El Miguel Jiménez és santcugatenc de tota la vida. Va néixer al barri del Monestir-Sant Francesc fa 41 anys. És fill de pares andalusos molts vinculats sempre a la societat del barri. És soci del CPA des de fa més de 10 anys. I ara, a més, des de fa un parell de mesos, presideix aquesta entitat, una de les més populars de Sant Cugat. Jiménez és treballador de la Seat i viu a Valldoreix.
Quina ha estat la vinculació de Miguel Jiménez amb el CPA?
El meu pare em va fer soci en el seu moment i participàvem sempre als actes a què anàvem tots, a la Cruz de Mayo, al Dia d’Andalusia. Acompanyàvem la meva àvia, que era molt apassionada, amb tot el que feia referència al Centro. Una vegada vaig ser adult, ja vaig començar a col·laborar amb l’expresidenta, amb l’Antonio, que ha estat un referent. Em trucava sempre perquè li donés un cop de mà a fer campanyes, o el que fes falta.
Ara que em parla de l’Antonio, com valora tota aquesta etapa al CPA?
Sempre dic que una gestió té llums i ombres, i més quan ha estat tan llarga. Però el Centro ha estat en moments complicats per la sequera en les subvencions, és un edifici molt gran per mantenir, també han baixat el nombre de famílies que eren tots socis. Hi ha socis estacionals, és a dir, que venen a fer activitats més particulars. Ell ha fet una gestió per mantenir el Centro com a centre de referència a Sant Cugat. També ha fet que persones no andaluses fossin sòcies. Avui el centre té socis de tots els indrets de Catalunya i de l’estranger. El que ha fet l’Antonio ha estat una mica això, obrir el Centro.
Em comentava que la seva junta seria una mica continuista de la feina que s’havia fet fins ara, però com encara aquesta nova etapa? Quin n’és l’objectiu?
Hem incorporat gent nova. Tinc l’essència de la seva junta, però és continuista perquè no hi ha gaires canvis que es puguin fer, és una continuació. Sí que volem posar més èmfasi a seguir ampliant la base de socis amb gent més jove, buscant altres activitats que el centre no es feien i que creiem que s’han de fer. També tenim una nova realitat, no es pot fer tot a dins del Centro. S’han de fer coses a fora. S’han de fer intercanvis culturals i posar la marca CPA, per exemple, sent visible a la Nit en Blanc. O, perquè no, podem posar una caseta a la Feria de Abril de Barcelona?
Què significa per a Sant Cugat el CPA?
El santcugatenc a qui li preguntis què és el CPA et farà referència al restaurant o a la caseta del CPA. Una vegada t’apropes en aquest barri, el CPA és un lloc de reunions de les famílies. Avui dia, igual que hi ha la unió amb el teatre, el CPA és una altra mostra de cultura, més arrelada amb el flamenc. Tenim la sort que per història, ja tenim 40 anys, no fa 4 dies que som aquí, molta gent ens coneix.
Com ha aconseguit el CPA estar tan integrat a la cultura santcugatenca?
Tothom que ha vingut sempre ha tingut la porta oberta. Per a mi és un honor ser el primer president que no ha nascut a Andalusia. S’ha viscut com a normal, perquè els andalusos que viuen aquí defensen Catalunya a Andalusia i Andalusia a Catalunya. El Centro ha aconseguit aquest arrelament perquè sempre ha estat obert a tothom. Tenim socis Japonesos, anglesos, socis amb molta arrel catalana, tenim socis que paguen la quota i viuen a Andalusia.
Què organitza el CPA?
La principal activitat és l’escola de ball flamenc. També tenim ioga, salsa i balls llatins, hi ha una activitat de parla anglesa. A partir del 10 de juny tindrem guitarra. També hi ha un taller de menjar saludable, i de gastronomia en general. També volem apostar per tenir el nostre propi grup de teatre i una coral.
Quants socis sou?
Aquestes últimes setmanes hem fet diverses activitats i estem fent nous socis. Més o menys som 150.
Com es presenta la Festa Major?
Ja estem preparant la nostra principal activitat que és la caseta. Ja ens han dit que canviem d’ubicació. L’encarem amb il·lusió perquè és la primera en què sóc president CPA. El dia que el Centro no pugui fer la caseta serà per raons molt bèsties, estic segur que sortirà molt bé aquest any.