L'associació pel Dret a Morir Dignament treballarà a Sant Cugat per una mort digna

L'associació Dret a Morir Dignament, que vetlla per l'acompanyament de les persones en la mort i lluita per l'assoliment d'una eutanàsia legal a l'estat espanyol, ha dut a terme un acte de presentació del seu punt d'assessorament a Sant Cugat. La presentació ha servit per contextualitzar la història de l'entitat, així com per a presentar la seva tasca en la cura dels malalts terminals i la cerca d'una mort digna legalitzada.

La seva oficina d'assessorament i atenció, que obrirà cada dilluns entre les 12 i les 14 h a la Casa de Cultura de Sant Cugat, va ser aprovada gràcies a una "moció de suport a la mort digne recolzada per tots els grups municipals" de la ciutat, segons ha indicat la seva responsable i mestra jubilada, Consol Farràs. A l'acte, al que ha assistit la tinenta d'alcalde de Polítiques de Cicles de Vida, Susanna Pellicer, hi ha hagut ponències de la infermera i experta en acompanyament a les malalties i el dol, Txus Serra, així com d'Isabel Alonso, presidenta de la DMD a Catalunya.

En essència, la tasca de l'associació es resumeix, tal i com ha dit Farràs, en que "jo pugui morir segons la meva idea de dignitat". Una opció que de moment s'ha assolit a mitges, segons Isabel Alonso, que ha indicat que a l'estat espanyol "hem aconseguit el dret a rebutjar un tractament i el dret a cures pal·liatives, però ens falta el dret a l'eutanàsia". Segons dades aportades per Metroscopia, ha explicat la presidenta a Catalunya, "el tema de la legalització de l'eutanàsia és en el que hi ha més diferenciació entre l'opinió pública i la legalitat".

L'associació nascuda el 1984 de la mà de Miguel Ángel Lerma, amb què han col·laborat directament personalitats conegudes com Salvador Panicker i que ha acompanyat casos ben coneguts com el de Ramón Sampedro, es dedicarà a Sant Cugat a assessorar casos particulars i a ajudar a difondre i expandir els drets del pacient a la ciutat.

A més, la DMD té la intenció de visibilitzar una forma més naturalitzada i humanitzada d'entendre la mort. La seva feina també entra en consonància directa amb la dels professionals sanitaris. I és que, segons Txus Serra, "el 95% dels professionals de la salut tenen problemes davant de la mort", i han d'ajudar-se de "les unitats de cures pal·liatives, que fan una tasca importantíssima de cara a les famílies". I és que, explica Serra "cada any, més de 300.000 persones a l'estat hauran de rebre assistència mèdica i farmacològica per superar el dol".