Pilar Gorina: "Què més voldríem que l’entorn de totes les escoles fos un bosc"

Pilar Gorina és la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat. El TOT conversa amb ella per analitzar l'inici de curs i algunes qüestions importants com La Mirada, l'institut-escola Catalunya, la zonificació escolar o l'avançament del curs. 

Com valora l’avançament de l’inici del curs escolar?

Correctament. El tema és com s’ha fet; m'hauria agradat que s'hagués pactat inicialment amb la comunitat educativa i amb les administracions públiques. Hi ha hagut polèmica no per l’avançament, sinó per com s’ha fet.

Estaran preparades les escoles de Sant Cugat, com La Mirada o les obres que es fan a l’estiu?

Sí. No ens ha beneficiat, perquè les empreses a l’agost costa que treballin, però en principi està tot controlat. A La Mirada acaben aquesta setmana la tanca perimetral per ampliar el pati i la pista es començarà la setmana vinent, però les altres obres estan avançades. Al Pins hi ha una part que s’ha d’acabar, el trasllat de la part administrativa a la biblioteca, mentre durant les obres al sostre de la part administrativa. La resta d’obres s’han enllestit.

Gorina: "Jo hi crec, en el model d’institut-escola, dona molta tranquil·litat a les famílies"

I a l’Institut-Escola Catalunya?

Aquest 1 de setembre comença l’ampliació del menjador i, una mica més endavant, en una part de pati, però ja estava pactat així. Hem preparat les aules del Casal de Mira-sol, on fan classe quatre grups.

Com serà la logística del Catalunya tenint en compte aquesta realitat?

Hi ha una gran professionalitat i s’hi han adaptat amb un somriure. Estan treballant molt bé i no hi ha queixes per tenir grups al Casal de Mira-sol. Però amb ganes de tenir l’Institut-Escola acabat.

Hi ha alguna previsió per l’ampliació?

Sembla que aquest curs començarà l’obra. Primer es farà l’ampliació de la cuina i, al llarg del curs, començarà el nou edifici del costat.

Es replicarà el model d’institut-escola en algun altre centre?

Està en estudi. L’Institut Leonardo Da Vinci té sis línies, però n’ocupem quatre. Ho hem de pensar per un futur proper. Jo hi crec, en el model d’institut-escola, dona molta tranquil·litat a les famílies per la continuïtat en l’etapa de secundària obligatòria.

Una de les novetats aquest any és la jornada intensiva al setembre. Hi havia certa preocupació per les famílies, però el Departament va anunciar activitats extraescolars gratuïtes en l’horari lectiu.

Ha estat un tema propi del Departament, que ha garantit la gratuïtat. Ha pactat amb les direccions del centre i ho han preparat perquè els mateixos monitors de menjador poguessin continuar amb l’activitat extraescolar. Els centres jo els he vist molt preparats, al juliol van deixar molts temes enllestits. La professionalitat ha estat per sobre la polèmica.

Gorina: "Estem lluny de la universalitat de l’Infantil-2"

Enguany l’Infantil-2 (antic P-2) serà gratuït. Quin impacte ha tingut a Sant Cugat?

Estem molt contents que l’I-2 sigui gratuït i sembla que progressivament ho serà tot l’infantil. No és un luxe, és una necessitat per les famílies. I és bo per la igualtat i la socialització dels infants. No només les famílies amb poder adquisitiu podran portar els fills a l’escola bressol; tot i que a Sant Cugat teníem tarifació social.

Tot i això, l’escola bressol pública mai té places suficients per la demanda que té.

Estem lluny de la universalitat de l’Infantil-2, no estem preparats. Ja hem ampliat dues vegades les places a l’escola bressol: aquest any amb 22 noves places i fa dos anys amb dos nous grups. Però no es fa d’un dia per l’altre.

Està prevista una nova escola bressol per donar resposta a les famílies que no tenen plaça?

Estem estudiant si la via és una nova escola bressol o l’ampliació d’una ja existent. De moment no direm quina és, fins que no estiguem segurs de la proposta. I en un futur hi ha una altra possibilitat de fer-ne una de nova. També hem d’anar veient la natalitat. Hem ofert 22 places més i hem tingut 100 demandes, pensàvem que en tindríem més. També és veritat que l’escola bressol privada ha baixat preus perquè ha rebut subvencions.

Aquest any el Departament va establir baixar les ràtios a 20 alumnes a P-3.

A Sant Cugat no ens hem atrevit, perquè encara tenim un índex de natalitat estancat, però amb uns números que ho fan difícil. Hauríem d’obrir grups en altres centres. Però no descartem estudiar la possibilitat d’anar baixant. L’any passat vam començar a 23, aquest curs a 22 i la idea és anar baixant fins a 20. És un gran repte.

Farien falta nous grups o noves escoles?

S’ha de valorar si baixem ràtio o obrim nous grups. Aquest any s’ha obert un nou grup a La Floresta, perquè consideràvem que era important.

Un gran canvi d’aquest any a Sant Cugat ha estat la nova zonificació amb 5 zones. Quina valoració en fa?

Molt satisfactòria. Les propostes que es fan amb consens amb la comunitat educativa surten bé. Ha anat molt bé, el trencaclosques ens ha encaixat. Encara que potser hi ha alguna família que no li agrada la seva zona.

Gorina: "Tenim una molt bona escola pública, és el fonamental"

En els últims anys s’han impulsat pacificacions de trànsit a l’entorn de les escoles. Com ha anat?

En fem una valoració molt positiva, n’hem sigut impulsors i hem tingut les famílies al costat. És difícil pel veïnat. Però a l’Observatori Sociològic un dels aspectes més ben valorats ha estat aquesta pacificació, la població ho ha vist bé, tot i que els canvis de rutines puguin molestar als veïns més propers. Ja hem fet molts canvis, no ens en queden molts.  

Quins projectes de pacificació queden?

Al Joan Maragall. Hem fet una part i en queda una altra. Ho estem estudiant amb el conjunt de veïns, la comunitat educativa i les famílies. No és fàcil.

Com està el camí segur a l’Escola La Floresta des del Pont del Diari.

Està aprovat pel ple, estem molt contents. Des del principi del govern ens hi vam posar, però aquestes coses són lentes i no són fàcils. És una obra important a La Floresta.

Què transmeten les famílies de les escoles sobre la pacificació?

La majoria de famílies ho viuen bé. Altres ens han manifestat que els hi costa més i han de dedicar més temps perquè han d’aparcar més lluny.

En els últims anys a Sant Cugat s’ha incrementat el número d’inscripcions de famílies a l’escola pública.

Tenim una molt bona escola pública, és el fonamental. I hem augmentat l’oferta d’escola pública des de l’Infantil-2, cinc grups nous a l’Institut FP. Això és molt important, acabarem el mandat haven duplicat l’oferta de Formació Professional, hi ha una aposta molt important. I hem augmentat un 4t al Gerbert, perquè era un curs amb ràtios elevades a totes les escoles públiques i concertades. Hem obert un grup perquè no augmenti més la ràtio a 4t. Hi ha edats amb més naixements o ha arribat més gent i s’ha de donar resposta des de la pública.

Com s’ha gestionat aquest nou grup amb el Gerbert?

Ho ha portat la Inspecció Educativa, quan va veure la nova demanda d’alumnes de 4t Primària. S’ha dotat l’escola del professorat corresponent. És veritat que estaran més ajustats, però ho han agafat amb professionalitat i no m’ha arribat cap queixa. No és el millor que esperes en una escola, organitzativament et complica.

Gorina: "La Mirada està més a prop que mai"

Un gran tema pendent de fa anys és la construcció de La Mirada. Quin missatge envia a les famílies?

Estem més a prop que mai, cada dia estem més a prop i per aquest equip de govern des del primer dia ha estat un tema principal. Tots ens hi hem posat. Tot i això m’he passejat pels mòduls de la Mirada i estan perfectament preparats per l’inici del curs.

Preocupa tota la disputa judicial i les demandes d’entitats ecologistes per evitar que es construeixi l’escola al bosc?

Ens preocupa que no ho hagin entès. Que no hagin entès que l’acció que es faci al bosc serà altament compensable. I no hi ha cap altre lloc per ubicar-la. Tota aquella franja ja es va pactar que serien serveis. És veritat que el bosc del parc ha anat creixent, s’intentarà salvar el màxim d’arbres i, sinó, es compensarà. I, des del punt de vista ecologista, una escola al bosc, com a molts llocs d’Europa, és una manera de fer entendre l’ecologia als infants. Què més voldríem que l’entorn de totes les escoles fos un bosc? Haurem de sacrificar algun arbre o arbust, però la compensació serà molt correcte.

Gorina: "Del català no se n’ha de fer problema a les escoles"

Aquest any la justícia ha sentenciat la quota del 25% de castellà, tot i que després s’ha aprovat un nou decret per evitar-ho. Com veu tota la polèmica?

Trobo molt important que les forces polítiques s’hagin posat d’acord. Va costar molt que Junts es posés d’acord i el meu partit (PSC) va jugar un paper molt important. Des del primer dia vam dir que s’havien de buscar consens. Del català no se n’ha de fer problema a les escoles, tot l’equip de govern hi està d’acord. Volem nens que quan surtin de l’escolaritat dominin el català i el castellà. No creiem en les quotes, sinó amb la professionalitat del professorat per fer que els infants dominin aquestes dues llengües presents a Catalunya i que són estimades per tothom. El català no és un problema. He estat quaranta anys als centres i no ha estat mai un problema, és anecdòtic alguna família que ho viu malament. A les escoles es viu una normalitat absoluta.

I aquest objectiu que dominin les dues llengües s’aconsegueix?

Es compleix. Tant el decret de la Generalitat com la llei espanyol han estat valents de no parlar de percentatges, sinó d’objectius. Ara hem de treballar correctament per les llengües, sense oblidar l’anglès i, si cal, el francès.

En els últims mesos hi ha hagut diverses vagues del professorat i n’hi ha d’altres anunciades. Com ho viu?

Amb preocupació. Que hi hagi mobilitzacions no m’agrada, però he estat docent molts anys i he participat en mobilitzacions, tot treballador en té dret. Més quan considera que en un moment determinat es fan canvis sense comunicar a la comunitat educativa. Desitjo que la comunitat educativa obri una nova etapa d’entesa, soc partidària de consensos.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.