Mara Dierssen: "La música és una eina molt potent a escala neurobiològica"

Mara Dierssen és la responsable de 'Brain Polyphony', un projecte que suposa un gran avanç cap a la comunicació de les persones afectades per la paràlisi cerebral. La iniciativa va fer parada a Sant Cugat el passat diumenge 26 de novembre de la mà del Cafè Belgrado, en un concert solidari per donar a conèixer el projecte i recaptar fons.

Com va anar el concert de diumenge passat al Cafè Belgrado?

Estem molt satisfets de com va respondre Sant Cugat. La gent va entendre la part científica del concert, i li va agradar. Estem contents; hi va haver moltes preguntes, la gent es va implicar molt. Hi va haver molt suport al projecte, tan econòmic com d’altres tipus.

Com va començar el projecte del Brain Polyphony?

Va començar d’una forma força curiosa. Jo tinc un veí de Sant Cugat que té paràlisi cerebral i no es pot comunicar, i parlant amb els seus pares em va comentar que un dels majors problemes que tenen ells és precisament que mai saben ben bé què li passa. Quan el veuen malament no saben si és que està malalt, que li fa mal alguna cosa o si és que està trist o disgustat. Això em va fer pensar en la possibilitat de fer servir una interfície cervell-ordinador per desenvolupar un sistema de comunicació alternativa per aquestes persones.

Com funciona aquest mecanisme?

El Brain Polyphony utilitza un sistema d’elèctrodes de superfície per poder registrar l’activitat bioelèctrica cerebral. A través d’aquest registre podem trobar patrons específics que assenyalin estats emocionals concrets. Aquests patrons es tradueixen a un llenguatge que l’ordinador pugui comprendre i posteriorment nosaltres donem so a aquesta informació. Es tractaria d’un programa de machine learning, d’aprenentatge del mateix sistema.

El projecte que esteu duent a terme busca només la comunicació de les persones amb paràlisi cerebral, o busca també l’expressió artística?

El Brain Polyphony pot ser una eina que serveixi a les persones amb paràlisi cerebral per crear, en aquest cas a partir de sons musicals. Els qui el fan servir ens passegen per les seves emocions gràcies a la música. I això és molt important, perquè la música produeix un contagi emocional; és una eina molt potent a nivell neurobiològic. I aquest contagi emocional és el que permet, crec jo, posar-te a la pell d’aquestes persones.

"La música produeix un contagi emocional; és una eina molt potent a escala neurobiològica"

En aquest projecte treballeu un conjunt de persones d’àmbits molt diferents de la ciència. Us ha costat entredre-us?

No és fàcil. Pels que som més de la branca de biologia, el fet d'haver entrat en un àmbit més d'enginyeria i matemàtic ha sigut molt interessant i divertit. Hem hagut d’estudiar molt, però al final ens hem entès bastant bé. En canvi, per als qui estan acostumats a treballar en una disciplina més tecnològica, el fet de tenir una pregunta biològica definida els ha permès aplicar eines i coneixements d’una manera més específica, i nosaltres els hem proporcionat aquesta altra dimensió. Ens hem ajudat mútuament, que és del que es tracta la interdisciplinarietat, i en el nostre cas ha funcionat.

Hi ha projectes semblants al vostre arreu del món?

Els projectes que treballen amb la tecnologia cervell-ordinador estan en una línia fronterera amb el coneixement, però en aquests moments hi ha molts laboratoris treballant a un nivell molt competitiu. Esperem no perdre el tren. Però la nostra aproximació realment és original, així que esperem poder seguir endavant d’una forma competitiva.

Què voleu fer un cop tingueu el sistema dissenyat?

La nostra visió és que es puguin obrir aquests sistemes mitjançant un OpenBCI (Open source Brain Computer Interface o sistemes oberts d’interfície cervell-ordinador). Perquè el model de negoci que s’ha generat al voltant del sistema de les patents és un model molt restrictiu.

Quan preveieu acabar aquest  projecte?

Quan tinguem finançament; en aquest moment està parat, estem sobrevivint a base d’esdeveniments solidaris que ens ajuden a continuar. Treballem amb un low cost.

Quines activitats heu organitzat a part del concert de Sant Cugat?

Hem organitzat moltes sessions de Brain Polyphony perquè la gent conegui el projecte, i la veritat és que sempre hem tingut una resposta molt positiva per part de la ciutadania. La gent ho entén molt bé, i els pocs passos que fem endavant són gràcies a la inversió dels ciutadans, al crowdfunding. Anem lents.

"La investigació no és una prioritat en el nostre país, des del meu punt de vista amb força miopia política"

A part de les activitats, heu rebut alguna inversió del govern?

Del govern encara no, de moment hem comptat amb uns fons de caràcter privat que ens han ajudat a començar. Vam sol·licitar una subvenció d’un projecte europeu, del qual vam quedar molt ben avaluats, però per desgràcia a Europa també hi ha força restricció de fons. El nostre projecte, malgrat estar molt ben avaluat, no es considerava prioritari. 

Actualment és un bon moment per la recerca biomèdica?

Aquí tenim molts bons investigadors. Gent molt bona i molt preparada, però la investigació no és una prioritat en el nostre país, des del meu punt de vista amb força miopia política. La falta d’inversió el que fa es ralentir la nostra potència.

Teniu pensat tornar a Sant Cugat a fer una activitat com la que vau fer?

N'estariem encantats. De moment no ha sorgit l’oportunitat, però quan sorgeixi ens hi apuntarem de ben segur perquè ens ha agradat molt la experiència.