Nacho Ferrer (Comissió Gitanes): "La gràcia de les tradicions és treure-les de la vitrina"

En Julià Mestieri i el Nacho Ferrer són membres de la Comissió del Ball de Gitanes i s'encarreguen de la seva organització per tenir-ho tot a punt quan arriba el Carnaval. Aquest ball tradicional es va popularitzar a Sant Cugat gràcies a la Comissió. Aquest any el Ball de Gitanes torna a batre un rècord de participació amb 528 balladors, fet pel qual s'ha hagut de convocar dos torns per primera vegada.

Els Balls de Gitanes daten de molts anys enrere, en quin moment us documenteu i decidiu recuperar aquesta tradició?

Nacho Ferrer: Els balls de gitanes estan documentats des d’abans del 1800. Aquí, en realitat, no s’ha deixat de ballar mai, així que no s’ha hagut de recuperar com a tal. Hi ha indicis que als anys 60, al camp de futbol, s’han ballat les gitanes amb el vestuari que fa servir ara mateix Mediterrània.

Julià Mestieri: La coreografia es va recuperar postfranquisme pel Salvador Melo, va recuperar molts balls tradicionals de Catalunya. Històricament, l’Esbart ballava les gitanes per Carnaval, per Corpus i per Festa de Tardor i, finalment, es va quedar amb la ballada de Carnaval. Quan es va començar a formar Profeslo, i van començar a recuperar Carnaval, conjuntament amb l’Esbart van intentar que no fos una ballada d’exhibició, sinó que fos una ballada popular, participada, que la gent del poble ballés. I això ho va impulsar Cesc Franquesa, però no va acabar de quallar. S’intentava fer assajos oberts, però costava molt trobar les 16 persones mínimes per ballar.

Mestieri: "Van intentar que no fos una ballada d’exhibició, sinó que fos una ballada popular, participada, que la gent del poble ballés"

La creació de la Comissió va ajudar a popularitzar el ball?

Julià Mestieri: Un grup de gent ens vam animar i vam decidir crear la Comissió de Gitanes, i vam agafar el concepte que estava fent Franquesa de fer alguns assajos públics previs per ensenyar el ball i maximitzar-ho fent molts més assajos perquè la gent que vingués des de zero pogués aprendre el ball. També vam fer un enfocament comunicatiu i de difusió molt gran per donar a conèixer el que estàvem fent. El primer any vam aconseguir 64 balladors i balladores, i des d’aleshores no ha parat de créixer.

Com ho va rebre la població?

Nacho Ferrer: Home, passes de 16 balladors, 2 quadros, a 64, 8 quadros... quadrupliques el personal que tens. Comença a engrescar-se, al principi era molta gent de l’entorn, però comencen a aparèixer satèl·lits.

Julià Mestieri: El primer any va fer de detonant i va permetre a la gent imaginar-se les gitanes com a un ball popular. El següent any, que també vam fer molta difusió, ja va ser més fàcil que la gent s’anés animant. Llavors, va passar aquest fenomen tant maco de les gitanes que grups d’amics s’apunten, aleshores és quan comença l’efecte multiplicador. Ara pràcticament ja no fem difusió, fem un tuït, un Instagram i un Telegram de que s’obren les inscripcions i explota.

Nacho Ferrer: Ara la gent et para pel carrer i et diuen “quan ens hi posem, aquest any què”. La gent ja ho té integrat, la gent s’ho ha cregut i ho viu. La gràcia de les tradicions no és que les tinguem a una vitrina i les anem ensenyant, que també està bé i és necessari, però al final acabes sortint de la vitrina i acabes plasmant a la plaça una voluntat popular genuïna com és que la gent vol ballar.

Ferrer: "Acabes plasmant a la plaça una voluntat popular genuïna com és que la gent vol ballar"

I en l’àmbit organitzatiu com ho heu viscut, perquè un creixement tan gran s’ha de notar...

Nacho Ferrer: Quan van començar eren 6 persones i avui dia som 7 o 8, hem sigut sempre el mateix nombre de persones però variant peces. Sí que és cert que l’any 2016, quan fèiem 10 anys, sí que va haver-hi un gran canvi a la Comissió. La meitat de la gent va deixar el relleu a persones que vam entrar noves i ja ens vam trobar amb una cosa que funcionava en l’àmbit organitzatiu. Almenys, per part meva, és enganxar-se a una roda que ja funciona, vaig entrar amb la feina feta i el que he hagut de fer ha estat reproduir l’esquema en funció de gent que hi ha, fins ara que s’està esgotant l’esquema.

Julià Mestieri: Això ha anat sol fins que s’ha arribat al límit de la plaça, que han arribat els problemes. La plaça d’Octavià no és on tradicionalment s’han ballat les gitanes, però al principi, quan érem poca gent, per visualitzar-ho bé, es va moure a la plaça del centre. Des de llavors ens hem enamorat de la ubicació i els balladors i balladores no conceben unes gitanes que no es facin a la plaça d’Octavià.

Mestieri: "Els balladors i balladores no conceben unes gitanes que no es facin a la plaça d’Octavià"

Nacho Ferrer: La gent espera que quan es ballin les gitanes sigui allà on ho han vist sempre, per tant, ens limita a nivell conceptual a l’hora de buscar un lloc on poder fer-ho, perquè hi ha llocs on podríem ballar molta més gent i no tindríem problemes d’espai, però és que li treus la part que potser ha fet que la cosa creixi. 

Per tant, ara que s’uneix tant gent al ball i cada any en són més, com ho feu?

Julià Mestieri: En l’àmbit organitzatiu els problemes van començar quan ja no hi cabíem, cada any era refer l’espai i veure com l’aprofitàvem. L’any 2020, just abans de la pandèmia, ens vam trobar amb una plaça on havíem d’encabir 420 balladors. No hi cabien. No es balla bé, no es veu bé, la gent està apretada... tampoc s’hi cap al Teatre-Auditori per fer assajos. Per tant, vam haver de fer un sorteig.

Mestieri: "En l’àmbit organitzatiu els problemes van començar quan ja no hi cabíem (a la plaça)"

Nacho Ferrer: Perquè sobrevisqui i no ens veiem sobrepassats hem de fer quadres mixtes i que s’apuntin per colles, en comptes de per quadres com fins ara. És necessari que la gent s’organitzi, si diem que el ball és del poble, això s’ha de plasmar en la part organitzativa.

I com s'ha pres la decisió de fer quadres mixtes, normalment hi ha igualtat de gènere en la participació?

Nacho Ferrer: Ara hem elidit la figura de qui fa de noi i qui fa de noia per canviar-ho per qui fa de dins i qui fa de fora, que és una cosa pròpia del ball. Això comporta una entrada massiva de parelles que són noia i noia, perquè quan es tracta de ballar en general els nois no volen, i es feminitza el ball. Si és un ball que representa la societat no pot ser una cosa feminitzada des d'un punt pejoratiu i es doni el missatge de què ballar és de noies. Si es manté aquesta tendència existeix el risc que els nois deixin de ballar perquè socialment no està tan normalitzat. Llavors per això demanàvem quadres mixtes, per aconseguir revertir-ho, i crec que ho hem aconseguit bastant. Els nois que ballen, al final, volen repetir. Però és necessari que hi hagi aquest impuls.

Ferrer: "Si és un ball que representa la societat, no pot ser una cosa feminitzada i es doni el missatge de què ballar és de noies"

Julià Mestieri: A més, el ball original, el recuperat pel Francesc Melo, la coreografia de noi era molt espectacular i física i la de noia era una mica de florer. Nosaltres com a Comissió vam intentar equiparar-ho una mica, sense perdre cap element de la coreografia però redistribuint-ho.

Com es presenta aquest any la ballada de gitanes?

Julià Mestieri: Aquest any ballen 528 persones, un rècord absolut. També vam fer sorteig, però vam veure que es quedava fora tanta gent com es quedava dins. No tenia cap sentit, així que per això aquest any farem dos torns de Ball de Gitanes per primera vegada.

Què és el que fa que cada any hi hagi més persones?

Julià Mestieri: Jo crec que hi ha diferents elements, el primer de tot és que la gent s'ho passa bé; principal i primordial. La gent s'ho passa bé als assajos i la gent s'ho passa molt bé el dia de la ballada. També pel sentit de pertinença; és una manera fàcil i accessible de ser part del poble. I la tercera, jo crec que té una dinàmica de què el fet d'apuntar-se, els assajos, haver de buscar una colla, i el "vine'm a veure ballar" que genera certes ganes i emoció. La gent que no hi participa veu que 8 persones del seu grup d'amics estan quedant cada setmana i ho van a veure. I quan hi van veuen que és una superfesta, i això genera que per l'any vinent ja hi hagi més gent amb ganes o procliu a apuntar-se. Fa que la vida del grup d'amics s'organitzi i acaba sent un dinamitzador social.

Mestieri: "És una manera fàcil i accessible de ser part del poble"

Nacho Ferrer: Per remarcar el de la identitat, al final és una cosa que fas aquí i no fas enlloc més i et marca el que ets. En una ciutat com Sant Cugat que no té identitat pròpia ara mateix, tens les gitanes que de sobte te la donen gratuïta, sense haver de ser de cap entitat. Has tret una cosa de la vitrina i funciona. Fer-te casteller o bastoner, és una quota, un compromís cada setmana, indefinit; amb això formes igualment part del poble i és acotat en el temps.

Creieu que hi haurà un punt mort en la participació? Què és el que pot fer que es perdi la continuïtat?

Julia El gran debat que tenen les Gitanes per davant és el model de creixement. Vam fer sorteig, té problemes, aquest any fem torns, i tindrà problemes. Hi ha un debat que com a Comissió, com a Carnaval i, si em permets, com a ciutat, hem de resoldre.

Nacho Ferrer: Si tu aconsegueixes que 500 persones ballin a plaça i no tens un lloc on assajar més que traient-li hores al futbol, que és el que fem quan anem a la Guinardera, i aquest any ni així, i agafant els espais d'un Teatre-Auditori que és el vestíbul, no és ni una sala... és gros. Tampoc hi ha un Ajuntament que et vagi al darrere i et digui "tot el que es faci a Sant Cugat en l'àmbit cultural ho muntem nosaltres. Nosaltres ho tenim programat d'any en any, i tenim una gent que treballarà perquè això sigui viable". Nosaltres necessitem reforços, perquè al final desgasta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.