Més de 500 gossos recollits des del 2013 als carrers de Sant Cugat

Sant Cugat és una ciutat que, entre altres coses, es caracteritza per la seva afinitat envers els animals de companyia. No resulta gens estrany veure com a la rambla del Celler, per exemple, hi conviuen persones adultes passejant amb nens i nenes que juguen al carrer, runners o ciclistes amunt i avall, i gossos. Molts gossos.

En total, hi ha censats 1.531 gossos a la ciutat. Un cens obligatori que no distingeix entre races, més enllà d’aquells que requereixen una llicència per ser potencialment perillosos, dels quals, des del 2010, se n’han tramitat 84.

En una ciutat en què conviuen persones i animals, es fa necessari trobar un equilibri entre ambdues parts. És per això que es fomenta la creació d’espais adaptats a les necessitats dels gossos, hi ha una normativa municipal envers la tinença responsable d’animals, es fan nombroses campanyes per evitar les molèsties que poden ocasionar aquests animals a aquelles persones que no volen gossos en el seu entorn...

Amb tot, tot i la sensibilitat latent al municipi envers els animals, Sant Cugat no està exempta de casos d’abandonaments, a més dels gossos que s’escapen de les seves llars, o bé que es perden per diferents motius. El Servei Municipal de Recollida d’Animals, que a la ciutat l’ofereix Olescan, ha recollit, en el que va de 2015, 113 gossos del carrer. D’aquests, la majoria s’havien perdut o escapat, fet pel qual 83 han estat retornats als seus propietaris. Però 29 no han estat reclamats per ningú.

Són gossos abandonats que passen a ser custodiats per la protectora d’animals Olescan i que, en alguns casos, troben una segona oportunitat. D’aquests 113, 12 han estat adoptats i 17 segueixen esperant el seu torn.

A aquesta xifra cal afegir els gossos que acull l’associació el Cau Amic que, com ells mateixos expliquen, no són ben bé gossos abandonats, sinó que procedeixen de desnonaments, de persones que no se’n poden fer càrrec per diferents motius i recorren a l’associació per demanar ajuda. Actualment, n’acullen 35, part dels quals estan en famílies d’acollida mentre busquen una casa definitiva.

Segones oportunitats

Afortunadament per aquells animals que ja no tenen casa, són molts els voluntaris que opten per dedicar part del seu temps a donar-los un cop de mà, ja sigui passejant-los a la protectora, col·laborant en la recollida de menjar, mantes o allò que faci falta, o bé acollint-los a casa seva en els casos de gossos amb necessitats especials.

Alguns d’aquests casos es descriuran en els pròxims dies. Així com iniciatives particulars que  difonen informació de gossos perduts o trobats per mirar de localitzar els propietaris.

I és que, en molts casos, la manca d’informació sobre què fer davant la pèrdua accidental d’un animal és la principal trava a l’hora de recuperar-lo. Una informació que poden donar els veterinaris del municipi, així com les diferents protectores de la zona, o el mateix ajuntament de la ciutat.

Unes associacions, les protectores d’animals que, a més, poden ajudar les persones a trobar un bon amic de quatre potes sense haver de recórrer a la compra. I és que, fomentar l’adopció és una de les tasques tant d’Olescan com d’El Cau Amic. Tot plegat, per evitar precisament això, l’abandonament dels animals, ja que, en molts dels casos, es produeix per la compra compulsiva.

Un gos no és una joguina. És un amic. Segurament, el més fidel que pot tenir una persona. És una qüestió de responsabilitat, estima i generositat, sigui quina sigui la seva procedència.