La lluna, la pruna i el sol solet

Ara que hem passat el solstici d’hivern, segur que us heu adonat que cada dia que passa el cel s’enfosqueix més tard. I hi ha dies que alcem el cap i veiem la lluna brillant d’una manera encisadora. 

Podem veure la lluna completament il·luminada i, aleshores, hi ha lluna plena o, al contrari, que sigui invisible, i tenim lluna nova. I si només se n’il·lumina una part, està en quart minvant o en quart creixent. 

Quan hi fem referència com a satèl·lit de la Terra, l’escrivim amb majúscula inicial. També altres planetes tenen satèl·lits o, popularment, llunes. Si estem distrets direm que tenim el cap a la lluna o que estem a la lluna, o fins i tot a la lluna de València. 

Hi ha qui pretén l’impossible i aleshores vol agafar la lluna amb les dents i qui té un humor variable podem dir que és un llunàtic. I quants cops no us han demanat la lluna i no l’heu pogut donar? Millor no prometre la lluna si no la podem aconseguir.

Però si algun cop ens donen la lluna, potser ens enamorem i, arribats al punt, fins i tot ens casem. Aleshores marxarem de lluna de mel i, si tot va bé, tornarem de bona lluna. 

I com que no tenim lluna sense sol, aprofitem per recordar-vos que el sol pot ser el nom d’astre i també el d’una nota musical, un adjectiu (Se sent sol) o una forma del verb soler (Sol cantar a la dutxa). 

Com en el cas de la Lluna, si ens referim al nom propi de l’astre l’escrivim amb majúscula: La Terra gira al voltant del Sol. Els més matiners sabreu que, a punta de sol, si us encareu cap a llevant, veureu el sol ixent i, per contra, al capvespre, si us dirigiu cap a ponent, contemplareu el sol colgant o el sol ponent.

I, renoi!, si n’hem passat, de dies, amb un sol de justícia... d’aquell que esquerda les pedres i que crema es cul a ses llebres. Però ara potser vindran dies de sol covat, que és fort però de núvols entelat.

Si mai intenteu treure profit d’algú altre us poden dir que us acosteu al sol que més escalfa. Però vigileu bé que no es posi de panxa al sol, perquè això voldrà dir es desentén de tot.