Les masies del segle X a Sant Cugat

Es fa difícil d’imaginar com podia ser Sant Cugat al segle x des de la perspectiva actual. Però si agafem una foto aèria de la ciutat actual i amb el Photoshop esborrem totes les cases menys el Monestir, podem arribar a tenir una idea de com era: camps de conreu, alguna masia perduda, alguna ermita i rés més.

Ni tan sols era un poble com a tal. Els abats del Monestir exercien de senyors feudals i mantenien sota el seu control una gran part del territori. El nom de Sant Cugat va lligat al Monestir, però el que podríem considerar com a poble rebia el nom d’Octavià.

Realment no es pot considerar un poble segons el concepte actual, sinó com una agrupació de masos i parròquies eclesiàstiques. El primer cop que podem veure citat el poble és en una butlla papal del 1120: “Locum ipsum quo prefatum monasterium situm est, cum villa ipsius cenobii”. L’any 1150, en el testament d’un tal Berenguer de Vallvidrera es fa constar: “[…] in villa Sant Cucuphatis[…]”

Els senyors feudals

Atesa l’estructura feudal del poder, els masos eren l’instrument perfecte per tenir les terres conreades i, a més a més, aconseguir uns ingressos importants en concepte d’impostos.

No coneixem amb certesa el total de masies al territori santcugatenc, però sembla que eren nombroses. El cens de l’època és el que es coneix com a fogatge, i es feia per focs, o lloc de residència, i per saber el nombre d’habitants s’estimava una ràtio de 4,5 persones per foc.

Tenim constància de molts noms i en el fogatge del 1553 consten, almenys: can Solà, can Güell, can Fatjó dels Orons, can Vol Palleres, can Marcet, can Massaguer de Palou, can Bell de Sales, mas de Sant Llorenç, can Llunell de Manart, can Cabassa, molí dels Bassons, can Buscarons, casa d’en Pasqual del Prat, can Planes, can Bell del Mas Sanctus, can Castanyer, can Castellví, can Mestres, can Magarola, can Sala de la Muntanya, can Carbonell, can Vilallonga, can Camderrós, can Puig, can Janer, can Borrell, can Major, can Revella....

En el fogatge del 1358 es localitzen 226 focs, la gran majoria dels quals es tracta de masos repartits entre les parròquies de Sant Pere (Sant Cugat) amb 164 focs; de Sant Ciprià (Valldoreix), amb 42 focs i Santa Maria de Campanyà, amb 20.

Tots els masos esmentats, i de ben segur que molts d’altres, es trobaven sota la jurisdicció del Monestir de Sant Cugat, a qui pagaven els impostos. Algunes de les masies eren propietat dels seus habitants, els quals les havien comprat o permutat amb el Monestir.

En un document de l’any 1084 consta la donació de “les terres de l’indret anomenat Campaniano”, posteriorment, can Castanyer. També està documentada el 1102 la compra per part de l’abat Odó de “les cases, corrals, cellers, vinyes, prats i horts amb pomeres situats en el lloc anomenat Fonte Calciata”, conegut actualment com ca l’Ametller.

Les disputes entre els monjos del Monestir i la resta d’habitants de la vall de Gausac eren continues i els monjos l’any 1478 demanen la mediació del rei Joan II per evitar que la gent passi per les seves terres pel dany que fan als conreus i a les vinyes: “[…] e donam licentia als dits Prior e frares que pugan tancar lo camí que per lo dit monestir ses fet perquè en alguna manera no tinguen ocasió les gents de poder passar […]”.

Els masos avui

Després de centenars d’anys d’existència, molts dels masos citats anteriorment han desaparegut sota la piqueta del “progrés”, o estan enrunats, però n’hi ha, pocs, que no solament es mantenen dempeus, sinó que els propietaris actuals són descendents directes dels primers habitants.

Aquesta peça forma part d'un reportatge que parla de els masies de Sant Cugat. En els propers dies s'aniran publican continguts relacionats amb aquestes masies.