La COVID-19 impulsa l'arribada de barcelonins a la segona corona metropolitana

Un total de 13.094 persones han deixat d’estar empadronades a Barcelona de l’1 de gener a l’1 d’octubre de 2020, segons l’informe ‘El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19’, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona. Unes xifres que se sumen a les de la darrera enquesta dels Serveis Municipals del consistori barceloní, que reflecteix que la pandèmia ha fet créixer el descontentament de viure a la capital catalana fins al punt que ja arriba al 30% el nombre de ciutadans que, si pogués, viuria en un altre municipi que no fos Barcelona.

Per a Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, el confinament forçat durant l’estat d’alarma, i l’auge del teletreball estan provocant que les grans capitals del país estiguin perdent pes relatiu respecte a les seves províncies en la compravenda d’habitatges.

Noves necessitats a l'hora de triar residència

"Arran de la pandèmia hi ha moltes famílies, d’un determinat perfil professional, que han pres la decisió de deixar Barcelona i traslladar-se a localitats de la primera i segona corona metropolitana, com pot ser el cas de Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, per a buscar una forma de vida diferent en entorns menys densos, amb més zones verdes i espais naturals, i una bona oferta d’equipaments", assenyala Joan Franquesa, que afegeix que "la qualitat de vida, la proximitat i les bones comunicacions amb la ciutat comtal, i el seu envejable entorn natural, converteixen Sant Cugat en un espai privilegiat per viure-hi".

Canvi de paradigma

La consolidació del teletreball també ha portat a molts catalans a plantejar-se un canvi de residència. Segons dades de l’estudi ‘L'impacte de Covid-19 en estats d'ànim, expectatives i hàbits de consum’, publicat per EAE Business School, alguns factors que abans de la pandèmia tenien “molt pes” a l’hora de triar un habitatge, ara amb les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han perdut valor, com per exemple residir al centre de la ciutat o en una urbs. El 18% vol viure lluny del centre de la ciutat, i el 21% prefereix viure en una localitat més petita.

"Estem davant d’un canvi de paradigma. La Covid-19 està impulsant noves demandes en el tipus d’habitatge. Des de Feliu Franquesa estem constatant aquestes noves tendències que la ciutadania demanda, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns", indica Franquesa.