Perceval (Unipau): "En un món de drets per a tothom, qualsevol persona ha de poder venir"

La Universitat Internacional de la Pau celebra el seu 40è aniversari. L’entitat va néixer el 1984 de la mà de Frederic Roda i Adolfo Pérez Esquivel amb l’objectiu de formar sobre conflictes i construcció de pau. Quatre dècades que s’han vertebrat, entre altres iniciatives, amb el Curs d’Estiu. Enguany, el curs se centra en les fronteres i el recorregut de violències que pateixen les persones migrants. Tot plegat, en un context de dificultat per a l’entitat per les retallades del consistori en Cooperació. En parlem amb Arés Perceval, directora de la Unipau. 

Quina és la temàtica del Curs d’Estiu d’enguany?

Aquest any hem decidit parlar del recorregut de les violències per les quals ha de passar una persona migrada en el seu recorregut. En el primer bloc parlarem del sud global i les violències que pateixen. Parlarem de neocolonialisme, extractivisme i rutes migratòries tant a l’Àfrica com a Llatinoamèrica. També del mur a Mèxic i els corredors migratoris i com s’utilitzen les tecnologies per controlar. 

Més info: Arrenca el Curs d'Estiu de la Unipau posant el focus en les fronteres mentals i físiques

En el segon bloc parlarem de frontera, quines són les violències que pateixen aquestes persones un cop arriben a frontera. Parlarem de les devolucions en calent, de la llei d’estrangeria, quines són les violències i la salut mental en el tram migratori. 

Un cop aquestes persones aconsegueixen arribar al nord global, parlem de les violències un cop estan aquí, del racisme institucional amb l’acollida, dels temes identitaris i d’aquesta estrangerització infinita que pateixen. També parlarem sobre quins són els espais fronterers dins de les mateixes ciutats. Ens agrada acabar amb una nota més positiva, llavors vindrà un institut del Raval, l’Institut Miquel Terradell, que vindran a parlar sobre les bones pràctiques des de l’educació per revertir totes aquestes violències. 

Per què heu decidit aquesta temàtica?

Creiem que és més actual que mai, després que a la Unió Europea s’hagi aprovat el pacte migratori i d’asil que viola tots els drets humans. 

"Al Curs d’Estiu hem decidit parlar del recorregut de les violències per les quals ha de passar un migrant"

Volen desmuntar els discursos respecte als migrants?

Hem de parlar per què aquestes persones es mouen. Hi ha tot aquest extractivisme i robatori de recursos naturals que fem des del nord global. Part d’aquesta població es mou dins del seu propi territori i són desplaçats interns que es mouen en part per les guerres i els problemes de recursos que provoquem des del nord global. 

Amb això no vull dir que les persones que no vinguin de guerres o que no tinguin recursos no tinguin dret a moure’s. Jo amb el meu passaport puc anar on vulgui i en molts casos ni amb necessitat de visat. Crec que totes les persones del món tenen dret a moure’s, però s’ha de posar molt el focus en el perquè es mouen. Una part de la responsabilitat és nostra perquè hi ha persones que es mouen per culpa nostra, i, per altra banda, és una qüestió de drets i llibertats. No pot ser que només des del nord global tinguem dret a moure'ns. 

Hi ha un discurs ara que la immigració s’ha de controlar.

Hi ha la cosa aquesta de l’ordre, que vinguin però de manera ordenada. És una visió racista. Només volem les persones a les quals podem explotar. Si ens basem en un món amb drets per a tothom, qualsevol persona ha de poder venir i ha de poder moure’s. Des del nord global ens movem on vulguem tota l’estona. És una qüestió de drets. 

Enguany la Unipau compleix 40 anys. Hi haurà alguna activitat especial?

Hem decidit que, més enllà de les conferències del Curs d’Estiu, també és molt important reunir-nos amb totes les persones que durant aquests 40 anys han fet que la Unipau sigui el que és. Farem un programa a la plaça d’en Coll amb la representació de Pregària de guerra de Mark Twain amb Pedra i Sang, després hi haurà un sopar solidari de cuscús amb SCAPS. Per acabar, hi haurà Kairo i DJ Sumeya. 

També sou presents a les Lectures a la Fresca. 

Convidem a tothom que vagi a veure-les totes. La de l’11 de juliol serà ‘Estat d’alerta’, que és una obra que es va fer en el primer Curs d’Estiu. Es va fer un curs de teatre i va sortir aquesta obra, que enguany modernitzem i posem en context. 

Aquest any heu tornat a La Unió per fer el Curs d’Estiu.

L’any passat vam estar al Claustre, que és un espai preciós. Ara som a La Unió, que queda més a prop de l’estació i té més espais per la part més lúdico-festiva.

Tot i que feu 40 anys, és el 39è Curs d’Estiu. Fareu alguna cosa especial l’any que ve?

Estem en procés de treballar-ho, però encara no hi ha res decidit. 

Com valoren les retallades en Cooperació?

La retallada en Cooperació ha estat una decisió política, tenint en compte que el pressupost de Cooperació tampoc és molt gran tenint en compte altres partides que no s’han retallat tant. La cooperació no és caritat, no és donar quan et sobra una miqueta, sinó una línia política i lluitar sempre pels drets de totes les persones i per la justícia global. És una pena perquè Sant Cugat era referent en cooperació. 

Més info: L'Ajuntament assegura que no es perdrà "ni un euro" en cooperació en aquest mandat

Més info: La Xarxa Solidària alça la veu contra la "retallada brutal" de l'Ajuntament en cooperació

Com us estan afectant?

La Unipau té la meitat del conveni, llavors hem hagut de fer retallades i estrènyer-nos el cinturó. De moment no hem signat el conveni, sabem que és la meitat perquè és el que l’Ajuntament ha pressupostat, però encara no s’ha reunit amb nosaltres. 

“La cooperació no és caritat, no és donar quan et sobra una miqueta, sinó una línia política”

Hi ha prevista alguna reunió?

Des de gener demanàvem una reunió i ens vam reunir fa dues setmanes amb el tinent d’alcaldia d’Economia, Carles Brugarolas. L’alcalde no va venir. S’havia compromès a unes coses amb relació al 0,7% i l’1% a Cooperació tant en campanya electoral com a la tardor quan es va reunir amb la Xarxa Solidària. Està trencant uns compromisos. 

L’Ajuntament ha dit que tot el que s’ha retallat aquest any es recuperarà en els següents.

Esperem molt que sigui així, perquè si no tindrem problemes. Tot i això, hi ha molts projectes de cooperació que no poden esperar a l’any que ve. 

Heu hagut de deixar de fer algun projecte?

El Teixint Xarxes, els tallers de sensibilització i justícia global a diversos instituts del Vallès, a Sant Cugat s’han paralitzat absolutament. Els nois que no rebin aquests tallers, l’any que ve no els tindran, els han perdut. Ara mateix, amb el creixement dels discursos d’odi, són formacions més necessàries que mai perquè són la ciutadania del futur. 

És la primera vegada que es deixen de fer?

Sí, mai s’havien deixat de fer. 

Per què creieu que l’Ajuntament ha pres aquesta decisió?

No els devia semblar una partida important. Si entens la cooperació com a caritat, dones quan et sobra una miqueta com si fos almoina, però no és una aposta política. 

Confieu que l’Ajuntament compleixi amb el compromís de revertir les retallades?

Jo no em fio fins que no vegi els diners al compte. És la primera vegada que no tenim el conveni signat abans del Curs d’Estiu. 

Hi ha altres entitats en la vostra situació?

De les entitats que tenim conveni, la resta ja els han pagat. El que sí que hi ha una vintena de projectes que no es podran fer, que eren els de concurrència pública, perquè aquest any no hi ha convocatòria de projectes. Tots entenem que si hi ha problemes financers es retalli, però és que ha sigut una retallada del 90% en Cooperació. 

“Per tota Europa creixen els discursos d’odi, sobretot islamòfobs, exclamant que venen a envair-nos”

Malgrat tot, manteniu la defensa de la rellevància de la vostra entitat?

Per tota Europa creixen els discursos d’odi i islamòfobs, sobretot, exclamant que venen a envair-nos. Crec que fer contra narratives d’aquests discursos és més important que mai. Quan venen mal dades, la cooperació és la primera que perd. Ja ho vam veure el 2008 i ara de nou. Tot i això, hem de continuar com sigui per seguir fent aquest canvi de narrativa. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.