Mossèn David: “Les Planes és un barri que té una realitat que m’apassiona”

Mossèn David Àlvarez va arribar a les Planes fa poc més d'un any, després que mossèn Pere Grau morís el 4 de novembre del 2015. Després d'un any exercint el càrrec d'administrador parroquial provisional, l'Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, signava, el 4 d'octubre, el decret que nomenava a mossèn David rector de les Planes. 

Quina va ser la primera impressió quan va arribar aquí?

Coneixia mossèn Pere, però no coneixia la realitat de les Planes, i em va sorprendre moltíssim. Recordo que tenia ganes de conèixer la parròquia, l’habitatge on vivia mossèn Pere, l’entorn... i va ser tota una aventura. És com un espai de missió en mig de la serra de Collserola. Vaig quedar sorprès, perquè no té res a veure amb la ciutat. Sóc fill de Sant Andreu, del barri de Barcelona, i mai m’hauria imaginat que enmig de les Planes existia tot aquest món.

Com va ser el procés d’integració?

Em considero privilegiat per poder estar aquí, a les Planes, perquè la gent s’estimava molt el mossèn. És un fet, tothom tenia grans paraules per mossèn Pere, perquè havia fet molt per aquí, la parròquia, i el llistó me l’havien posat molt alt. Fa molta alegria i joia que parlin bé d’un mossèn i que, a sobre, ha fet molt pel barri i per la comunitat parroquial. 

Quins reptes es marca?

Ara que fa un any que sóc aquí, una de les coses que vaig veient que és necessària és ser al costat de la gent gran. Acompanyar la gent gran és un punt important en aquest barri. Un altre repte que m’he marcat és amb els joves, que és més difícil. Hi ha molts joves que no fan vida al barri. I amb els infants he vist la necessitat de crear un esplai. Així que amb un grup de joves hem aconseguit organitzar un esplai que es diu Deulofeu, i un cop al mes ens apleguem i reunim. Sobretot venen nanos de centres de menors que hi ha aquí al voltant.

Té molta feina, doncs...

Veig que hi ha una necessitat molt gran, però una riquesa molt gran també. M’he trobat festes precioses, com la cavalcada dels Reis. Hi ha vida aquí al barri... Potser falta una mica de teixit i comunió, però hi ha gent. I davant d’aquesta realitat hi ha una feina molt maca a fer.

I quin balanç fa d’aquest any?

Estic molt content d’haver pogut quedar-me com a rector aquí a les Planes. Els veïns patien per qui vindria després de mossèn Pere, i crec que estem tots contents. Ells amb mi i jo amb ells. És un barri que presenta moltes possibilitats i hi ha molta feina a fer,  i és una realitat tan diversa que m’apassiona. Hi ha moltes necessitats en aquest barri, que de mica en mica vaig coneixent, i m’agradaria poder donar una mica de resposta des de l’àmbit de l’església, amb l’ajuda de l’Ajuntament i de la societat.