Noelia Sánchez (Jeroni de Moragas): "La relació amb el tutelat és molt propera"

El Taller Jeroni de Moragas, amb seu a Sant Cugat, és una cooperativa d'iniciativa social amb més de 40 anys d'existència a Catalunya. El seu objectiu és la inserció social de les persones amb Trastorn del Desenvolupament Intel.lectual (TDI) i Malaltia Mental (MM).

Catherine Cope, directora de la Fundació, Ismael Guzmán, psicòleg de la Fundació i Noelia Sánchez, patrona de la Fundació, formen part d'aquest projecte com és el Taller Jeroni de Moragas.

La fundació ha estat treballant en un nou projecte anomenat Pas per tu. Un projecte artístic que centra la seva activitat en la creació d'una obra plàstica per part dels tutelats de la fundació conjuntament amb un artista de referència i compromès socialment. Aquesta primera edició de Pas per tu ha estat l'obra The Ripple amb l'artista internacional Santi Moix.

Com va sorgir el Taller Jeroni de Moragas?

Noelia Sánchez: La nostra fundació va sorgir de les necessitats de les persones que teníem assistides en el Taller Jeroni de Moragas i amb el servei de la Llar Residència de la mateixa entitat. L'objectiu són les persones adultes que amb el pas dels anys han tingut la necessitat de fer tutelada perquè no tenien família o bé les seves famílies no es podien fer càrrec. Ens encarreguem de tot el que representa la tutela d'una persona amb discapacitat psíquica i o malaltia mental. Amb aquesta necessitat va néixer la Fundació tutelar Jeroni de Moragas.

En què consisteix el seu treball principalment?

N.S: El nostre treball principal és la cura de les persones que tenim tutelades en tots els aspectes de la seva vida per poder cobrir totes les seves necessitats bàsiques intentant que no els hi falti res en l'àmbit material, en l'àmbit de salut o bé en l'àmbit afectiu, entre d'altres. La nostra fundació és una fundació petita que assisteix a poques persones, per això, la relació amb el tutelat és molt propera i afectuosa i això ho tenim com un valor molt important.

Entenc que són els pares que venen a vostès. 

Catherine Cope: Poden ser els pares com els germans o els cosins. És una cosa que depèn de l'estructura familiar. Normalment sí que són els pares els que s'encarreguen de posar-se en contacte amb la fundació.

Com va sorgir el projecte de Pas per tu? 

C.C.: Inicialment va sorgir perquè tenim alguns usuaris que tenen unes necessitats molt específiques i que no poden cobrir amb els seus ingressos. La idea era poder recaptar fons per poder donar aquestes atencions més especialitzades. El projecte és "Pas per tu", perquè és la primera edició que hem fet i només tenim una primera obra que és la de The Ripple. La idea és donar-li continuïtat al projecte i que el projecte es digui Pas per tu.

L'obra artística 'The Ripple' amb l'artista internacional Santi Moix FOTO: Cedida

L'artista Santi Moix va col·laborar en l'obra. 

Ismael Guzmán: Vam parlar amb l'equip i va sorgir una idea de fer una acció artística. La fundació ja té un recorregut en aquest tipus d'activitat, i en concret, un dels patrons, en Jordi Lobo, és amic de Santi Moix des de la infància. Amb la idea de no només recaptar fons, sinó d'oferir una activitat en la qual els tutelats poguessin tindre un paper apoderador, actiu i que donés visibilitat a les possibilitats a les persones tutelades de la fundació, Jordi va proposar a Santi l'activitat i Santi la va acceptar.

L'obra ha tingut més repercussió amb la col·laboració de Santi Moix?

I.G.: Parlo jo però tant la Cate com la Noelia se sumen (riu). El fet d'haver pogut participar un artista de l'envergadura de Santi Moix ha donat molt prestigi a aquest projecte. Com tu deies, l'impacte que ha tingut la seva participació ha estat molt fort i fins i tot, la seva obra The Ripple, l'obra com a concepte, Santi la va denominar Rippling.

Què és el Rippling? 

I.G.: El Rippling és l'aspecte que te una cosa sobre un altre i Santi feia servir una metàfora molt interessant que és, quan tu tires una pedra a l'aigua, aquesta pedra genera com uns cercles que es van expandint. Això defineix el missatge de l'obra i també defineix d'alguna forma l'impacte que van tenir Santi quan va arribar aquí. Fins i tot et diria l'impacte abans que ell arribés, ja que, per l'obra, nosaltres vam haver d'elaborar un material preparatori i això ja va engegar un moviment per part dels tutelats, els patrons i els voluntaris.

Ha estat una experiència molt potent i molt significativa. Creiem que no només serà la recaptació dels fons que són necessaris, sinó, que també comptar a la implicació de les famílies, els voluntaris i els tutelats en la realització de l'obra.

Com a psicòleg de la fundació es troba amb problemes comuns o diferents dels altres? 

I.G.: Malauradament hi ha una tendència que a les persones amb discapacitats, sense voler i moltes vegades amb bona intenció, se'ls infantilitza amb el tracte. Això no és afavoridor. Que una persona pugui tindre problemes intel·lectuals relacionats amb la seva capacitat de processos d'abstracció, no dona lloc a què se'l tracti com un nen perquè és una persona que té unes necessitats adultes. Evidentment, qualsevol persona independent de la seva edat, evoluciona intel·lectualment, moralment com professionalment. Crec que el tracte que se li pot donar a un nen de 3 o 4 anys comparat amb el tracte que se li pot oferir a una persona que te una discapacitat intel·lectual o una malaltia mental ha de ser significativament diferent.

Actualment estan treballant en algun projecte nou? 

I.G.: Actualment estem treballant en el pla de dinamització educativa, que li denominen el PDE, Nosaltres participem com a entitat que ofereix activitats en les escoles relacions amb l'activitat de retrats. T'explico, nosaltres, ara, un grup de persones al Taller Jeroni de Moragas el que fem és apropar-nos a l'aula i els nostres usuaris del Taller, els hi expliquen als alumnes, com es pot fer retrat.

Aquesta activitat vol fugir una mica del que seria el convencionalisme més acadèmic i el que vol és apropar als usuaris del taller amb els alumnes. I a partir d'aquesta mirada artística per elaborar el retrat, després, el que fem és una exposició en la qual intercanviem l'experiència i oferim una visió molt semblant a la del Pas per tu. Una visió més apoderadora, més participativa, més funcional de les persones amb discapacitat. Aquest debat el que pretén és que els alumnes tinguin una visió real i actualitzada del que són les persones amb discapacitat i amb els que hagin pogut mantenir una relació i compartir una activitat.

L'obra artística The Ripple està en venda? 

C.C.: La idea que tenim amb la peça del Santi és poder vendre-la. És el que estem treballant ara mateix amb l'ajuda de Carles Taché, que és el galerista de Santi Moix d'aquí de Barcelona. Estem en el punt de parlar amb l'Ajuntament per possibles compradors per poder fer la venda de l'obra.

I.G.: Estaria bé també poder fer esment de la col·laboració del Centre Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que els tenim com a veïns i en el moment que ells es van assabentar que el Santi havia elaborat aquesta obra es van oferir per ajudar-nos en tot el que és el manteniment i la cura d'aquesta obra. Van vindre aquí, van agafar l'obra i se la van portar a les seves instal·lacions. Actualment està allà. L'objectiu principal, tal com explicava la Kate, és poder recaptar fons per poder continuar oferint aquestes atencions més específiques que algun dels tutelats doncs no poden sufragar amb les despeses pròpies de la fundació.

Quants treballadors són actualment? 

C.C: Com a treballadors estem només 2 persones; la direcció i treballs socials, la resta són persones del patronat, que són treballadors o famílies del taller Jeroni i dediquen el seu temps de forma voluntària a fer diferents tasques a la Fundació.