Les vacunes contraceptives per a senglars s'aplicaran al setembre

El Parc de Collserola continua lluitant contra la proliferació dels senglars. A l'augment d'exemplars s'hi suma el fet que molts d'ells s'han habituat a viure a les zones urbanes i periurbanes i ja no defugen de la presència humana, arribant fins i tot a atacar. Investigadors de la UAB començaran al setembre a inocular una vacuna per posar fre a la reproducció d'aquest animal en aquestes zones periurbanes del parc natural.

El director-gerent del Consorci del Parc, Marià Martí, ha explicat a l'ACN que el nombre de senglars que Collserola pot assumir per ser sostenible és entre 300 i 400 però l'any passat es podrien haver assolit els 1.500, xifra que enguany s'ha reduït en 650 gràcies a l'increment de guaites que es van fer i altres mètodes.

Des del Parc de Collserola diferencien entre tres grups de senglars. D'una banda, els que s'anomenen salvatges i viuen a l'interior del bosc, en segon lloc n'hi ha d'altres semihabituats que freqüenten zones habitades i, per últim, hi ha un tercer grup format per animals completament habituats i que viuen en zones urbanes o periurbanes. És en aquest darrer grup on resident "el gruix del problema", explica Martí.

Davant d'aquesta situació, s'ha posat en marxa una prova pilot entre la UAB, la Diputació i els municipis de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vacarisses i Matadepera que es basa en l'administració d'una vacuna que busca la inhibició de la reproducció. Un cop s'hagi subministrat aquesta vacuna, l'animal començarà a generar anticossos contra l'hormona que regula la reproducció. La vacuna és útil tant en mascles com en femelles, ja que mentre en les primeres s'inhibeix la producció d'ovòcits, en els segons també es redueixen els espermatozous.

El director del departament de Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB, Manel López Bejar, explica a l'ACN que ja s'han agafat mostres dels exemplars als quals se'ls posarà la vacuna a partir del setembre, ja que posteriorment se n'agafaran més per poder comparar els resultats i comprovar l'efectivitat de la vacuna. En un primer moment la vacuna s'administrarà a 50 exemplars, que són els senglars joves que entrarien en reproducció a finals del 2016. En anys successius, fins als quatre que té de durada el projecte, s'aniria augmentat el nombre d'animals.

López detalla que el primer objectiu és aturar la primera reproducció, al mateix temps que es busca reduir la producció d'hormones i evitar que els mascles es moguin per buscar reproduir-se i continuïn colonitzant àrees. La idea és poder aturar la reproducció però no eliminar tots els senglars que viuen en aquestes zones, ja que, segons l'investigador, si això passés, en baixarien uns altres del bosc per ocupar-les. Per tant, volen deixar una "població estable" que faci de barrera a l'arribada de nous animals.

Des del Consorci de Collserola veuen amb bons ulls que es portin a terme aquestes investigacions, però apunten que, ara per ara, "no és una alternativa per controlar la població de senglar actual" i que cal buscar una solució a la "crisi" en la que es troben.

L'Ajuntament de Sant Cugat també ha posat en marxa una campanya per reduir la població de senglars perquè els porcs senglars que hi ha en zones urbanes tornin a la zona boscosa. La campanya Tinc morro! es va posar en funcionament el mes de maig.

Combinació amb batudes i guaites nocturnes

La vacuna doncs es provarà en les àrees urbanes i periurbanes però a l'interior del parc el Consorci aposta per altres mètodes, sent les batudes i les guaites nocturnes els que es fan servir principalment. L'any passat el Consorci del Parc de Collserola va adonar-se que el nombre d'exemplars havia crescut molt fins als "entre 800 i 1.500", per això es van intensificar les accions de cacera.

Tenint en compte totes les tipologies, també els animals que van ser atropellats, la població es va reduir en 650 animals. Aquesta xifra dobla la del 2014, quan en van ser 326. Tot i la reducció aconseguida el 2015, Martí apunta que "no es pot abaixar la guàrdia", ja que si es deixa d'estar sobre el problema, la població es pot tornar a disparar.