Ruiz: "Diem que som defensors dels drets humans, i no és el que estem exercint"

Ainhoa Ruiz és Màster en gestió de conflictes armats i socials, i doctorada en Pau, conflictes i desenvolupament. És investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en línies d'investigació sobre militarisme, militarització de les fronteres i comerç d'armes, entre altres.

Aquest mes de juliol visitava Sant Cugat del Vallès en el marc del Curs d'Estiu de la Unipau, que en la seva 34a edició analitzava el paper de les fronteres, tant físiques com morals, enmig de la crisi dels refugiats. Ruiz tractava en la seva conferència "La violència dels murs a les fronteres".

La caiguda del mur de Berlín va ser un símbol de llibertats, de la lliure circulació de persones, però, amb el temps, ha estat a la inversa. Què ha passat?

Per començar, que aquesta narrativa liberal que ens venia un nou món, que la caiguda del mur del Berlín responia a "l'hem guanyat", ideològicament, no era la realitat. No seria, ni era, la realitat. I també era un concepte molt eurocèntric, el fet de pensar que perquè caigués el mur de Berlín el món entraria en una fase de cosmopolitisme i de llibertats que no era tan simple de guanyar. I el que també ha passat és tot un seguit de narratives de la securitització.

Què significa?

Comença als anys 90, en què comença a haver-hi més llibertat de moviment, que és veritat, però no llibertat de moviment reconeguda pels estats, sinó que simplement és més fàcil i més barat viatjar. Però amb moltes jerarquies en el moviment de les persones. Això el que fa és que hi hagi més gent que es mou per l'espai, i que això comenci a plantejar als estats què està passant amb aquest moviment, i què hem de fer i com hem d'actuar davant d'aquest moviment. Davant aquest fet, s'entra en una dinàmica més aviat de securitització, o d'entendre el moviment com una amenaça: una cosa que s'ha de controlar. I s'ha de controlar de diferents maneres, que per als expulsats és amb murs, i per als no expulsats i privilegiats, d'alguna manera, ha de ser mitjançant el control social sense que es noti gaire.

Parla vostè d'una "Europa fortalesa" per una qüestió de "seguretat". Però és una qüestió de seguretat real, o és un tema econòmic? Què justifica la construcció de murs?

Depèn amb qui parlis et dirà que hi ha una amenaça. Les extremes dretes s'estan nodrint, i estan nodrint, aquest discurs de què hi ha una amenaça en les persones que venen de fora, en les persones que migren, que al final són persones que demanen refugi i que es troben en una situació de desprotecció. I gent que no ve d'extrema dreta, fins i tot poblacions, que han acceptat aquestes narratives; que han comprat aquest discurs, i penso que és perquè no són capaços de gestionar aquesta barbaritat de persones que estan fugint de la violència global amb què ens trobem. Per tant, el que fan és entendre això com una amenaça per a la nostra sobirania, per a la nostra identitat, i com no ho podem gestionar, doncs hem de tancar fronteres. Sense fer cap mena d'anàlisi de per què s'ha generat tota aquesta inseguretat global tan brutal que augmenta cada any dos, tres o quatre milions.

La visió canvia des de la cultura de la pau.

Des de la cultura de pau, l'anàlisi que fem és que aquesta amenaça no és real. De quina amenaça estem parlant, quan hi ha molts menys atacs terroristes a la Unió Europea, o als països occidentals, que els que hi ha per exemple a Somàlia, a Iraq o Afganistan? Nosaltres el que hauríem de ser és corresponsables de la inseguretat que pateixen aquestes persones i assumir que hem d'acollir, que hem de ser més coherents al que nosaltres diem que som. Diem que som defensors dels drets humans, i no és el que estem exercint. No estem defensant a ningú, no estem protegint a ningú. Al contrari, l'estem aïllant. Li estem impedint que entri, per protegir.

Hi ha una part d'egoisme, desmemòria, o doble moral?

Hi ha una completa desmemòria. No hem fet cap exercici de recordar que, durant la Segona Guerra Mundial, els refugiats vam ser els europeus, i van necessitar acollida. I durant la Guerra Civil a l'Estat espanyol, vam fugir a França... La mateixa Unió Europea ha hagut de fugir de la violència de la guerra, i ho hauria de saber perfectament el que és. I el que està és renunciant a aquest passat, perquè no li interessa. Al final, de la memòria tu agafes el que t'interessa en el moment. Políticament, agafen el que els interessa de cada part de la història. I aquesta, l'han oblidat completament.

En una societat tan global, on compres un dia a la Xina i dos dies després ho tens a casa, queda clar que el control sobre les persones és molt més gran que sobre les mercaderies. La globalització és una mentida?

Totalment. Perquè la globalització que tens, amb l'exemple de la Xina, és que el capital en dos dies està a casa teva. La mercaderia es mou sense cap mena de restricció. Però després, segons d'on provens, segons on has nascut i on vols anar, et trobes moltes restriccions i controls. Fins i tot les persones membres de la Unió Europea ens trobem controls quan arribem als Estats Units, i ens sembla un escàndol que es dubti de nosaltres. Però això és el que es troba la gran majoria de poblacions. La realitat de la majoria de les persones és que els costa molt moure's per l'espai. Per tant, és una globalització construïda per a les mercaderies. I ho veiem nosaltres mateixos en la nostra vida, que és molt més fàcil comprar que moure's per l'espai.

Com es podria revertir aquesta situació perquè realment es protegís més a la persona que al capital?

Podria dir-te que haurem d'enderrocar el capitalisme. Això per començar. Perquè no pot ser que les mercaderies tinguin més drets que les persones. Com? És difícil quan tens governs que estan comprant tot aquest discurs de què el qui es mou per l'espai és una amenaça. Però si volem ser coherents amb nosaltres mateixos, hauríem de tenir llibertat de moviment. Estem parlant d'abolir les fronteres? Perquè hi ha gent que diu "quin escàndol". No podem abolir les fronteres, perquè les fronteres també són base de la construcció dels estats nació actual. La seguretat del sistema internacional es basa en la sobirania dels estats, i per construir la sobirania dels estats i reivindicar la teva sobirania, necessites la frontera.

Llavors, de què parlem?

No estem parlant de qüestionar la frontera, sinó del paper que té la frontera. La fontera no té perquè ser un espai d'amenaça, tot i que encara hi ha molts conflictes fronterers, i això s'ha de reconèixer. Però podem intentar trobar espais on la frontera comenci a ser un lloc de trobada amb l'altre. Això és terriblement complicat en un món en què desconfiem els uns dels altres, començant pels estats. No estem en un sistema internacional en què els estats estiguin acostumats a col·laborar; estem en un sistema internacional en què estan acostumats a confrontar-se entre ells, i a exercir lluites de poder entre els estats. Mentre continuem amb aquesta lluita de poder, i amb aquesta construcció de jerarquies, és molt difícil trencar amb tot això.