Mercedes Fité: "A Atenes he trobat l'amor i la maternitat"

On comença la seva relació amb el voluntariat?

Sempre vaig estar relacionada amb el món de l'acció social, aquesta part la vaig aprendre del meu pare, que és traumatòleg i una persona molt generosa. 

I la relació amb Grècia?

Jo volia ajudar. Aquí a Sant Cugat estava amb els SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Saharaui), un programa que portava nens del Sàhara per rebre tractament en diferents hospitals, i bé, també donava reforç escolar amb Càritas, etc. Llavors vaig començar a veure per televisió el tema dels refugiats i vaig voler involucrar-me de seguida.

Va anar cap allà?  

Sí. Al principi vaig anar-hi amb un bitllet d'anada i tornada, per només 12 dies, però me n'hi vaig quedar 35. En realitat, encara segueixo allí dins el meu cap. Vaig estar a una casa d'acollida a Atenes, l'octubre del 2016.

Estava amb nens?

Sí. Sempre els hi deia que, els que tenien menys de 30 anys, eren els meus fills perquè sinó, al ser orfes, els reclutava l'exèrcit sirià per combatre l'ISIS.

Què va trobar allà?  

Jo sóc molt creient en Déu i em va fascinar tota la part sagrada de l'Acròpolis i, com a arquitecta, també les seves construccions. Atenes està en ruïnes, corrompuda. Els nois arriben fins allà i fins a altres països d'Europa perquè peregrinen. Des de la casa on estava, jo veia nois que intentaven anar a algun país però, després de pagar molts diners a les màfies, les autoritats els retornaven.

Volien anar-se'n.

Sí, però tot són interessos. De tant en tant feien “interviews”, per seleccionar a alguns perfils professionals i enviar-los a Alemanya, per exemple. Hi ha tot un escenari d'interessos al seu al voltant, encapçalat pels governs, les màfies, les grans empreses… Tothom vol aprofitar-se d'ells.

I col·labores amb "Refugi Atenes"?

Primer em vaig connectar per Facebook amb SOS Refugiats. Me n'hi vaig anar sola i, un cop allà, vaig trobar els voluntaris espanyols amb els quals havia estat xatejant anteriorment. Així vaig començar la meva col·laboració amb l'associació Refugi Atenes.

Amb quin objectiu?

L'ideari pretén garantir el menjar. Els voluntaris més joves estan allà treballant i jo treballo des d'aquí. Vaig fer dues xerrades al Teatre Auditori i al Casal de Torreblanca de Sant Cugat, i estic constantment xatejant amb ells per Facebook. 

I de tornada aquí?

Vaig arribar amb molta energia i segueixo en contacte amb molts sirians, kurds, iranians, egipcis, pakistanesos, iraquians, libanesos… els quals vaig conèixer i estic ajudant perquè la seva situació és terrible. El que està passant allà és com un holocaust silenciós. Els nens desapareixen, arriba l'hivern i no sobreviuen en les tendes, caminant, etc.

Com va reaccionar davant d'això?  

Jo vaig intentar transformar el seu dolor en alegria. Ells viuen un èxode permanent, no poden tornar a les seves cases i van d'un país a un altre, sense que ningú els vulgui. Des d'aquí no ens adonem del dolor que passen. Per mi, a Atenes vaig trobar l'amor i la maternitat, la donació de Déu o Al·là que, al cap i a la fi, és el mateix per tots. 

Què es pot fer des d'aquí?  

Bé, a través nostre hi ha un compte directe per donar 1 euro al mes. Si tota la gent de Sant Cugat o Cerdanyola donés un euro al mes podríem fer meravelles. 

Potser molta gent col·labora ja amb altres ONG?

Sí, però "Refugi Atenes" no és una ONG. La gent de les ONG cobren un sou i l'ajuda humanitària és la seva feina. El voluntari, en canvi, s'involucra. És molt important que no es confongui. Jo sóc la cara visible de "Refugi Atenes" i em comprometo a que tots els diners arribin i s'inverteixi bé. Aquests es dirigeixen bàsicament a comprar menjar i a algun altre petit projecte que els voluntaris tinguin al cap.