Prats: "L'escola concertada no té la culpa de la sobreràtio a la pública"

"No som els dolents, no som els que treiem els recursos a l'escola pública". El president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), el santcugatenc Josep Manuel Prats, ha volgut respondre d'aquesta manera a les crítiques rebudes per alguns sectors a l'escola concertada i al finançament que rep de l'administració.

Així, Prats ha rebutjat que "l'escola concertada tingui la culpa de la sobreràtio a la pública". Com va publicar el TOT, gairebé la meitat dels grups de l'escola pública santcugatenca superen la ràtio permesa de 25 alumnes per aula. "No pot ser que es retalli en l'escola pública, però tampoc en escola concertada. La dialèctica hauria de ser pares i educadors front l'administració per millorar el sistema", argumenta.

 

En aquest sentit, Prats recorda que la Llei d'Educació de Catalunya establia que la inversió en educació havia de superar el 6% de PIB el 2017, i que la realitat és que actualment aquesta xifra és inferior al 3%.

 

Segons el president de Fapel, en escoles concertades de Sant Cugat també s'han suprimit algunes línies en els últims anys, tal com ha passat a la pública. Sobre les xifres d'alumnes a la concertada, Prats assegura que "anteriorment hi havia sobreràtio a tota la Primària i ara s'ha traslladat a la Secundària. A Sant Cugat sempre hi ha hagut sobreràtios, perquè hi ha molts nens". En canvi, els cursos bolets que s'han implementat a centres públics, no han arribat a les concertades ja que, segons Prats, l'administració no ho permet.

 

Una de les queixes de la Federació d'Ampes de Catalunya era que algunes escoles concertades, especialment les religioses, tenen una ràtio d'alumnes per sota de la pública i això comporta que el finançament per alumne sigui superior. "Cada escola rep els diners segons el nombre de grups i no segons els alumnes. Una classe amb menys estudiants, rep més per alumne que un grup amb més nens", argumenta Prats.

L'existència d'escoles concertades

Més enllà de les qüestions sobre la xifra d'alumnes, des d'alguns sectors educatius, polítics i socials també es posa en dubte l'existència de les escoles concertades en el sistema públic educatiu. Des de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya en defensen la seva necessitat: "La Declaració de Drets Humans diu que els pares tenim el dret d'educar els nostres fills segons els nostres valors morals, filosòfics o religiosos".

A més a més, Josep Manuel Prats explica que, des del seu punt de vista, les escoles concertades haurien d'estar totalment finançades per l'administració. Segons detalla, actualment els pares paguen un 50% de l'escolaritat dels alumnes de la concertada. "La plaça ha de ser gratuïta en els nivells obligatoris i l'estat ho ha de garantir. El finançament de l'escola concertada hauria de ser 100% públic", afirma el president, que afegeix: "Els pares trien escola pel model pedagògic i hem de trobar la manera perquè cap família hagi de pagar més diners".

 

Així, la proposta de la Fapel passa perquè l'administració financii de la mateixa manera les escoles concertades i públiques ja que hi ha "famílies que no poden triar un model educatiu d'una concertada per falta de recursos i és una injustícia". Prats explica que les escoles concertades també estan sotmeses a les inspeccions d'Educació i que el funcionament hauria de ser el mateix que a la sanitat, on un CAP, per exemple, pot estar gestionat per una empresa privada però ofereix sempre una atenció gratuïta i universal.

 

Segons Prats, les escoles concertades que vulguessin formar part d'aquest sistema de finançament públic no podrien cobrar cap tarifa d'escolarització als pares. "Hi ha famílies que voldrien anar a una escola concertada, per exemple per tenir religió. Si no hi poden accedir per una qüestió econòmica, és una injustícia". "Si els promotors de les escoles diuen que així no es poden guanyar la vida, és que amb l'educació no hauria de ser", afegeix el president de Fapel.