Quan Sant Cugat va voler tastar la modernitat

Sant Cugat era una vila eminentment pagesa a finals del segle xx. Quan en altres municipis catalans començava a florir amb força l’arquitectura modernista, a Sant Cugat li mancava una burgesia benestant i un ajuntament potent per impulsar les obres d’aquest corrent artístic que ja proliferaven a Barcelona i la seva rodalia.

Malgrat això, el modernisme arribaria i ho faria per carretera. 

L’Arrabassada i l’estiueig

L’any 1977 es va inaugurar una carretera que unia la vila de Gràcia amb Sant Cugat. És el que avui coneixem com l’Arrabassada i que, tot i ser concebuda com una via per transportar vi de Sant Cugat a Barcelona, va acabar sent l’excusa per atraure els primers estiuejants de la capital.

Aquests adinerats nouvinguts van instal·lar-se a finals del segle xix en una nova zona allunyada del nucli antic de la ciutat coneguda com el Pla del Vinyet (avui, Eixample Sud). Els atractius de Sant Cugat com a destinació eren molts. Per un costat, estava a prop de la capital i, per l’altre, mantenia un entorn boscós i tranquil, ja que el centre, com hem vist, era poc més que un poble de pagès. 

Arriba la modernitat

La primera casa purament modernista que es construeix a Sant Cugat, la casa Armet, va projectar-se l’any 1898, 10 anys després de l’Exposició Universal de Barcelona.

A partir de llavors es van aixecar nous edificis a mig camí entre Sant Cugat i Barcelona com la casa Àngel Carrion o el més famós Casino de l’Arrabassada que, tot i el seu estil eclèctic, tenia elements clarament modernistes. Però el gran gruix del modernisme santcugatenc el trobem a la zona que avui s’anomena Eixample Sud i gairebé totes tenen el mateix home com a responsable: l’arquitecte Eduard Maria Balcells (1877-1962).

Aquest barceloní va formar-se a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i poc després d’acabar els seus estudis va ser nomenat arquitecte municipal de Cerdanyola. La relació de Balcells amb Sant Cugat, però, té caràcter familiar, ja que era el cunyat de Ferran Cels, autor del Mercat de Pere San i que va ser arquitecte municipal de Sant Cugat del 1910 al 1925.

La gran majoria de cases modernistes que es conserven a Sant Cugat són projectes d’Eduard Maria Balcells, responsable de la casa Lluch, la casa Mir, la casa Mònaco i el Generalife, entre altres.

No tot va ser obra de Balcells, també el seu cunyat Ferran Cels va deixar empremta a la ciutat. Seu és el disseny ja postmodernista de l’Escola de les Franciscanes, per exemple, i altres cases de menor importància.

Abans que el noucentisme agafés el relleu de les tendències arquitectòniques catalanes, cal citar també l’obra de Cèsar Martinell que, a banda del Celler Cooperatiu, va construir algunes cases. Amb tot, sense ser un municipi conegut especialment pel seu modernisme, Sant Cugat pot estar orgullós del seu llegat arquitectònic en aquest estil.

En els pròxims dies coneixerem en profunditat aquests edificis.