Redondo: "Vull que no hi hagi cap mena de relació de poder entre homes i dones"

Quin és l'origen del 8 de març?

Primer diré el que no és. No és el que van explicar, que és que es va incendiar una fàbrica on vam morir moltes dones. Sí que hi va haver un incendi i va ser molt conegut perquè van morir les dones protagonistes d’una vaga molt important. Però l’origen del 8 de març es remunta a les lluites de les dones treballadores, i així, fent un recorregut molt breu, la lluita de les dones nord-americanes, després de les alemanyes i de les russes. De fet, el dia 8 de març, en el calendari europeu coincideix amb el 23 de febrer del calendari rus. El 23 de febrer del 1917 les dones treballadores russes van sortir a protestar pel tancament de fàbriques, les pujades de preus… A partir d’aquí es va declarar vaga general i el primer soviet de Petrograd. Així, l’origen de la revolució russa és, precisament, el dia 23 de febrer, que en el calendari europeu és el 8 de març. Precisament aquest dia és el recordatori que aquelles dones van sortir al carrer a defensar els seus drets com a treballadores.

Té sentit avui en dia el 8 de març? O per la igualtat no és bo tenir un dia dedicat a la dona?

És molt necessari. Primer perquè l'escletxa salarial entre homes i dones encara és brutal. Amb aquesta mena d’estafa que ens han venut com a crisi, i no és res més que una restauració del sistema, la precarietat ha augmentat. A més, hi ha polítiques que fan que les dones tronem a casa. S’han carregat la dependència i qui es carrega amb les feines de casa són les dones. Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia, la violència de gènere cada vegada és pitjor. Per tant, és molt necessària la celebració. Respecte a la igualtat, una cosa és voler la igualtat amb drets i l’altra cosa és pretendre que el que volem és seguir vivint en un món patriarcal. Jo el que vull és que no hi hagi cap mena de relació de poder entre homes i dones, i tampoc entre races i entre pobles.

Un dels principals problemes del feminisme i de les dones són les dones masclistes? He sentit sovint l’expressió: el meu home m’ajuda a casa, assumint que el rol de fer les feines de casa és tasca de la dona… 

La falta de consciència d’unió entre nosaltres és un problema. Segurament és una qüestió d’educació i no vol dir que s’hagi rebut explícitament una educació masclista a casa, però rebem inputs a l’escola, a casa, als mitjans que ens diuen quina és la nostra funció com a dones. Al final, ho acabem assumint. Falta aquest punt en el qual hem d’estar totes en connexió i que siguem capaces de dir a l’altra noia: "Escolta, que potser a tu no et cal estar tancada a casa, i potser ell no t’ha d’ajudar a netejar, sinó que embruta igual i ha de netejar igual. No t’ha d’ajudar perquè no ets l’àngel de la llar". Però això ho hem de fer de manera delicada i unides, no hem d’acusar “és que aquesta dona és masclista”, és un matís important.

"El feminisme com els altres moviments socials són potents quan no estan institucionalitzats"

Quin creu que és el principal problema de la lluita feminista avui?

El feminisme, com els altres moviments socials, és potent quan no estaà institucionalitzat, quan és al carrer i no només en forma de protesta, sinó també en forma de xarxa social de suport. Quan això s’intenta traslladar a les institucions ja és més artificial, aleshores no s’està creant un món diferent, sinó un discurs. El principal problema que tenim és aquest, hi ha una rentada de cara a la galeria, però no hi ha un treball en l'àmbit social.

És a dir que el feminisme tingui el suport de les institucions és pitjor per al moviment?

Una cosa és que es visualitzin coses i l’altre és que monopolitzin els discursos feministes. El que hem de fer nosaltres és autoorganitzar-nos, que les coses es fan millor.

Com les dones podem explicar la història de la lluita de les dones? Durant la xerrada ha dit, fent història. Què podem fer les dones individualment per la causa feminista en situacions diàries?

Per situacions més agressives el que hauríem de fer és intentar l'autodefensa, no només física, sinó també l’autodefensa emocional o de l’espai. És a dir, com que sempre ens han dit que hem de ser complaents ens hem privat d’un espai vital, l’hem de construir. I una de les coses que individualment hem de fer és saber construir el nostre espai i saber posar els nostres límits.

Parlàvem del paper del feminisme de les institucions. Què creu dels governs paritaris i de la moda que hi hagi d’haver dones per quota?

El tema de la paritat l’entenc com una quota i que realment no està contribuint a pràcticament res. Sí que pot servir per visualitzar coses, per exemple, que si no fem aquestes lleis de paritat, no arribem enlloc, penso que pot tenir efectes negatius. Jo el que vull és canviar el sistema, no el color de les cadires. Pot ser una eina, sí, però per a mi no és la principal.