Mercader (AFA La Mirada): "A l'empresa privada hi hauria dimissions"

Les famílies de La Mirada han rebut un nou revès a la seva il·lusió per veure la construcció de l’edifici definitiu. Des de que l’escola es va posar en marxa el curs 2016-2017, els retards s’han anat acumulant i els infants segueixen en mòduls prefabricats. En aquesta ocasió, cap empresa s'ha presentat a la licitació de les obres i l'Ajuntament ha aturat el procés pels recursos d'entitats ecologistes.

Des de l’Associació de Famílies d’Alumnes traslladen la seva decepció i veuen en tot plegat una falta de previsió. A més, lamenten que govern i oposició siguin incapaços de treballar plegats pel projecte. Així, reclamen millores en l’espai provisional per tal de no perjudicar l’ensenyament dels alumnes i el projecte educatiu. En parlem amb Carles Mercader, secretari de l'AFA.

Més info: La Mirada parada, de moment: cap empresa es presenta al concurs per a la construcció

Què és el que fa escollir La Mirada a moltes famílies?

El projecte educatiu és innovador i diferent d'allò que havíem tingut la generació dels pares, amb conceptes com la interacció dels infants i treballar per projectes i per racons. La Mirada ja va començar amb aquesta metodologia i fa que tingui una bona acollida entre les famílies.

Com valora la tasca de l’equip directiu i docent?

Te molta implicació en el projecte i han de treballar en una situació més precària que en altres escoles. El projecte educatiu es pot dur a terme gràcies a la seva implicació.

El fet d'estar en mòduls prefabricats fa tirar enrere a moltes famílies?

Quan es podia visitar l'escola i veure com funcionava des de dins, no. Però en pandèmia, quan no s'ha pogut visitar, s'ha demostrat que ha tirat enrere. A Sant Cugat hi ha 34 escoles, 12 de públiques. La Mirada és l'única que està en aquesta situació. Però, quan veus el projecte i que els infants valoren el que es fa a dins, no. Tot això, I la il·lusió, o falsa il·lusió, de la nova construcció de l'escola, ens fa optar per La Mirada.

Com s'han viscut els retards constants en la posada en marxa del nou edifici entre les famílies?

Malament. Les famílies no entenen com la classe política no pot tenir consensos de ciutat que vagin més enllà d'un mandat de quatre anys. L'antic emplaçament al costat del Leonardo o que es fes a la nova ubicació, va pivotar partint d'un informe de Protecció Civil. Es podria haver entomat de diferents maneres: canviar l'emplaçament, com s'ha fet; o tenir en compte els 10 anys de termini que donava Protecció Civil per fer un apantallament de les vies... . No dic quina és la visió és més bona, m'és indiferent. El que no entenen les famílies és que govern i oposició siguin incapaços de tenir una mateixa manera d'actuar davant d'un projecte que és transcendental per la ciutat. Mani qui mani, projectes com una escola o un hospital haurien de tenir consens, perquè segurament la construcció anirà més enllà de quatre anys. Les visions partidistes fa que el projecte s'endarrereixi. Moltes vegades per voler dir, jo ho he fet millor, els ciutadans surten perjudicats. Això genera desafecció.

Més info: Decepció entre les famílies de La Mirada per un nou retard en la construcció de l'escola

Creu que s'ha aprofitat La Mirada per un enfrontament polític?

No diria que s'ha aprofitat. És una manera de fer. Posar-nos d'acord ens costa molt i ens agrada més anar a la contra. No veiem el consens. Quan un projecte transcendeix de quatre anys, s'hauria de tenir aquesta capacitat que hem perdut de negociar i de pactar una posició conjunta. D'aquí poc més d'un any hi ha eleccions municipals. Si canvia el govern, canviarà el projecte un altre cop? A part del retard, cada quatre anys hem de tocar alguna coma? Ja n'hi ha prou.

Mercader: "Els alumnes de La Mirada no tenen els mínims metres quadrats que marca el Departament per classe"

L'escola es va posar en marxa el curs 2016-2017, amb la promesa que l'edifici definitiu estaria llest el curs 2019-2020. Ara segurament hi haurà generacions que hauran passat tota l'etapa educativa en mòduls prefabricats. Com ho viuen?

Veuen que els han enganyat. No és el que se'ls va dir. Ara, el que procurem és que les famílies tinguin una informació veraç. No podem dir que desenvolupem un projecte educatiu en unes infraestructures infradotades. No hi ha menjador, no hi ha biblioteca, no hi ha gimnàs... Hem d'informar les famílies de la realitat. No dir que serà espectacular l'escola que farem no se sap quan. I si no es pot dur a terme el projecte educatiu com es va plantejar, s'ha d'explicar. Sempre hi ha hagut incapacitat, com negociar amb l'oposició, preveure el pressupost... Tot això fa que es desmoralitzi la comunitat educativa: mestres, famílies, infants... Intentem protegir els nens, que és el més preuat, i que no els afecti. A Sant Cugat, amb una renda per càpita de més de 50.000 euros, un nivell impositiu altíssim i un pressupost de 120 milions d'euros, no es pot permetre que passi això de fa tants anys.

Com afecta la situació de provisionalitat al funcionament de l'escola i el projecte educatiu?

Certes activitats s'han d'adaptar a les possibilitats que tenim. Per exemple, quan plou, a moltes escoles van al gimnàs o a l'auditori. A La Mirada es queden a l'aula, que acaba sent el monolloc dels infants. Els nens són els que millor s'adapten a qualsevol circumstància. Però no ens podem aprofitar d'això per fer que una situació temporal, s'eternitzi en el temps. La Mirada va començar amb una edificació provisional i s'està allargant molt en el temps. El mateix edifici té les seves mancances, com tota construcció provisional. Si la provisionalitat ha de ser més llarga, per què no ho unifiquem en un únic espai? Hem de ser capaços de fer un únic emplaçament provisional. Hi ha escoles que s'estan fent a molts llocs que es construeixen amb elements provisionals que es fan en cinc mesos. Potser no hem de tenir el gran edifici espectacular, que sembla que no arribarà mai, però mentrestant hem de poder tenir una escola amb totes les necessitats mínimes cobertes. Els alumnes de La Mirada no tenen els mínims metres quadrats que marca el Departament per classe. I ho està acceptant, perquè té el cognom de provisional.

Una demanda històrica és l'espai del pati, que heu denunciat reiteradament que era petit pels alumnes que hi havia.

El pati no està preparat i s'ha demostrat. Ara vindran dos mòduls nous, que es mengen la meitat del pati de l'escola de dalt. L'Ajuntament ens ha dit que faran un nou perímetre a l'exterior de La Mirada de dalt (la del parc del Patufet). Posaran un nou tancat a la zona arbrada i dos jocs infantils. Ens fan por les promeses perquè ho estan incomplint. Es va demanar una pista esportiva i encara no arriba.

Mercader: "Per fer educació física han d'anar a la Guinardera"

Fa poc vau denunciar mancances d'equipaments com biblioteca, gimnàs o menjador.

Per fer educació física han d'anar a la Guinardera. Implica uns desplaçaments i uns temps que perden. Un nen pot aprendre en un parc, en un banc. Però el projecte educatiu no es basa en això. Si vas traient infraestructura i espai, vas limitant el projecte. La proposta d'extraescolars s'ha anat reduint perquè no tenim capacitat per fer totes les activitats que voldríem. I no parlem del tema del dinar. El fet d'estar en dos edificis o no tenir cuina suposa un sobrecost anual per les famílies, que paguen per sobre del màxim que marca el Departament per cada àpat. Les famílies paguem un sobrecost de 18.000 euros anuals per no tenir cuina i estar separats en dos espais. La resposta que ens donen és que fem càtering, en lloc de menjar cuinat. Aquesta és la resposta en lloc de subvencionar el cost que comporta? Les famílies de La Mirada no haurien de tenir un perjudici respecte a les famílies de l'escola pública.

Tenint en compte que la provisionalitat s'allarga, quines demandes teniu pel curs vinent?

S’han demanat quatre mòduls I, de moment, en portaran dos. Volem un mòdul-cuina o un local proper a l'escola. Paidos està fent transports i la despesa d'aquesta furgoneta l'estan pagant les famílies. A més, estem donant una petita part d'ingressos a les AFES de les escoles que ens cuinen el nostre menjar. Tot això hauria d'estar resolt entre l'Ajuntament i la Generalitat.

Denuncieu que les famílies de La Mirada heu d'assumir més costos.

Per exemple, de dotacions de material. Pel projecte de La Mirada, no s'acaben d'adaptar les taules o cadires que dona el Departament. Costa d'entendre que tota la infraestructura, els nou primers anys, l'hagin de pagar les famílies. Estem pagant una quota, quan en una escola pública no s'hauria d'abonar. En totes les escoles es paga quota de material i no hauria de ser així. Encara que ho acceptem, ho hem de reivindicar. Farem tot el que sigui necessari per als fills, però l'escola pública no hauria de funcionar d'aquesta manera. Nosaltres estem pagant imports per materials com taules i cadires. Les famílies actuals estan muntant l'escola per deficiències de l'administració pública. Si vols que es treballi de forma col·laborativa, no et serveixen pupitres individuals. No s'entén que el Departament accepti un projecte educatiu independentment del material de què es disposa. Si acceptes un projecte educatiu, l'has de dotar. El que no pots és enganyar a la gent.

La Mirada està separada en dos espais. Com afecta el funcionament?

Per exemple, en la interacció a l'hora d'unir diferents cursos. I el professorat no té espais necessaris per preparar les classes. La sala de professors actual potser fa 12 metres quadrats i l'escola va creixent. Al principi eren 7 o 8 mestres i ara en són una trentena. A molts cursos hi ha tres línies. Estem fent una macroescola i l'estem deixant en la provisionalitat.

Mercader: "A l'empresa privada hi hauria dimissions. A l'empresa pública, tot s'accepta i tot té una justificació"

Quin missatge enviaríeu a l'Ajuntament i als diferents partits polítics?

Que govern i oposició arribin a acords. I, mentrestant, que totes les nostres peticions es tinguin en consideració. D'ençà que s'agafa el compromís fins que s'executa, no pot passar res. Ara, cap empresa ha anat a la licitació perquè el pressupost no estava actualitzat. Jo personalment havia alertat el govern d'aquest fet i la resposta era tirar endavant. Era una evidència que un pressupost de 2019 ningú l'acceptaria, anàvem al fracàs. Ja se sabia que els preus havien pujat, entre un 20 i un 25% en la construcció. El senyor Francesc Duch (tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà) va dir en el ple municipal que ja havia parlat amb empreses que anirien a la licitació. Amb quines va parlar? A l'empresa privada hi hauria dimissions. A l'empresa pública, tot s'accepta i tot té una justificació. Si és un projecte transcendent, s'hauria de preveure.

El govern ha defensat des de l'inici que La Mirada era la seva prioritat.

Si era la seva prioritat principal, que no haig de dubtar-ho, pot acabar el mandat i no ha començat l'obra. Si és el teu projecte principal, la celeritat és màxima. No sé si el més intel·ligent hauria estat acceptar l'informe de Protecció Civil i fer el cobriment de les vies en els deu anys; o modificar tot el projecte amb nova ubicació i 600.000 euros més de cost. Seguim sense haver iniciat les obres. No dic quina és millor opció, però tinc dubtes perquè no tenim el resultat que s'esperava.

Mercader:  "Demanaríem a Adenc que, enlloc de posar pals a les rodes, treballem en comú"

La nova ubicació de La Mirada ha generat el rebuig d'entitats com Adenc i Sos Volpelleres. Què els hi diríeu?

Més info: Entitats ecologistes demanen una ubicació alternativa per l'edifici de La Mirada

Des de l'AFA de La Mirada, el curs passat ens vam reunir amb membres d'Adenc i SOS. No enteníem aquesta reiterada negativa a la construcció de l'escola. No entenc que pugui haver-hi persones que, dins d'un espai catalogat per a equipaments, es puguin posar en contra al·legant aspectes mediambientals. Com si muntar una escola en aquest espai, que ocuparà un 5%, sigui fer la gran destrossa. Quan es va pavimentar el parc, es van tallar 500 arbres i no hi va haver protestes. Ara que es vol fer l'escola, hi ha el gran conflicte. Si parléssim d'un hospital, es diria el mateix? Molta de la gent que ho critica, no es va manifestar quan van fer els habitatges a Volpelleres on abans eren camps. Ara hi viuen ells. Com a societat, hem de ser menys egoistes i tenir més empatia. Un projecte educatiu com el de La Mirada, on tenim una comissió de medi ambient o d'hort, és fantàstic posar-los en una zona més rústica en lloc del mig de la ciutat. Quin millor coneixement poden tenir els infants que en un entorn així. Però al final, qui decideix és l'Ajuntament. A nosaltres ens era igual la ubicació. Demanaríem a Adenc que, enlloc de posar pals a les rodes o crear enemistat entre els veins, treballem en comú i veure com podem fer que els interessos dels dos puguin conviure. Treballem en positiu.

Heu trobat a faltar més suport d'entitats com l'Associació de Veïns de Volpelleres?

A qui li posen uns mòduls davant de casa, on abans tenia un parc, està més emprenyat amb l'escola. Ho puc comprendre, però han de veure que nosaltres no volem ser allà. Volem un edifici definitiu. No triem les ubicacions dels mòduls i és l'Ajuntament qui ha de generar espais de diàleg. Se'ns posa massa responsabilitat a les nostres esquenes. L'administració hauria d'afavorir el diàleg i el consens veïnal. Per exemple, a La Mirada no hi ha cap zona porxada ni de sombra perquè l'Ajuntament ens va dir que molestaria als veïns. I som les famílies les que hem de comprar les carpes cada estiu. Es carrega massa tot a les famílies.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.