Bellaterra ha posat en marxa un projecte, dissenyat pel biòleg Josep Lascurain, que consisteix en la instal·lació de dos passos elevats, unes menjadores i càmeres de fototrampeig, per protegir els esquirols dels seus boscos.
El símbol de l’esquirol ha proliferat molt al barri i té l’origen històric en un disseny de Jordi Guiu, gestor de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones, entitat que va promoure la urbanització de Bellaterra. Des de llavors, l’esquirol s’ha anat fixant com a icona. El monument a l’Esquirol de la plaça de Maragall –obra realitzada per Ramon Codinach i Emili Colom– n’és un exemple, o L’Esquirol, una revista bimensual que va existir entre els anys 1984-2004.
Als anys 80, José Antonio Corbera i Frederic Roda, homes actius de la comunitat, van adquirir uns exemplars d’esquirols amb la finalitat de fer-los procrear i alliberar-los. D’aquesta manera, augmentarien l’espècie que s’havia anat guanyant la simpatia entre els habitants.
Actualment, l’EMD de Bellaterra ha identificat diversos punts d’atropellaments freqüents d’esquirols. Es tracta de la carretera BV-1414, que separa el torrent de Bellaterra i el parc de la Font de la Bonaigua.
Segons un estudi de la Diputació de Barcelona (2013), per aquesta carretera hi circulen 6.611 vehicles cada dia. Els ponts de corda, situats a 15 metres d’alçada es van instal·lar aquest estiu i, des d’aleshores, s’han vist esquirols creuant-los sense perill de ser atropellats.
Bellaterra disposa de 2,16 hectàrees de bosc madur i té una presència d’entre 4 i 6 esquirols per quilòmetre quadrat, fet que suposa, segons Lascurain, “un bon indicador de la seva connectivitat biològica”. Segons el biòleg, “el projecte pioner implantat a Bellaterra és una estratègia viable per a la protecció dels esquirols exportable a altres municipis del Vallès Occidental, l’Àrea Metropolitana i Catalunya”. L’EMD ha invertit 6.000 € en els passos elevats i segons Ramon Andreu, president de l’EMD (GxB), el projecte tindrà continuïtat.