Sant Cugat ha acomiadat a la santcugatenca Pepa Llunell en un funeral al qual han assistit familiars, amics, polítics i representants de la societat civil local. La Pepa de Cal Cordills, que va agafar la pòlio als 9 mesos, va lluitar tota la seva vida contra les barreres arquitectòniques. L'activista, que professionalment va ser modista, va lluitar de ben petita perquè les persones amb problemes de mobilitat poguessin viure amb normalitat. Llunell va morir a l'edat de 93 anys arran d'un atac de cor, el divendres, 13 de març, a la nit.
Silvia Flury, presidenta de la Llar de la Llar d'Avis de la Parròquia ha parlat de l'ànima que va ser la Pepa a la Llar i que en ells va recaure l'organització de les festes, arribant a portar artistes com la Mari Sampere o Rudy Ventura. Flury també ha destacat la seva "solidaritat i amor pels altres". Un dels seus nebots ha volgut deixar palès "el caràcter lluitador, el seu perfil com a confident de les persones estimades i la seva cultura". Merce Conesa, alcaldessa de Sant Cugat ha explicat que "la Pepa ha estimat i s'ha fet estimar. Era una dona amb coratge, positiva, reivindicativa, sempre tenia una mirada pels altres. La trobarem a faltar".
Una activista contra les barreres arquitectòniques
La Pepa va abanderar la lluita per les barreres arquitectòniques durant molts anys, però, sobretot, va abanderar un moviment: va treure els minusvàlids al carrer i els va obligar a gaudir de la vida. Pepa anava amb cadira de rodes per culpa de la pòlio.
En una entrevista al TOT Sant Cugat, Pepa Llunell va explicar que “eren els anys 60 quan ens vam començar a moure. Érem un grup molt jove. Al principi ens reuníem en una cafeteria de la rambla del Celler, El Trobador”. Aquell grup es va anar fent més gran i més gran fins que un dia l’Ajuntament els va haver de cedir un espai, un local adaptat al soterrani de Correus que el van anomenar Casa Vostra i Nostra. Molts anys després, aquella associació i aquell esperit va donar lloc a la Taula de Discapacitat, a la qual la Pepa va estar lligada fins al 2008.
L’any 2005 va ser reconeguda amb el Premi Ciutat, i també va rebre el Premi Paul Harris, que dóna cada any el Club Rotary Sant Cugat.