Moral: "La vida l’has de viure activament i amb passió"

Montse Moral té 63 anys. Nascuda al Poblenou, a Barcelona, es traslladava a viure a Sant Cugat del Vallès l’any 1981. És Doctora en Farmàcia i està casada amb Manel Moreu, amb qui forma “un pack”, com ella mateixa defineix, participant activament de la vida social, cultural, formativa i solidària de la ciutat. El TOT Sant Cugat l’ha distingit amb el premi Personatge de l’any 2018, per ser accessible i facilitar la feina dels periodistes.

 

Què li suposa haver rebut el premi Personatge de l’any del TOT Sant Cugat?

M’ha representat una sorpresa molt agradable, molt simpàtica. La veritat és que venint del TOT m’agrada molt, perquè hi conec a molta gent, des de fa molts anys. I molta il·lusió. Aquest premi ha tingut molta més repercussió, pel que fa a la gent, que el Premi Sant Cugat 2017. Una amiga de la societat científica de farmàcia amb la qual estic ho va veure, ho ha fet córrer, i s’han assabentat des de Vigo fins a Andalusia. Fins i tot des de la Patagònia m’han felicitat! És popular, com més nostre.

Reconeixem la seva accessibilitat. Quina és la importància de “posar-nos-ho fàcil”?

No m’hi cap al cap no fer-ho. Per la meva manera de ser, quan una persona et demana alguna cosa, jo sempre intento solucionar-ho i, a més, ràpid. Perquè soc impacient. A més, la vostra feina l’admiro molt. De vegades, a mi em costa parlar del meu àmbit, que és la farmàcia, i em fa por el que dic, o com ho dic. I vosaltres, busqueu les coses, trobeu a la gent, ho poseu en ordre... és una feinada. La feina de donar la informació, i més aquí que es fa contrastada, que no es fan “fake news” ni aquestes coses, i tan propera, i tan actualitzada, és una feinada molt important. En aquesta vida s’ha de ser generós; donar el que tu saps. És molt important.

Com és Montse Moral?

Ara soc una persona que m’agrada molt la gent, molt sociable, i el que sí que m’agrada és aportar alegria, positivisme, i si puc ajudar, ajudar. El que em fa molt feliç és ajudar la gent. I em frustra quan no puc fer-ho. Gairebé mai demano res per a mi, i la gent ho nota. Després, tot torna. No ho aconsegueixo tot, però sempre ho intento.

És farmacèutica vostè.

La farmàcia comunitària, el farmacèutic que està a prop de la gent, m’agradava molt. La meva farmàcia va anar creixent tant, que de mica en mica vaig anar passant al despatx, perdent el contacte amb la gent, i això em va anar entristint. No em sentia feliç. Ser “jefa” no m’agrada; no era la meva vocació. Després em vaig casar amb el Manel, i em vaig vendre la farmàcia per amor. Per dur una vida al costat d’una persona que valia la pena. I me n’alegro d’haver-ho fet. Per amor a viure la vida. He intentat fer altres coses, ajudant a gent, però ja fora de la farmàcia.

Però hi segueix vinculada.

Ara el que faig és, voluntàriament, estic amb dues societats científiques. Amb una de farmàcia comunitària i, aquí, com a farmacèutica, estic amb una pel tema del tabac, per intentar sensibilitzar la gent. A mi m’agrada prevenir les malalties, ensenyar. No m’agrada ni prohibir ni castigar. Ajudar la gent. Ajudar la persona a què faci un creixement personal, perquè penso que és la manera de viure. Que cadascú prengui les seves pròpies decisions.

També fa moltes altres coses, pel que veiem!

Amb el Manel participem de les coses socials de Sant Cugat. Bàsicament, l’Aula d’Extensió Universitària, Amics de la Unesco, mirem d’anar al Teatre-Auditori, i després, el Curs d’Estiu de la Unipau, que ho recomano molt. A banda d’això, som socis de l’Assemblea i d’Òmnium, i si podem, també mirem de participar amb tot el que està passant al nostre país. Per això se’ns veu a tot arreu. M’agradaria anar a més coses, però no tinc més temps.

També forma part del Rotary.

Soc molt pacifista, molt respectuosa. I això és el que em porta al Rotary, també. Els valors del Rotary són esperit de servei, i treure fora adoctrinaments religiosos i polítics. Aquí el que importa és l’humanisme, fer alguna cosa per ajudar la gent, sense ideologia. Si coneixes a la gent, i hi parles, i veus el seu punt de vista, entens. El que vaig aprendre a la farmàcia és a no jutjar a ningú, i aprendre el perquè les persones fan les coses. El que sí que tinc és empatia. He après molt amb la gent.

Per què han triat aquest tipus d’activitats?

Per estar actius, bàsicament, estar actius mentalment. Crec que la vida l’has de viure activament i amb passió; estem aquí per alguna cosa, i això no vol dir guanyar diners, sinó viure, compartir... M’agrada veure gent i, de vegades, fas una abraçada, que no costa res, i veus el somriure de l’altra persona. A mi m’agrada.

Quins reptes de futur es marca?

Seguir donant sentit a la vida servint a la comunitat. Col·laborant amb les entitats que pugui. Perquè com a ciutadans tenim molts reptes.