Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Acabada la II Guerra Mundial, el règim franquista va voler donar, davant les potències democràtiques vencedores, una imatge de país respectuós amb l’Església i defensor del catolicisme.
Aquest fet va ser aprofitat Catalunya per aquells moviments que, si bé eren de caire moderat i de profundes conviccions catòliques, refusaven el franquisme pel seu caràcter repressiu, anticatalanista i antidemocràtic.
La Comissió Central
Entre els actes promoguts per aquells moviments, destaca la preparació i celebració de la festa d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 27 d’abril del 1947. D’acord amb l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, sectors de l’antiga Federació de Joves Cristians, entre d’altres, van crear la Comissió Abat Oliva, encarregada de preparar l’entramat de l’entronització. Fèlix Millet i Maristany va ser secretari general i l’advocat Josep Benet i Morell en va ser el secretari.
El projecte va mobilitzar centenars de persones de les classes mitjanes d’arreu del país, formant-se delegacions en capitals de comarca i en nombroses poblacions de Catalunya. Es van formar també comissions específiques que contribuïren amb activitats i concursos.
La delegació de Sant Cugat
La delegació central va establir contacte amb un grup de persones lligades al catolicisme moderat de la vila, amb l’encàrrec de formar la delegació de la comissió i crear la junta que dugués a terme les seves activitats. Després d’obtenir el permís de l’Ajuntament, es va constituir a Valldoreix, el febrer del 1947, sota la presidència de Teodor Campí i Cussó, persona de gran influència entre els sectors socials i institucionals de la vila.
La resta de la junta estava formada per: vicepresident, Pau Muñoz Castanyer. Secretari, Xavier Azqueta. Vicesecretari, Ernest Auladell . Tresorer, Ramon Clapés. Vicetresorer, Josep Marlet. Delegat, Joaquim Bozzo. Vocals, Joan Jané, Francesc Alegret, Daniel Trias, Eugeni Canas, Joan Auladell, Josep Altet, Antoni M. Rifa, Narcís Oller, Miquel Tortosa i Manel Farrés.
Entre els actes duts a terme destaquen: tres festivals sardanístics, la festa de la diada del 27 d’abril, festa montserratina a Valldoreix el 28 d’abril i el romiatge a Montserrat del 17 d’agost amb 261 romeus. La participació en els actes de Sant Cugat van ser massius, recollint-se 2.487 signatures el dia 27 d’abril per demanar la declaració de festa de precepte aquell dia.
La tasca continuadora
La dinàmica encetada per la delegació va continuar, sobretot en el sector cultural, però també ajudant a normalitzar la vida associativa de la vila.
Es va comptar amb la col·laboració d’en Joan Clerc, arribat a la rectoria l’any 1948 i lligat a sectors del catalanisme catòlic. Substituí en el càrrec mossèn Griera, primer rector després de la Guerra Civil i poc entusiasmat amb les activitats de la delegació, no havent autoritzat el repic de campanes del Monestir el dia de la Mare de Déu de Montserrat.
Mossèn Clerc, juntament amb la delegació, impulsaren la creació de la revista Guia. Crònica parroquial, amb col·laboracions no religioses i amb articles majoritàriament escrits en català. El primer número va sortir el gener del 1949 i, fins 1960, va se l’única publicació a Sant Cugat. Es va aconseguir també que l’any 1949 reobrís el seu local, La Unió Santcugatenca, clausurada al final de la Guerra Civil i antic centre de reunió de les esquerres de la vila.
La influència de la delegació en la vida local era forta. El vicepresident Pau Muñoz Castanyer va ser nomenat alcalde l’octubre del 1947, una vegada finalitzats els actes de l’entronització. Una mostra que l’activitat de la delegació anava més enllà de l’àmbit religiós i cultural per entrar de ple en l’àmbit “polític” del moment.