Les caramelles representen una de les moltes tradicions que tenim a Sant Cugat, en aquest cas relacionades amb el cant. Es tracta de cançons populars d’origen religiós que es canten per Pasqua.
Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús, la seva temàtica ha anat evolucionant amb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.
En l’àmbit històric, estan documentades des del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.
No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.
Tradicionalment, el grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.
A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca, ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.
Actualment, es canten a diferents carrers de Sant Cugat i les colles demanen donatius que són destinats al seu autofinançament.
Finalment, cal destacar la figura del santcugatenc Francesc Xavier Azqueta, un dels màxims promotors de les caramelles a Sant Cugat a través de la Societat Coral La Lira.
En aquesta foto podem veure membres de la Societat Coral La Unió a finals dels anys vint en una cantonada de la plaça de Sant Pere (antiga Pere San) acompanyats d’un guitarrista.