L'Hospital General de Catalunya vist pels seus treballadors

Des de la seva obertura, l'any 1985, són molts els professionals que han passat per l'Hospital General de Catalunya. El TOT ha parlat amb alguns dels primers treballadors del centre per saber com estan vivint el moment actual de l'hospital i com valoren la seva vida laboral. 

Marc Cots, Cap de Traumatologia

El doctor Marc Cots ha passat mitja vida a l’Hospital General de Catalunya. Va entrar-hi l’any 1985, quan es va inaugurar i va ser un dels primers metges. Va entrar-hi quan tenia 31 anys i ara en té 62, tal com ell destaca, “l’hospital és com casa meva”. Pel que fa al servei que ofereix el centre, el doctor Cots destaca la seva evolució. Al principi, només funcionaven les consultes externes i, a poc a poc, es van anar afegint els altres serveis. En tots aquests anys de recorregut, el doctor Cots recorda que l’HGC ha viscut moments de tot. “Ha estat molt difícil, però maco alhora. Hi ha hagut èpoques molt dolentes econòmicament, de fallides, que no sabíem si cobraríem”.

Pel que fa al tracte amb el pacient, el cap de Traumatologia creu que ha canviat en tant que ho ha fet el gruix d’activitat. “Al principi era medicina més privada i podíem personalitzar més el servei. Ara el nivell d’activitat ho dificulta una mica”. Amb tot, el doctor Cots se sent molt orgullós amb la tasca que desenvolupa dia a dia el servei de traumatologia, un dels més potents del centre, oferint servi a més de 40.000 usuaris l’any. De la situació actual, Cots considera que “l’hospital ha estat tractat injustament  pel fet de ser un centre privat”.  

Lourdes Dalmau, Cap d’àrea del bloc quirúrgic

La Lourdes Dalmau fa 30 anys que treballa a l’Hospital General de Catalunya. En els seus inicis la Lourdes va començar a l’àrea de consultes externes, després va passar a planta, a urgències, fins que, finalment, va arribar al bloc quirúrgic, àrea de l’hospital on porta 27 anys. És la responsable d’infermeria del bloc quirúrgic. Juntament amb els responsables de les altres àrees, la Lourdes coordina i gestiona les intervencions que es duen a terme a l’hospital. Actualment, unes 2.500 al trimestre.

De la tasca que desenvolupa ella i el seu equip, format per 70 persones, Dalmau n’està molt orgullosa. Tal com destaca “som un servei que fem molta feina, però poc soroll, i això és bon senyal”. Dalmau és d’aquelles treballadores que se sent seva l’empresa i que veu en els seus companys de feina, una extensió de la seva família. Del centre destaca l’evolució dels darrers anys i la consegüent millora. Pel que fa a la situació viscuda aquest any, Dalmau destaca que, pel que fa a la seva àrea, “el personal està preocupat, però a la nostra àrea afectarà poc. Igualment, però, la gent creu que se solucionarà, perquè el Taulí no podrà assumir tot el que fem nosaltres”.

Víctor Ricarte, Cap de manteniment

El Víctor s’encarrega d’una de les àrees més complexes de l’Hospital General. Per ell passen tots els aspectes relacionats amb el manteniment del centre. Des que un aparell tecnològic del quiròfan funcioni a la perfecció, fins que les habitacions estiguin el millor possible per tal que els usuaris rebin el servei que necessiten perfectament.

Si bé és cert que  hi ha qui creu que l’HGC és un petit hospital, el Víctor recorda que “de petit no en té res. És un centre molt gran. Estem parlant de 90.000 m 2 construïts i 65.000 m2 de jardins. A més, això és com un poble sencer. Cada dia hi passen més de 5.000 persones entre professionals, usuaris, familiars”. Tot i que quan es va construir el centre i es va dotar de tot el material necessari, es va fer amb gènere de primera qualitat, des de l’àrea de manteniment de l’Hospital General de Catalunya tenen dissenyat un Pla Director que aborda tots els punts que cal modernitzar. Ja s’han anat fent coses, però el pla està previst que s’executi en 4 o 5 anys. Pel que fa a la situació que està vivint l’HGC, Ricarte destaca que “aquesta incertesa ens ha deixat una mica descol·locats, tot i que a vegades ni hi penses”. 

Emilio Ramírez, Cap de compres

L’Emilio Ramírez és el Cap de compres de l’Hospital General. Ell, juntament amb el personal del seu departament, s’encarreguen de comprar tot el material que necessita el centre. Des de material mèdic fins a material d’escriptori. És a dir, tant compren material d’oficina, com pròtesis per a dur a terme qualsevol operació. L’Emilio va entrar a l’Hospital General l’any 1985, l’any de la seva posada en marxa. Ell va ser el primer portalliteres del centre. Després de passar per l’administració de l’hospital i per la part de compres de farmàcia, l’Emilio va ser nomenat, l’any 2002, cap de Compres.

L’Emilio ho té clar, per a ell, “igual que el Barça, l’hospital és més que un club”. I és que tal com remarca el cap de compres, sota el lema que “el pacient és el primer i se li ha d’oferir el millor servei, tots els treballadors de l’Hospital General estan molt integrats i implicats amb el dia a dia de l’hospital”. Pel que fa a la incertesa generada els últims mesos, de què passarà amb l’hospital, l’Emilio remarca que “el dia a dia és tan complex i tenim tanta feina, que, tot i que ens preocupem, no podem pensar gaire en què pensarà i com quedarà tot.” 

Carme Oller, Coordinadora de l’àrea maternoinfantil i sala de parts

Fa 29 anys que la Carme Oller treballa a l’Hospital General. En un principi va començar com a infermera a la unitat d’oncologia, però amb els anys va anar progressant fins a assolir l’actual càrrec. La Carme Oller porta una de les àrees més potents de l’HGC. I és que en els darrers anys el centre ha donat una embranzida a l’àrea maternoinfantil. Actualment, l’HGC compta amb una gran àrea de neonatologia i una UCI pediàtrica, dotada amb 10 incubadores i 4  llits.

Oller considera que l’evolució que ha fet l’hospital els darrers anys el situen en un hospital de tercer nivell. “És un hospital que funciona més com a hospital públic que privat, pel que fa a la seva estructura, professional i equipaments”. Pel que fa a la situació viscuda el darrer any, Oller considera que ha afectat la plantilla en dos vessants. “D’una banda en el terreny personal, hi ha gent que no sap què passarà amb ells, i com repercutirà. De l’altra banda, professionalment està  afectant perquè aquesta situació pot fer que l’hospital baixi el seu nivell i a ningú li agrada anar enrere.”

L'Hospital General de Catalunya a fons

Aquest contingut forma part d'un ampli reportatge que explica la història i la situació actual de l'Hospital General de Catalunya. Entre altres, el reportatge conté una entrevista en exclusiva al director del centre hospitari, Dr. Xavier Mate, així com una radiografia de la situació sanitària al Vallès Occidental. En els pròxims dies el TOT publicarà més continguts relacionats.