Rogeli Pedró: “Mantenim tradicions sense ser conscients de la seva connotació religiosa”

Rogeli Pedró va arribar a Sant Cugat l’any 1973, on va estudiar magisteri per dedicar-se a la docència durant quinze anys. També ha estat cap de programes i director de Ràdio Sant Cugat, ha dirigit la revista Viure a Sant Cugat i ha treballat tretze anys com a tècnic al Departament de Cultura de l’Ajuntament. Expert en la història de la ciutat, ha publicat diversos llibres com ‘Mites i llegendes de Sant Cugat’ (1999) o ‘Tradicions Santcugatenques’ (2004).

Històricament, com s’ha celebrat la Setmana Santa a Sant Cugat?

És una celebració que ha anat canviant amb el pas dels anys. Sempre han estat uns dies plens de tradicions pel poble, ara ciutat, però moltes d’aquestes s’han anat perdent.

Com quines?

Una tradició que ja molt poca gent fa és la dels dejunis i les abstinències. Abans, quan arribava la Quaresma, molts deixaven de menjar. El Dijous Sant, el Divendres Sant i el dissabte, per exemple, només es feia un àpat al dia. El tema dels àpats es controlava molt més aleshores. També eren uns dies en què la gent menjava més verdura que carn. I això encara hi ha moltes cases que ho fan, de menjar més verdura per Setmana Santa, però en la majoria de casos ja no és per un tema religiós. El que passa és que la religió catòlica ha influït tant en la cultura catalana que n’hem heretat tradicions que mantenim sense ser conscients de la seva connotació religiosa.

Hi ha alguna altra tradició de Setmana Santa que s’hagi perdut amb els anys?

Sí. Abans, al monestir, on vivien els monjos, que era una congregació benedictina, s’hi feien rituals com el de rentar els peus a dotze pobres, que representaven els dotze apòstols, en el claustre després de l'ofici del Dijous Sant, per purificar els pecats. Una altra tradició que sortosament s’ha eliminat és la que en deien “matar jueus”, que només de dir-ho ja posa la pell de gallina. Entre els segles XVIII i XIX, fins i tot a principis del XX, es reunien el divendres els nens i nenes a la parròquia per simular l'ensordidor soroll que s'escolta al moment en què es crucifica Jesús. Portaven uns bastons i anaven picant a terra, i d'això en deien “matar jueus”.

"Una altra tradició que sortosament s’ha eliminat és la que en deien <<matar jueus>>”

Un dels dies clau de la Setmana Santa és el Diumenge de Rams, com ho celebra Sant Cugat?

Aquí antigament es feia una processó el diumenge al vespre i tot el poble hi participava. Els joves anaven tots mudats i hi havia persones que complien prometences i feien altres sacrificis com caminar descalços o, fins i tot, agenollats, cosa que encara es fa en algun poble d'Andalusia. I si algú volia no ser reconegut es posava una caputxa que li tapava la cara. Tot això es feia en record de la passió que va patir Jesucrist.

I actualment?

Ara el que es fa és una benedicció a la plaça d’Octavià, davant del monestir, on es reuneix molta gent al marge de les seves creences religioses. Tothom va amb els seus rams, les seves palmes, els seus palmons, i també hi ha molta gent que porta rams d’olivera per celebrar l’inici de la Setmana Santa.

Quines altres celebracions trobarem a Sant Cugat durant aquests dies?

Hi ha diverses misses i també un parell de vetlles: la del Dijous Sant i la Vetlla Pasqual de dissabte, 8 d’abril, totes dues a les 21 hores. També hi ha el Via Crucis del Divendres Sant a les 9.30 hores, en què es recorre els carrers de Sant Cugat amb la figura del Crist crucificat, i una activitat força curiosa que no fan a tot arreu: la Passió per a infants, el mateix divendres a les 12 del migdia. Es tracta d’una versió de la Passió adaptada per als més petits on es canten cançons adequades per ells.

"Una activitat força curiosa que no fan a tot arreu és la Passió per a infants"

Seguint amb els infants, també hi ha la tradició de la Vella Quaresma.

Sí, la de l’àvia Quaresma és una tradició que encara s’ha mantingut, sobretot a les escoles. Cada any l’àvia Quaresma arriba amb les seves set cames, que representa el temps que falta per arribar a la Pasqua. I cada setmana se li treu una cama fins que no n'hi queda cap, que és el moment de la Pasqua. L’àvia Quaresma és un personatge seriós, que sempre està enfadat, segurament perquè això que li tallin cames no li deu agradar gaire.

Una altra celebració que no s’ha perdut és la de les caramelles.

Sense anar més lluny, aquest any el cor de La Lira celebra 140 anys! Aquesta Societat coral i d’altres, com la de La Unió, sempre han sortit a cantar als carrers i places per celebrar l’alegria de la festa de la Pasqua. Una particularitat d’aquí Sant Cugat és que els cors també van a cases particulars que ho sol·liciten. Hi ha gent que els hi demanen que vinguin a cantar a casa seva i després els hi donen alguna cosa, com un porronet de mistela o alguna cosa per menjar, que alguna cosa han de menjar els cors després d’anar tot el dia cantant amunt i avall. A vegades també els donen diners que després utilitzen per anar d'excursió i celebrar plegats aquesta festa que han proporcionat al poble de Sant Cugat.

Hi ha alguna altra particularitat de com celebrem la Setmana Santa a Sant Cugat que no es faci enlloc més?

Doncs sí, una que va crear el senyor Jaume Sàbat, el pare de l’actual propietari de la pastisseria Sàbat, que era un artesà de la mona de Pasqua i va decidir fer una competició de mones en què participaven excel·lents professionals d'arreu: el trofeu Cornet Sàbat. La primera edició va tenir lloc l'any 1985 a la Casa de Cultura amb 35 artistes i es valorava qui feia la mona més bonica i vistosa, no sé si la més gustosa perquè no es podia destruir. La idea de Jaume Sàbat era mantenir la tradició de la mona de Pasqua com a obra d’art.

Creu que ho ha aconseguit?

I tant. A Sant Cugat fa goig veure totes les mones als aparadors de les pastisseries, que encara que no totes estiguin fetes de forma manual, moltes ho són i hi ha moltíssima diversitat i un gran nivell artístic. I part d’aquesta tradició tan gran de la ciutat ve del Jaume Sàbat, que també va inventar una eina feta de paper que l’escargalova per escriure a les mones amb xocolata com si fos un bolígraf. Ara tothom ho fa servir, i és una invenció d’un santcugatenc.

“L’eina per escriure a les mones amb xocolata com si fos un bolígraf és una invenció d’un santcugatenc”

Diria que la celebració de la Setmana Santa està cada vegada més allunyada de la tradició religiosa per veure’s com una festa popular?

Sí que cada vegada hi ha un percentatge més gran de persones que li donen un sentit estrictament popular, i és totalment legítim. No deixa de ser una forma de mantenir les nostres festes i tradicions encara que canviïn les creences, i, per tant, em sembla que està molt bé. També respecte absolut a les persones creients que celebren la Pasqua a la seva manera i expressen així la seva manera de ser i de creure.

Quin tipus de Setmana Santa s'imagina de cara al futur? Creu que hi ha tradicions actuals que es poden anar perdent?

És possible, perquè, com he anat explicant, hi havia diferents ritus religiosos que s'han anat perdent. Queda només informació als llibres de tradicions, com, per exemple, al llibre Tradicions Santcugatenques, on s’expliquen molts d’aquests rituals que ja no fem. I així com n’hem perdut, en seguirem perdent. A mi l’únic que em sap greu és que se substitueixin tradicions nostrades per altres que venen de fora, com passa amb el Halloween per Tots Sants, que és una tradició forània que venia d’Irlanda i després es va traslladar a Amèrica. No estic tancat a què entrin celebracions de fora i, evidentment, tothom és lliure de celebrar el que vulgui, especialment ara que hi ha més població immigrant, però també és important intentar mantenir les tradicions d’aquí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.