Roger Casanova: “No es tracta de vendre, sinó d’ajudar als clients amb el seu art”

Aquest mes de març, Roger Casanova ha celebrat que fa 25 anys que va entrar a treballar a la botiga especialitzada en material per pintors i artistes Belles Arts Cabanas. Ho va fer de la mà del seu fundador, Frederic Cabanas, que assegura que Casanova és “tan important per la ciutat de Sant Cugat com el mateix Monestir”. Ho és, almenys, per tots aquells que algun dia han iniciat algun projecte artístic i s’han apropat al carrer de Santiago Rusiñol per buscar el consell d’un professional.

25 anys treballant a Belles Arts Cabanes, què l’apassiona d’aquesta feina?

A mi m’agrada molt tractar amb el públic. Jo no puc estar en una oficina davant d’una pantalla, necessito parlar amb gent, i aquí ho faig contínuament. A més, cada dia és diferent: la gent et demana consell, tenen preguntes, volen conèixer una tècnica nova… I aleshores t’escolten i els hi expliques quina creus que pot ser la millor opció. Perquè no es tracta de vendre, sinó d’ajudar als clients a desenvolupar el seu art. Així és com crees un vincle i amb molts dels clients de la botiga he acabat fent amistat.

Què recorda de quan va entrar a treballar aquí?

Recordo que el Frederic Cabanas, el propietari, em va ensenyar tot el material que hi havia a la botiga i pensar: “És impossible que m’aprengui tot això”. Sobretot em va impactar quan el primer dia em va descriure tots els pinzells; les diferents mides, si eren de pèl natural o sintètic, perquè servia cada un… I jo em veia incapaç d’explicar-li a algú que em vingués a preguntar quin pinzell necessitaria per la tècnica que volgués utilitzar.

"Recordo que el Frederic Cabanas em va ensenyar tot el material que hi havia a la botiga i pensar: <<És impossible que m’aprengui tot això>>"

Ara ja s'ho sap tot?

Jo crec que encara cada dia aprenc alguna cosa nova, però diria que gairebé tot, sí. Tinc facilitat pels números i se’m queda tot. Si algú no recorda què valia alguna cosa, sempre m’ho pregunten a mi. Fins i tot quan entra un client que ja ha vingut altres cops, ja sé què vol perquè me’n recordo d’altres vegades.

"Quan entra un client que ja ha vingut altres cops, ja sé què vol perquè me’n recordo d’altres vegades"

Què ha aportat la família Cabanes a la ciutat de Sant Cugat?

Cultura, molta cultura. El pare del Frederic, el pintor i poeta Miquel Cabanas-Alibau, havia estat el primer a fundar una drogueria a Sant Cugat on poder comprar material per pintar parets, que després va heretar el seu fill Ignasi. I el Frederic, que també és pintor, va crear la primera botiga especialitzada en belles arts. Ells han estat uns dels grans impulsors de l’art i la pintura de la ciutat.

Com ha crescut la botiga al llarg dels anys?

Quan el Frederic la va obrir l’any 1978, fa 45 anys, només hi havia el pis de baix. El 1995 va fer obres per afegir la planta de dalt i tres anys més tard va ser quan vaig entrar jo, que treballava amb el seu germà a la drogueria. I des d’aleshores, sí que he vist com hem anat creixent amb el nombre de clients, perquè ha anat creixent la ciutat. També ve molta gent de Cerdanyola, de Rubí, de Terrassa… I molts estudiants que van a l’Escola d’Art i Disseny o la Universitat Politècnica d’Arquitectura d’aquí Sant Cugat, o, fins i tot, alumnes de Belles Arts que venen expressament des de Barcelona. Això vol dir que alguna cosa estem fent bé, perquè tampoc ens anunciem gaire. No posem publicitat enlloc, com a molt al Tot Sant Cugat.

I ha notat canvis en els interessos dels clients?

Abans gairebé tothom volia oli perquè era la tècnica principal, però s’han anat popularitzant altres tècniques. Ara el que es treballa més és l'aquarel·la, que molts es pensen que és més fàcil, però també té la seva dificultat. El que passa és que més ràpida i fàcil de portar amunt i avall.

"Ara el que es treballa més és l'aquarel·la perquè és més ràpida i fàcil de portar amunt i avall"

La gent dedica menys temps a pintar?

Exacte. Quan no hi havia tantes tecnologies la pintura ocupava més hores. Abans, el regal estrella pels nens era una caixa de llapis o de pintures i ara és una tauleta o un mòbil. És veritat que amb la pandèmia la pintura va remuntar una mica, perquè en estar més a casa moltes persones han descobert un altre cop inquietuds artístiques i ganes de pintar i experimentar.

"Amb la pandèmia moltes persones han descobert un altre cop inquietuds artístiques i ganes de pintar i experimentar"

Quina relació té vostè amb l’art?

Jo no soc una persona molt artística. Sempre m’han agradat les manualitats, això sí, i també m’interessa el dibuix tècnic, però no tant el creatiu. En pintura sí que ho he provat absolutament tot - oli, aquarel·la, acrílic… - perquè per poder aconsellar, primer ho he hagut de provar. La teoria està molt bé i em puc llegir molts llibres sobre pintura, però per aconsellar bé crec que és imprescindible haver-ho provat abans.

Té alguna altra afició fora del món artístic?

Ja fa anys que corro. Això que ara li diuen el ‘running’. I també surto amb bicicleta per Collserola. Però no gaire cosa més, perquè també vull passar temps amb la família. Fa 23 anys que em vaig casar i tinc dos fills, que també demanen temps i els hi has de donar. La botiga és molt maca, però al final són moltes hores cada dia i estem oberts de dilluns a dissabte. Alguns ens demanen que obrim també el diumenge, però sempre diem que no.

Es vol jubilar aquí?

Sí. Em queden 15 anys de feina i vull passar-los aquí perquè m’hi sento molt a gust i gaudeixo cada dia. Espero que també m’hi vulguin!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.