Martínez: "La deficiència d'habitatge social és una situació històrica"

El passat mes de febrer, l'Ajuntament de Sant Cugat i la Fundació Hàbitat3 siganven un acord de col·laboració per tal d'augmentar el parc d'habitatges de lloguer social. Habitatges que ara mateix estan buits i que Hàbitat3 s'encarrega, juntament amb l'Ajuntament de donar una oportunitat a famílies en risc d'exclusió social.

Entrevistem a la santcugatenca Natàlia Martínez, cap de l'àrea de captació d'Hàbitat3.

Què és la Fundació Hàbitat3?

És una fundació impulsada per la taula del tercer sector que té un doble objectiu: aconseguir habitatges els més econòmics possibles per a entitats socials que els necessiten per a desenvolupar la seva tasca. I també, per ser una eina al servei de les administracions públiques i contribuir a augmentar o complementar els parcs de lloguer social dels ajuntaments.

En quants municipis esteu i des de quan treballeu?


La fundació es va constituir a finals del 2014 i va començar a treballar al llarg del 2015. Gestiona habitatges a Barcelona, el Prat de Llobregat, a Sant Cugat, que hem signat l'acord el mes de febrer, Santa Coloma, a Esplugues, etc. En dos anys hem mobilitzat quasi 300 habitatges. I, en aquests habitatges hi ha més o menys unes 280 famílies allotjades.

I en quin moment apareix la idea de crear aquesta fundació?

Fonamentalment, per intentar oferir a les entitats del tercer sector una experiència i expertesa en la consecució d'habitatges. Aconseguir l'habitatge, poder fer la reforma, si s'escau, de manera que les entitats socials no s'hagin de preocupar de l'habitatge sinó que es puguin preocupar de la seva intervenció i del suport i l'acompanyament a les persones que viuran en els habitatges.
 

Si jo tinc un pis buit i vull col·laborar amb vosaltres?

Hi ha molts factors que poden fer que una persona tingui un pis buit. Des d'Hàbitat3 el que se li ofereix al propietari és una garantia de cobrament, una garantia de conservació i de retorn de l'habitatge, una facilitat i una ajuda de la rehabilitació de l'habitatge en cas que necessiti obres. Perquè el propietari, encara que se'n farà càrrec del gruix del cost, no haurà d'avançar els diners.

El programa ofereix una ajuda a fons perdut del 20% i avança l'altre 80% i el propietari el retorna amb menys lloguer que cobra. Suposem que aquest pis que tu tens buit necessita una reforma de 10.000 euros, el programa assumeix 2.000 a fons perdut i els altres 8.000 els descomptem mensualment del preu que hàgim pactat d'aquest habitatge.

Què fem a canvi?, negociem el preu. No pretenem anar a buscar un preu molt per sota del que seria un preu normal del mercat, però sí que anem a buscar un preu moderat de mercat. A més hi ha un grup d'educadors socials que fan un seguiment de la tinença d'aquest habitatge. Les rehabilitacions dels pisos les fem amb empreses d'inserció social i centres especials de treball.

Una iniciativa que va de la mà del tercer sector i dels serveis socials dels consistoris

De l'altra banda, si vull optar a un pis d'aquests?


La família que pugui necessitar un pis buit ha de seguir el circuit normal i ha d'adreçar-se als serveis socials municipals perquè puguin avaluar el seu cas i proveir la solució en cada cas.
 

Creu que la societat no estem fent bé alguna cosa perquè hi hagi d'haver fundacions com la vostra?

La magnitud de la situació de deficiència d'habitatge social és una situació històrica. En el nostre país, durant molts anys l'habitatge social era de propietat, altres països tenen uns contingents d'habitatge social més gran que el nostre. Nosaltres estem al voltant del 2% i la mitja europea és del 15%.

Potser estem entrant en un moment en què les generacions anteriors tenien clar que més tard o més aviat podien accedir a un habitatge de manera raonable i ara estem en una situació en què no només les famílies més vulnerables, sinó altres col·lectius, tenen molt difícil l'accés a l'habitatge. En el que seria el concepte de l'Estat del Benestar l'educació i la salut s'han considerat parts essencials de l'Estat del Benestar i estem acostumats a educació i sanitat gratuïta i de qualitat i, en canvi, l'habitatge no és gratuït i de qualitat. És un concepte diferent.