Dierssen: “Mantenir l’activitat mental és el millor tònic de la joventut”

Temps difícils per a la investigació?
El nostre país mai s’ha cregut la investigació com a motor. Abans del 1992, Barcelona vivia d’esquena al mar; Espanya ara viu d’esquena a la ciència.

Dins del mapa de la investigació, on se situa Catalunya?
El problema és menys greu perquè en el seu moment hi va haver una clara aposta per la investigació i això ens ha col·locat en una lliga diferent. En molts àmbits de la ciència, Catalunya juga a primera divisió amb centres que competeixen a escala internacional i en igualtat de condicions.

La investigació és agraïda?
Investigar és apassionant i quan descobreixes alguna cosa és una satisfacció intel·lectual, perquè per descobrir-ho t’has fet una pregunta, ho has investigat i ho has demostrat. I encara que en termes de resultats hi ha un component elevat de frustració, ja que la majoria dels dies els experiments no surten com vols, sempre dic que és més divertit, perquè si sempre surt allò que plantegem, quin avorriment!! La ciència és generació de coneixement i el coneixement mai saps quan serà aplicable o útil.

Continua l’evasió de talent científic cap a altres països?
Sí, i és un drama perquè estem perdent els diners de la inversió que hem fet en la formació d’aquestes persones. Tota la inversió se la queden els països de destí!

Què esteu investigant ara al Centre de Regulació Genòmica?
Estem centrats a comprendre les fases biològiques de l’aprenentatge i la memòria del funcionament mental. Volem entendre com guardem la informació, on i en quin període de temps, i que sigui útil per tractar malalties amb alternacions cognitives com la discapacitat intel·lectual, l’Alzheimer o altres trastorns. Hem identificat molècules d’interès per pacients amb síndrome de Down i altres malalties. La nostra estratègia és afavorir processos que són subjacents a l’aprenentatge i a la memòria, com la capacitat que té el cervell de canviar quan aprèn.

El Centre de Regulació Genòmica gaudeix de prestigi internacional?
És un dels millors centres d’investigació bàsica i és un centre d’excel·lència amb una producció científica brutal. Ara tenim 30 grups i 6 serveis cientificotècnics d’alt nivell. El 70% dels investigadors són estrangers, de manera que l’entorn és divers i internacional i en el rànquing de SCIMAGO –la llista d’institucions en el sector de salut– estem en la novena posició a escala mundial.

La marca Barcelona atreu el talent?
I tant que l’atreu, la ciència és excel·lent i és una ciutat atractiva.

S’ha investigat molt sobre el cervell, però és un gran desconegut. Per què?
Segurament és l’estructura més complexa que coneixem. Té més de vuitanta mil milions de neurones, trilions de connexions sinàptiques que canvien. Encara que coneixem moltes dades, no entenem el procés que tradueix els canvis en funció mental.

Com canvia el cervell durant la vida?
Molt! Durant la primera infància hi ha un canvi radical, el cervell acaba de madurar a l’exterior de l’úter. En l’ésser humà, la maduració postnatal és bastant llarga, tenim un cervell en construcció. Una de les maneres que tenim d’evolucionar és adaptant-nos a l’entorn i acabem de construir el cervell a través de la nostra experiència, per això els primers anys de vida són tan importants. El contacte amb la mare, la lactància materna i que se’ls estimuli, sense sotmetre’ls a un programa d’activitats massa exigent, és vital.

I pel que fa als adolescents?
És també molt important perquè es produeix la maduració de les àrees més modernes del neocòrtex, per això hi ha aquesta síndrome de l’adolescència, perquè hi ha disparitat de maduracions amb les àrees que tenen a veure amb l’emoció i el control dels impulsos.

I per a edats més madures?
La capacitat plàstica és més petita, per això és important mantenir l’activitat mental tota la vida. Això protegeix de la pèrdua de memòria relacionada amb l’edat i el procés neurodegeneratiu.

Quins consells dóna per mantenir sa el cervell?
Mantenir l’activitat mental és el millor tònic de la joventut pel cervell.

Es dóna suficient pes a la ciència en edat escolar?
Que va! El nostre sistema educatiu ha de canviar! No té sentit transmetre informació quan aquesta no és accessible, però ara el que s’ha de transmetre i aprendre són competències. El més important és pensar sobre aquella informació i donar conceptes globals amb un a visió crítica de les coses. No té sentit fer quatre hores seguides de classe amb mitja hora de descans, ja que el cervell no és capaç d’assumir tanta informació.

Com evolucionarà la neurociència durant la pròxima dècada?
Estem assistint al desenvolupament de tecnologies punteres que permeten veure els problemes de manera diferent, és com quan va aparèixer el microscopi, però més bestial. Ara hi ha molta informació i els avenços en àmbits conceptuals seran brutals i una autèntica revolució en neurociència.

Ser dona en un món d’homes li ha portat alguna dificultat?
Les dones ho tenim més difícil que els homes per arribar a llocs de lideratge, només s’ha de fer una mirada als directius del sistema de centres d’excel·lència que hi ha, només hi ha una dona i la resta són homes. Això no és perquè no estiguin capacitades, sinó perquè l’estil de lideratge de les dones és diferent i per la falta de la seva visibilitat. Se citen menys els treballs de les dones i es coneixen molt menys les dones científiques. A mi en una ocasió de la meva carrera em van dir que jo arribaria on el meu sexe i condició em permetessin.