Nel·lo: “L’especialització social del municipi pot crear un territori desigual”

Oriol Nel·lo és geògraf i professor de la UAB. Nel·lo ha realitzat un estudi sobre les dinàmiques residencials i els riscos de substitució de població a Sant Cugat del Vallès, a partir de les dades del padró entre 1997 i 2021. En aquesta entrevista explica algunes de les principals conclusions i parla de la substitució de població. Nel·lo serà un dels ponents de les jornades ‘Sant Cugat 2030’ que organitza el TOT Sant Cugat amb col·laboració amb l’Ajuntament, el 27 de maig al matí a la Unió.

Sant Cugat ha passat de 30 mil a 90 mil habitants. Quina és la raó d’aquest creixement?

És a la inclusió de Sant Cugat en unes dinàmiques metropolitanes. És a dir, l’evolució de la ciutat no s’explica tant per les dinàmiques endògenes (allò que passa a l’interior del municipi), sinó per les relacions amb el seu entorn, que es caracteritza per ser un àmbit metropolità. En el cas de l’àmbit metropolità de Barcelona, la urbanització s’ha dispersat pel territori i s’ha ampliat l’àrea urbana, la integració del territori, l’increment de la interdependència, entre les localitats, i finalment, la dispersió de la urbanització sobre el territori són els principals trets del procés d’urbanització en aquest moment de la metropolització.

En aquest context es produeixen molts moviments de població, no només els diaris, en els quals les persones vivim en un municipi i treballem en un altre, sinó que es produeixen moviments residencials de població d’un municipi a un altre. La preocupació principal que movia l’estudi és si s’està produint una certa substitució de la població de Sant Cugat? Sant Cugat creix a un ritme molt superior al del conjunt del país. Si Catalunya hagués crescut amb la mateixa proporció hi hauria 18 milions de catalans

A què es deu?

Obeeix a una dinàmica que anomenem la segregació residencial, que és la tendència dels grups socials de separar-se entre si en l’espai urbà. Els grups socials se separen perquè cada família, cada individu, té capacitats diverses a l’hora de triar lloc de residència: aquells que tenen més capacitat adquisitiva poden triar més, i els que en tenen menys, poden triar menys. La nostra capacitat de triar lloc de residència depèn de dos factors: per un costat dels nostres ingressos, per l’altre, dels preus del sòl i de l’habitatge. Això porta que els grups socials que menys tenen vagin a raure allà on els preus són més baixos. I com que l’habitatge protegit és molt escàs en el nostre àmbit urbà, no pot condicionar gaire aquests moviments.

Quin efecte té?

Diversos àmbits de la regió metropolitana tendeixen a especialitzar-se amb població de diversos nivells de renda. En un mapa de la regió metropolitana veurem que hi ha uns eixos de vulnerabilitat territorial i hi ha uns eixos de població benestant. Aquesta especialització en grups de població de classe alta té el seu reflex en els preus, perquè ve població que pot pagar i els preus funcionen com un mecanisme que és com un filtre. Aquest filtre permet passar a uns i no permet passar a uns altres. Si la demanda és molt elevada els preus pugen encara més.

Però és un problema la susbtitució de població?

El fet que els fills d’una localitat no hi puguin romandre té efectes com la separació de les xarxes de relació, familiar, social ... les entitats tendeixen a afeblir-se... També hi ha una qüestió més substantiva i és que si l’especialització social del municipi es porta a ultrança, pot arribar a crear un territori notablement desigual. Si la població més benestant es concentra en una part i la menys en una altra, doncs s’anirà generant territoris en què els grups socials no conviuen i no comparteixen els serveis.

I què pot suposar pels serveis?

Doncs que alguns municipis poden tenir alguns serveis notablement superiors que altres, perquè tenen ingressos molt diferents. Des del meu punt de vista, la tendència a la separació dels grups socials sobre l’espai, que a vegades passa també per la substitució de la població, és un problema, perquè es trenquen les xarxes de relació personal, les xarxes de relació socials i no només reflecteix la desigualtat, sinó que pot tendir a incrementar-la. Però això no és només un cas de Sant Cugat, ni té un sol focus. L’àrea metropolitana funciona com una única gran ciutat, i en aquest territori, cada vegada més integrat ,els grups socials tenen capacitat d’assentar-se de manera diferent sobre l’espai.

D’on venen les persones que escullen viure a Sant Cugat?

El percentatge de les persones que vénen de l’estranger és molt elevat, de fora d’Espanya. No hi ha molta immigració extracomunitària, però sí molta estrangera. Si agafem el 2019 veurem que la primera procedència dels immigrants a Sant Cugat eren exteriors, després, els que venen de Barcelona, després de la resta d’Espanya.

Cap on marxen?

La primera destinació no és a l’estranger, ni cap a Barcelona, sinó a la resta de la província, a la resta de l’Àrea metropolitana i a la resta de Catalunya.

Quina lectura té? Què és pel preu de l’habitatge?

Sí. El filtre principal és el preu de l’habitatge. El preu de l’habitatge permet a alguns passar i instal·lar-se, en canvi, a altres no els deixa romandre, els fa buscar habitatge en un altre lloc. Els preus de l’habitatge a Sant Cugat són molt notables, i això fa que aquell que pot pagar pot entrar i quedar-se.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.