Més sobre fenòmens fonètics

Concretament, abordarem la sonorització i la sensibilització, termes que sovint confonem.

La sensibilització es produeix quan una consonant que normalment no sona, és a dir, habitualment muda, passa a pronunciar-se en contacte amb una vocal o un pronom. De consonants que habitualment no sonin n’hi ha unes quantes; una d’elles és la T dels grups –NT, present en paraules com sant, vint o sentint. Aquesta T muda passa a pronunciar-se, a sensibilitzar-se per tant, en seqüències com “sant Andreu”, “vint-i-set” o “sentint-ho”, ja que la T sona enganxada a la vocal següent.

La sonorització, en canvi, consisteix en la modificació d’un so que originalment fem sord a final de mot o síl·laba i que passem a fer-lo sonor, vibrant, per la influència d’una vocal o d’una altra consonant sonora (b, d, g, m, n, l...). Així, en el sintagma “les orquídies” la essa final de l’article les sona com una essa sonora o zeta, mentre que, quan apareix aïllada, aquesta essa té un so sord no vibrant.

Aquest fenomen és habitual i té força rellevància, ja que no fer-lo correctament provoca equívocs com confondre la seqüència “els avis” per “els savis” o “els ous” per “els sous”. No s’hi val a badar, doncs!