels hàbits de consum: l'arribada de les grans superfícies on es poden comprar tot tipus d'aliments, a mitjans del segle XX, fa que els mercats municipals i establiments de venda de queviures tradicionals vegin una davallada de clients fins a arribar al punt on ens trobem avui en dia.

A la falta de demanda d'aliments locals, segueix l'abandonament del model de producció alimentària local, i per tant l'abandonament de moltes extensions destinades al conreu. A Sant Cugat del Vallès, segons dades aportades per l'Ajuntament, això es tradueix en què si a finals del segle XIX el 54% del terme municipal s'utilitza com a superfície agrícola, el 1956 aquesta superfície ja no representa més del 15%, i l'any 2016 acaba reduïda a un 3%.

En els últims anys, la ciutat ha començat a reintegrar els cultius al terme municipal gràcies a diverses iniciatives ciutadanes i municipals

Però des de fa uns anys, diverses iniciatives han començat a recuperar la tradició agrícola de Sant Cugat que, abans de convertir-se primer en ciutat de vacances i després en ciutat dormitori, basava la seva economia principalment en el conreu de cereals i vinya.

Els causants d'aquesta renovació de la cultura agrícola són diversos col·lectius, cooperatives de Sant Cugat i convenis amb escoles i institucions, com els denominats "hortokupa" o el conveni dels "horts escolars" dut a terme amb la Universitat Autònoma de Barcelona el 2006. Aquestes iniciatives generen, al Ple de l'Ajuntament, una moció institucional el juny del 2012 per la promoció de les activitats agràries urbanes de producció local, i una el 2015 per la promoció dels productes agroalimentaris km.0 i ecològics.

Tot plegat deriva en l'aplicació del Programa per la Dinamització Social Agroecològica (DLAe) a Sant Cugat, que pretén extreure conclusions sobre la situació de l'agricultura a la ciutat i fomentar-ne la reactivació des d'un punt de vista ecològic i afavorir la sobirania alimentària dels ciutadans del municipi. Així, s'intenta mantenir a la localitat tot el cicle de vida dels productes agro-alimentaris, des de la producció fins a la comercialització i el consum.

Segons explica el regidor de Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, estem vivint un canvi important en el panorama agrícola, ja que "la ciutat ha anat enviant l'agricultura fora del nucli urbà" al llarg de molts anys, "però el corrent actual és reutilitzar espais sense ús o espais verds per transformar-los en verd urbà productiu". Això implica un èxit palpable dels projectes d'horticultura urbana a Sant Cugat, que inclouen fins a 7 horts urbans ja existents (els de Turó de Can Mates, Mira-Sol, Volpalleres, La Figuera, Amposta Nord, Ildefons Cerdà, Horts Socials Can Possible) i dos més que estan pendents de condicionar (els horts urbans de l'avinguda Roquetes i els horts Andana).

Però no tota la producció agrícola de nova creació es troba dins el nucli urbà. A les explotacions tradicionals com la de Francesc Balcells i Josep Edo, que se centren en la producció de cereal i lleguminoses, ara s'han sumat projectes liderats per joves centrats en el conreu d'horts ecològics com L'Ortiga, situada a la finca municipal Can Montmany, o La Rural de Collserola. Alhora, des del Programa DLAe, s'han barallat diverses propostes, com l'anomenada "Ovelles de Collserola", que pretén utilitzar un sistema de pastura d'ovelles per tenir cura del creixement vegetal i el sanejament de les zones naturals del terme municipal.

A més, el programa de dinamització de l'agricultura també ha suposat l'anàlisi de les mancances i les demandes dels agricultors santcugatencs a partir d'entrevistes amb tots ells amb la intenció "d'intentar buscar estratègies perquè la producció agrícola es quedi en l'àmbit local" indica Puigdomènech. Entre elles, la necessitat més evident ha demostrat ser la falta d'espais de transformació alimentària: "molts voldrien que hi hagués un obrador comunitari que ja s'està produint a altres municipis", explica el regidor.

D'altra banda, el pla també inclou esforços per canviar la concepció del cicle alimentari i educar als santcugatencs més petits en l'aprenentatge sobre l'horticultura. Per això, els projectes d'agroecologia escolar s'han convertit també en un espai d'aprenentatge amb més de 40 espais d'horts en 21 centres escolars, on dins l'educació primària i secundària també es treballa el coneixement del cicle alimentari, incidint especialment en la producció agrícola.

El Parc Natural de Collserola lidera la busca pagesos amb projectes ecològics per tornar l'agricultura a la serra

La direcció del Parc Natural de Collserola, per la seva part, també busca atreure pagesos amb nous projectes de conreu i ramaderia ecològica basats en el programa DLAe i posar-los en contacte amb els propietaris de les terres. Aquesta iniciativa inclou els termes municipals dels 9 municipis que envolten el parc, d'entre els que Sant Cugat en forma part: Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Montcada i Reixach, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès.

La realitat és que actualment, segons dades del mateix parc natural, hi ha moltes possibilitats d'incendis a causa, entre altres factors, del fet que només el 3% de les seves 11.000 hectàrees són superfície cultivada, i tal com diu Joan Vilamú, tècnic del Servei de Medi Natural de la Serra de Collserola, volen "recuperar l'activitat agrícola i ramadera".

I hi ha raons més enllà del plantejament ocupacional o productiu per aquesta recuperació. Una de les més importants és que les àrees conreades actuen com a tallafocs davant els incendis. A més, la varietat de vegetació que ofereix és positiva per la biodiversitat ja que, segons Vilamú, "sigui el conreu que sigui el que s'hi planti, no deixa de ser un espai obert que deixa espai per una sèrie de fauna" que d'una altra manera no viuria a Collserola.

Per això, des de la directiva del parc han decidit fer difusió sobre la importància de conrear Collserola. I és una iniciativa que sembla que podrà tenir molt bona acollida, ja que cada any hi ha "més projectes disponibles que propietaris amb intenció d'arrendar o cedir les terres, o bé acordar una masoveria", admet Vilamú.

Això passa a causa d'un sentiment generalitzat de reticència, per part dels propietaris, al voltant dels projectes de conreu. Uns recels que, en gran mesura, existeixen per la desconfiança en l'èxit de l'explotació o en la creença d'un futur rendiment urbanístic dels mateixos terrenys. No obstant això, tal com diu Vilamú, "estem en conversa amb Collserola Iniciatives, associació de propietaris forestals que també inclou projectes d'agricultura i ramaderia ecològica, per intentar canviar aquests recels".