Més de 60 anys planxant per a Bellaterra i Sant Cugat

Quan va arribar a Bellaterra?

El meu marit, Josep Griera, l’any 1939 i jo l’any 1947.

Per què va venir vostè aquí?

Perquè la meva germana estava fent de minyona del Sr. Miralles. Jo venia de Corbera i el meu marit de la plana de Vic, que va baixar per fer de masover a Can Fatjó dels Xiprers.

Com es van conèixer?

Perquè jo (J. Griera) portava la llet amb bicicleta per Bellaterra.

Sempre ha fet de planxadora?

Bé, vaig estar dos anys de minyona a la Torre Negra de Bellaterra, però després sí, sempre de planxadora.

On va aprendre l’ofici?

A Sabadell, vaig estar 4 anys estudiant i hi anava amb tren.

Recorda algun client?

Amb qui més vaig tractar va ser amb la senyora Sanllehí. També amb la senyora Gordillo, la senyora Desveus, la senyora Codina, Roda, Vila-puig, García-Planas i Riba. A mi em coneixia tothom, em deien “la planxadora”. També treballava per una tintoreria de Sant Cugat perquè allà no hi havia cap planxadora i em portaven la roba a mi.

Com era Bellaterra llavors?

En aquella època el Casimiro Cots era el “rei de la pampa” i a l’hivern quedava tot buit. Quan es van fer els carrers, les vinyes van desaparèixer ràpidament, però a Bellaterra es feia bon vi, sobretot a Can Jeroni Martí.

I els fills i la casa?

Van néixer aquí i van anar a l’Escola Ave Maria i després al Tagore. El “Gusi”, masover de Can Fábregas i paleta de Sant Cugat, va construir casa nostra l’any 32.

Què feieu per divertir-vos?

Anàvem a missa! O a Sant Cugat de vegades feien sardanes... però treballar, treballar i treballar.

Heu estat bé aquí?

Sí, Mare de Déu... molt bé. I ens hi estarem fins que puguem.