Més de 2.000 aus fan la migració per Collserola cada tardor

Cada tardor, milers d'aus del nord d'Europa emprenen un camí de centenars de quilòmetres que, en la majoria de casos, els porta fins a l'Àfrica en la recerca de menjar durant l'hivern. Collserola es troba en una de les rutes migratòries d'aquests ocells i cada temporada es poden veure centenars d'exemplars travessant el Parc Natural en el seu trajecte cap a terres més càlides. El Parc Natural de Collserola fa 28 anys que fa un seguiment d'aquestes migracions i les dades indiquen que entre els mesos de setembre i octubre passen una mitjana de 2.000 ocells cada any.

Més d'una vintena d'espècies, principalment rapinyaires, es veuen cada any pels cels de Collserola. "Hi ha algun any que hem vist més de 4.000 exemplars i altres un miler. La mitjana és d'uns 2.000", detalla l'ornitòleg del Parc de Collserola Dani Díaz-Diethelm. Francesc Llimona, també tècnic del Parc i membre de l'Institut d'Ornitologia, explica el fenomen: "Les aus crien en el nord d'Europa i el setembre ja comencen a migrar cap a Àfrica per buscar menjar. És la ruta del litoral, travessen els Pirineus, passen per l'Empordà i travessen Collserola per seguir cap al sud".

Els tècnics de Collserola expliquen que a partir de l'11 de setembre i fins a principis d'octubre és quan més aus migratòries sobrevolen la serralada. Tot i això, el seguiment anual que fa el Parc s'esté des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre. Durant aquest període, cada dia de la setmana un o dues persones s'ubiquen al Turó de la Magarola per comptar i prendre dades de les migracions. Precisament en aquest turó s'ha construït una petita estructura de fusta per tal de poder fer els albiraments de la millor manera possible. Un espai obert al públic i on els experts que hi són donen informació sobre les migracions per Collserola.

Així, des de fa 28 anys els tècnics del Parc tenen un control de les aus migratòries que travessen Collserola. Francesc Llimona apunta que la campanya es va engegar amb l'objectiu de fer "un seguiment continuat i estable de les migracions a Collserola", alhora que divulgar entre la població aquest fet. "Volem donar a conèixer aquest fenomen que tenim a tocar de casa", recalca Llimona.

Les dades

Cada any, el Parc de Collserola publica les dades de les aus migratòries que ha comptabilitzat durant el setembre i la tardor. Durant el 2015, es van comptar 2.568 exemplars de 25 espècies diferents. La més comuna és l'àligot vesper, amb gairebé mil individus. Del voltor comú i de l'esmerla només se'n va veure un.

Què hi fan a Collserola

El principal motiu pel qual passen les aus per Collserola és que forma part de les rutes migratòries dels ocells del nord d'Europa. Però no només és un lloc de pas, sinó que alguns dels rapinyaires interactuen amb aquest entorn. Dani Díaz destaca que alguns ocells aprofiten els boscos de la serralada per refugiar-se i dormir a les nits. També en torres elèctriques.

"Collserola és un bon espai per les aus per la protecció que tenen els boscos", destaca l'ornitòleg. Tot i això, alerta que en els últims anys s'han perdut zones de camps i agrícoles, espais imprescindibles per la vida de les aus. "Hi ha espècies d'ocells que només cacen en espais oberts i cada vegada n'hi ha menys", lamenta.

Un fenomen que destaca Dani Diaz és que els rapinyaires són aus molt bèl·liques i competitives: "A vegades hi ha baralles entre les espècies autòctones i les migratòries".

Canvi climàtic

Albiraments d'aus migratòries al Turó de la Magarola FOTO: Parc de Collserola

Un dels objectius de la campanya de seguiment de migracions del Parc és obtenir dades que tinguin un valor científic. "Una sèrie de 28 anys és molt llarga i té valor", destaca Llimona. Això els hi ha permès veure l'evolució de les migracions. Una de les principals conclusions és que els últims anys detecten que cada vegada els fluxos principals d'aus migratòries són abans en el temps.

"És interessant: pel canvi climàtic ara fa més calor al nord i es podria pensar que si l'estiu s'allarga, les aus haurien d'anar cap a l'Àfrica més tard. Però passa al contrari i venen abans. És perquè la primavera s'anticipa al nord i per tant els ocells poden tornar abans a casa seva. No els hi cal passar tant temps fora del seu territori", apunta Llimona.

Les migracions

Francesc Llimona destaca que cada tardor, després de l'època de cria, les aus del nord d'Europa emprenen un viatge de centenars de quilòmetres per anar a zones més càlides. Més que fugir del fred, aquests ocells busquen aliments, que en els seus països d'origen són escassos durant l'hivern. Cada espècie fa una migració diferent, però com a característica comuna, totes les aus intenten evitar els mars i els estrets, on es troben més dificultats per planejar.

Noruega, Finlàndia, Suècia, Dinamarca o Alemanya són alguns dels països d'origen de les aus que travessen Collserola. Segons Dani Díaz, tarden uns vuit dies per anar des del nord d'Europa fins al centre de l'Àfrica, passant fins i tot pel desert del Sàhara.