El Pi d'en Xandri bufa espelmes: radiografia del primer quart de mil·lenni de l'arbre

El Pi d'en Xandri està de celebració, i és que enguany bufa 250 espelmes. És per això, que el Club Muntanyenc Sant Cugat va ser escenari de la taula rodona Pi d'en Xandri: passat, present i futur, un espai en el qual es van repassar els moments claus d'aquest símbol de Sant Cugat, el dimecres 5 de juny. L'origen de l'arbre, el seu simbolisme i la seva fisonomia, l'emblema contra la urbanització de la zona o l'atemptat que va patir van ser alguns dels temes que es van abordar.

Més info: El pi d'en Xandri celebra els 250 anys amb bona salut, però afectat per la sequera

Amb això, el president de l'entitat santcugatenca, Joan Bel, va mostrar la implicació del Club Muntanyenc en preservar la natura en general i protegir la zona de Torrenegra en particular: "Des del Club Muntanyenc sempre hem estat molt implicats en la defensa de la natura i el medi ambient i òbviament amb el Pi d'en Xandri". Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts per Sant Cugat), també va posar en valor el simbolisme del Pi d'en Xandri pel municipi: "L'any 1997 es va intentar segar la vida del Pi d'en Xandri i amb això, van intentar segar tot el que simbolitza aquest arbre, l'arbre més retratat i visitat de la ciutat. Estem molt contents de poder celebrar aquest acte a la seu del Club Muntanyenc, i és que l'entitat i el Pi d'en Xandri simbolitzen la preservació de la natura i el medi ambient".

L'origen de l'arbre

L'origen del Pi d'en Xandri data entre 1770 i 1774, segons un estudi dendrocronològic, una data que coincideix amb quan es va rabassar la vinya que hi havia en aquest terreny, tal com va explicar Jordi Torrijos, excap del Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament: "En aquella època, en els terrenys del Pi d'en Xandri hi havia una vinya i allà es plantaven pins per rotació agrícola per regenerar el sol". L'encarregat de plantar aquest arbre va ser Pau Serrabogunyà.

Tot i que sempre se li havia dit el pi gros, la zona era coneguda com el paratge del Xandrí, fruit del nom de l'hereu d'aquests terrenys, com va indicar l'historiador Domènec Miquel: "Al segle XVI, un senyor de Terrassa, que es deia Alexandre, es va casar amb una pubilla de Sant Cugat, i el seu net (conegut com a Alexandrí), va heretar aquestes terres, que van ser conegudes com el paratge del Xandrí. No obstant això, no va ser fins a l'arribada de la Marxa Infantil del Club Muntanyenc que el pi gros va començar a anomenar-se el Pi d'en Xandri".

El pas dels anys i la seva fisonomia particular

En els seus inicis, el Pi d'en Xandri era un pi més, no obstant això, va haver-hi un detall que el va ajudar a sobreviure. "La tradició d'aquella època era que es deixaven créixer els pins 40 anys i després es talaven, però el propietari va decidir deixar el pi perquè era ferm i marcava el principi de la seva finca" afegia Torrijos.

Més info: Sant Cugat celebrarà el 250è aniversari del Pi d'en Xandri amb una 15a d'activitats

El que fou cap del Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament també va indicar la relació del Pi d'en Xandri amb la història de Sant Cugat: "L'arbre té una ferida de mitjans del segle XIX que correspon a les Guerres Carlistes. A més, els anells del Pi d'en Xandri expliquen també la història de Sant Cugat, i és que per exemple fins als anys 80, els seus anells eren molt petits, i això és per l'absència de sequeres de l'època. Aquests anells també són la mostra que el Pi d'en Xandri sempre ha estat envoltat de cereals, i el seu cultiu ha impedit que els seus anells es poguessin desenvolupar correctament".

Un dels fets que també va ser clau en la fisonomia de l'arbre va ser un episodi climatològic, com especificava l'historiador santcugatenc: "La nevada del 1962 va trencar una branca intermèdia, que va acabar cedint pel pes de la neu. L'arbre abans era una referència geogràfica per identificar el camí a Barcelona per la vall del Gausac, i actualment és un símbol". El 1995, l'arbre va ser declarat com a Arbre d'interès local i comarcal.

Un símbol contra la urbanització

El Pi d'en Xandri també ha estat un emblema contra els intents d'urbanitzar la zona de Torrenegra. "Arran de l'aprovació del Pla General Metropolità del 1976, aquesta zona es va requalificar com a sòl urbanitzable programat, i per tant es podia desenvolupar per iniciativa de la propietat, tot i que la lògica urbana diu de no desenvolupar fins que no arribi la trama urbana" indicava l'arquitecte municipal Josep Tarragó.

Aquesta requalificació va incentivar la compra de terrenys per part de diferents propietaris, com recordava Lluís Llerena, antic membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies: "La zona de Torrenegra era una zona no protegida de Collserola i urbanitzable i hi havia interès d'urbanitzar, entre ells Núñez Navarro". La requalificació de l'any 1988 a sol no urbanitzable no programat, el qual necessita la voluntat municipal per desenvolupar, va ser un impediment més a la urbanització de la zona.

A més, l'any 1993 es va dedicar la Festa de Tardor a la protecció de Torrenegra i això va ser clau en la creació de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, que la van conformar una 80a d'entitats. L'entitat ja va decidir posar com a logo el Pi d'en Xandri.

L'atemptat del 1997

El 2 de febrer de 1997 el Pi d'en Xandri va ser víctima d'un atemptat, i és que la ciutadania es despertava veient com l'arbre havia sigut intentat serrar i patia 3 talls. "La primera persona que va alertar de l'atac va ser un pagès que sortia a caçar fora de Sant Cugat i va escoltar el soroll de la motoserra. Posteriorment, un corredor que va passar per allà i va veure que sortia fum del tronc de l'arbre" narrava Jordi Torrijos.

Tot i que sempre la rumorologia de l'autoria va estar lligada a la urbanització de la zona, mai es va poder descobrir l'autor de l'atemptat. "Hi havia indicis d'on tirar. Per una banda, hi havia les roderes del cotxe, però la Policia les va esborrar en passar per sobre. També hi havia registrades només 8 motoserres en aquella època a Sant Cugat i 1 d'elles era del Club Muntanyenc, però en aquell moment estava a Cap de Rec" afegia Domènec Miquel.

Aquest atac va unir la ciutadania, qui es va manifestar, reunint més de 3.000 persones, sent la manifestació més gran fins aleshores que havia viscut la ciutat. "La rumorologia popular va relacionar l'atemptat amb la intenció d'urbanitzar els terrenys. I tothom es va emprenyar molt amb l'atac al símbol, i això va ajudar a prendre consciència de preservar l'entorn" sentencia Lluís Llerena.

El futur del Pi d'en Xandri

Amb tot, l'arbre més emblemàtic de la ciutat celebra el seu 250è aniversari, però encara li queden moltes anècdotes i històries que explica, i és que té una esperança de vida d'entre 400 i 450 anys. "L'arbre està patint per la sequera i per diferents plagues i anirà més amb la crisi climàtica. És per això que s'hauria de monitorar" finalitzava Carles Castell, biòleg i naturalista de la secció de natura del Club Muntanyenc. A més, Castell demanava protegir l'entorn de Torrenegra i definir-ne els usos: "Necessitem protegir l'activitat agrària i definir quins altres usos es poden fer per fer-ho compatible amb la conservació de la natura". Arran de la unanimitat del ple de l'Ajuntament, el consistori ha iniciat els tràmits per declarar el pi com a Arbre Monumental de Catalunya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.