Què va representar la batalla de Sant Cugat

Front un cos d’exèrcit imperial de 20.000 soldats, ben entrenats i equipats, era impossible pensar en xocs frontals. Així que els cops de mà s’efectuaven contra les columnes menors que sortien en missions de càstig o de saqueig de provisions. El més conegut fou la batalla del Bruc, la primera victòria catalana que demostrava que les tropes franceses podien ser vençudes. 

La topada de la capella de Sant Domènec va esdevenir quatre mesos més tard. A diferència d’aquella, aquí els combatents per ambdós bàndols foren soldats. La vila de Sant Cugat estava ocupada pel gruix de la columna francesa. La participació pagesa, doncs, va ser simplement impossible, malgrat les falses llegendes.

El nombre de contendents fins i tot va ser un xic superior a la batalla del Bruc. La victòria catalana va ser clara, tot i que les cròniques l’exagerin un xic. Els informes francesos parlen de moltes menys baixes. El resultat, doncs, va ser una simple erosió que propicià l’entrada de més tropes invasores.

Dos mesos després, el 16 de desembre, va haver-hi la decisiva batalla de Llinars, on les tropes catalanes foren derrotades. El general Reding, guanyador a Bailèn, es replegà com pogué fins a Sant Cugat del Vallès, on reorganitzà les seves tropes i marxà a Molins de Rei per reunir-se amb el comte de Caldagués. Però, el dia 21 són derrotats de nou en la línia del Llobregat. Caldagués es fet presoner i portat a França.

El 22 de febrer Reding sofreix la desfeta de Pont de Goi, a Valls, on trobà la mort. El domini napoleònic a Catalunya encara duraria 6 anys.