Oliva (Sol i Aire): "Viure a la natura és una sort, però té associats molts deures"

Sol i Aire és un barri de Sant Cugat que es troba dins del Parc Natural de Collserola conformat per una seixantena d'habitatges. Es va començar a aixecar als anys 40 i a dia d'avui no està regularitzat. Aquest octubre, l'Ajuntament de Sant Cugat va tornar a mostrar el seu compromís perquè esdevingui un enclavament legal. 

Més info: Sant Cugat es compromet per salvar Sol i Aire

Sol i Aire, igual que el barri santcugatenc de Mas Fortuny, es consideren Espais de Regulació Especial (ERE) i el pla de Collserola del 2021 estableix que s'ha de "garantir el retorn del sòl a les condicions naturals anteriors a la construcció de les edificacions i la seva extinció". Segons va dir el llavors conseller de Territori, Damià Calvet, les urbanitzacions no es regularitzaran mai i seran sempre sol no urbanitzable. Aquesta situació va generar malestar entre el veïnat, tot i que es mostren convençuts que el barri no corre perill.

Més info: Sol i Aire i Mas Fortuny no es regularitzaran

El TOT conversa amb Carolina Oliva, presidenta de l'Associació de Veïns de Sol i Aire, per conèixer com viuen aquesta situació. I també per descobrir com s'organitzen en un entorn envoltats de natura amb iniciatives com el Grup d'Autoprotecció.

Per la gent que no coneix Sol i Aire, com descriuria el barri?

És un barri molt similar a altres del municipi que estan adjacents amb el Parc de Collserola. És un barri totalment consolidat amb tots els serveis, reconegut per l'administració des de fa anys igual que qualsevol altre. Hi vivim una seixantena de famílies amb una important cohesió veïnal. Ho fem amb plena consciència del lloc que ocupem, i per això hem adquirit un estil de vida alineat a l'entorn, aconseguint fer compatible la nostra presència amb la preservació i protecció dels valors naturals de l'entorn en el que ens trobem.

Com és el fet de viure dins d'un parc natural com Collserola?

Viure a la natura ens permet gaudir d'ella en el dia a dia, però relacionant-nos amb respecte i cura. Som conscients que vivim en un entorn natural i l'hem de protegir. Podríem dir que és una relació de gaudi i de respecte. Tenim una responsabilitat ineludible en la seva protecció. El nostre entorn està més protegit amb la nostra presència que sense nosaltres, som garants d'un tros de Collserola. Compartim i col·laborem en la protecció i cura del parc.

Un exemple d'aquesta actitud és el Grup d'Autoprotecció, format per veïns per protegir el barri d'incendis, entre altres.

Emergeix arran del gran incendi de Collserola del 1994, com una iniciativa del veïnat, conscient dels riscos que vivia i de la necessitat de protecció del medi natural que ens envolta. Avui és un grup modèlic i inspirador per altres barris de muntanya. Té una important capacitat d'autoorganització i treballa durant tot l'any per a la prevenció, sensibilització i divulgació dels valors de preservació de l'entorn. Fa una tasca interna amb el veïnat en sensibilització per la prevenció d'incendis.

Carolina Oliva: "Som una comunitat on la cura de les persones i de l'entorn és molt important"

La cohesió veïnal és un altre dels pilars de Sol i Aire. Per què hi ha aquesta cohesió?

Suposo que per la nostra història i el nostre enclavament, les interrelacions entre els veïns tenen molta força. Som una comunitat on la cura de les persones i de l'entorn és molt important. Som un nucli de seixanta famílies de tota mena, gent gran, amb nens, persones que viuen soles... Ser una comunitat petita facilita la cura mútua. És una de les qualitats del barri, una vida alineada amb els valors essencials de la cura de les persones i de l'entorn. Ens coneixem tots i tenim grups per situacions d'emergència, atendre persones en situacions més vulnerables. Una essència comunitària que en altres indrets s'ha perdut, i nosaltres ho cultivem. Som la quarta generació del barri, els grans ens han vist créixer als que ara som adults. En aquest sentit, fem molt treball intergeneracional.

Quan arriba un nou veí, com li fa aquesta acollida per integrar-los?

Hi ha famílies que es van incorporant al barri, que es va renovant. Els que ja portem anys tenim molta consciència del que suposa viure aquí i això ho transmetem als nous. Si no coneixes les accions que fem per mantenir la cura de l'entorn, poden passar desapercebudes. Viure enmig de la natura és una sort, però també té associats molts deures.

Quins són aquests deures que han de tenir en compte els veïns de Sol i Aire?

Primer, ha de saber la situació urbanística que tenim. Després, intentar tenir un model de vida que tingui el mínim impacte a l'entorn: controlem tot el que llancem per les aigüeres, la gestió de les nostres parcel·les, la normativa de prevenció d'incendis... Una vegada vius aquí, veus que si no t'ho prens així, no és possible. Una de les qualitats del barri és que, al ser una comunitat petita, és més fàcil aquesta actitud. A ningú se li acudirà per Sant Joan llançar un petard, per exemple.

Carolina Oliva:"Pujaven autocars des de la Plaça Lesseps per visitar la zona"

Com neix Sol i Aire?

Sol i Aire s'inicia a la segona meitat dels anys 40, en ple franquisme. Un promotor, el senyor Civit, propietari dels terrenys, inicia una promoció de venda de parcel·les i algunes edificacions ja construïdes. Fa una propaganda molt gran a Barcelona i pujaven autocars des de la Plaça Lesseps per visitar la zona amb el mateix promotor. Alguns d'aquells compradors encara viuen al barri. Aquest senyor finalment va desaparèixer i no va acabar de regularitzar ni presentar tota la documentació a l'Ajuntament per legalitzar tots els terrenys i habitatges que havien venut. Des de llavors, totes les generacions hem anat treballant per regularitzar la nostra situació.

Com ha estat la lluita per reclamar la legalització del barri?

Constant a través de 4 generacions que han treballat acompanyades de l'Ajuntament de Sant Cugat per la regularització del nostre barri. La història i el desenvolupament dels fets ens han carregat de raons perquè l'administració garanteixi la nostre perdurabilitat. M'agrada pensar que tot el camí fet durant aquests 80 anys tenia l'objectiu de situar-nos en l'aquí i l'ara. Estem més a prop de resoldre la nostra situació. Cal que els que convergim en aquest aquí i ara ens comprometem i treballem per tancar aquest tema.

Carolina Oliva: "En un primer moment hi va haver desencís i decepció"

El 2021 es va aprovar el pla especial de Collserola i posar en dubte la supervivència de Sol i Aire.

El pla especial de Collserola del 2021 havia de ser una solució definitiva amb la definició del barri com un Espai de Regulació Especial i s'havia de regularitzar per protegir aquesta zona. Finalment, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va fer incloure un munt d'esmenes que desvirtuava la figura dels ERE i establia que no tenien cap diferència amb altres barris fora d'ordenació. Això ens va caure a sobre sobtadament i va generar molt malestar en els veïns, que no enteníem aquest canvi de darrera hora. A petició de la llavors alcaldessa, Mireia Ingla, es va modificar un dels articles, però no altres apartats que anaven en la mateixa direcció. I l'ERE no va quedar com una figura que ens podia protegir.

Com viuen els veïns aquesta situació i què suposa?

En un primer moment hi va haver desencís i decepció, ja que portàvem molts anys amb l'expectativa que havia obert la figura de l'ERE i pensàvem que seria una solució definitiva. Però hem de continuar treballant i buscant fórmules conjuntament amb l'Ajuntament per la regularització.

No ho veu viure com una condemna?

No, en cap cas es va pensar en la desaparició del barri. La història ens ha carregat de raons per trobar una figura definitiva. Estem molt tranquils.

Quines limitacions heu patit històricament per la situació d'alegalitat que patiu.

A nivell de serveis no hem tingut cap limitació, ben al contrari l'administració no ha deixat de facilitar-nos la cobertura de necessitats i ha dut a terme les actuacions necessàries perquè el barri tingui accés a tots els serveis. Tampoc aquesta situació d'alegalitat ha afectat la contribució dels nostres deures de pagament d'impostos i tributs com qualsevol altra zona del municipi. En el que ens trobem més dificultats i limitacions és amb la concessió de permisos de rehabilitació i adequació de les cases a la normativa d'eficiència energètica.

Carolina Oliva: "L'Ajuntament sempre ha donat suport al treball dels veïns per assolir la regularització del barri"

Quina és la vostra principal demanda a les administracions?

L'administració ha de poder tractar la situació de Sol i Aire com a una oportunitat per demostrar com un enclavament ben regulat té un impacte positiu i és funcional en la protecció del Medi Natural. Treballarem plegats, administració i veïnat, per esdevenir un enclavament modèlic.

Com són les relacions amb l'Ajuntament de Sant Cugat?

Sempre han estat unes relacions de suport i consideració envers el barri. L'Ajuntament de Sant Cugat ens ha proveït de les condicions adequades per esdevenir un barri urbà. Ens ha facilitat tots els serveis necessaris per poder-hi viure com a qualsevol altre barri del municipi. A més, l'Ajuntament sempre ha donat suport al treball dels veïns per assolir la regularització del barri.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.