Què li va passar?
El 17 de novembre del 2015 sortia dels túnels de Vallvidrera per la sortida de Valldoreix i em vaig trobar dos senglars petits. Vaig aturar la moto, pensant que els petits mai van sols i que em podia creuar amb els exemplars grans. De cop, vaig rebre un cop brutal per la dreta. Se’m van tirar uns quants porcs senglars a sobre i vaig perdre el coneixement. Em van trencar el colze i l’espatlla del braç esquerre amb múltiples fractures. Del dret, el canell i dos dits. Els dos peus i una commoció cerebral.
Déu-n’hi-do...
Sí, em van operar a l’Hospital de Barcelona cinc vegades. En total vaig estar un mes hospitalitzat. Fins que vaig començar la recuperació, el 13 de gener del 2016 i just la vaig acabar el 13 de gener del 2017.
Un any molt dur, imagino
Home, duríssim. Han estat més de 500 hores de rehabilitació. Per sort amb un equip molt bo.
I la feina, ha estat de baixa un any?
Sí, he hagut de deixar de treballar. Treballo en fotografia submarina, així que imagina’t. Un any sense posar-me a l’aigua. Tot just ara començo a preparar les coses per reprendre els projectes que vaig deixar en aquell moment. Tot i això, he pogut fer altres coses.
I pel que fa a l’accident, com s’ha solucionat?
Doncs els senglars no tenien assegurança –ironitza– però estem mirant amb un advocat l’opció de posar una demanda. Perquè el que no és lògic és que tu vagis per una carretera pública i siguis atacat d’aquesta manera.
I ara, va amb por amb la moto?
Jo amb cotxe vaig fer el trajecte Valldoreix Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. Ens vam creuar elefants, rinoceronts, goril·les… de tot… i mai vam tenir cap problema amb cap animal, per això m’emprenya que estàs arribant a la porta de casa i uns senglars et destrossen. Però no, el que procuro és no anar amb moto de nit.