Sant Cugat surt al carrer amb la manifestació unitària del 8 de març

Centenars de santcugatenques i santcugatencs han tornat a recórrer el centre de Sant Cugat del Vallès aquest dijous, 8 de març, amb la manifestació unitària del Dia Internacional de la Dona. Una marxa unitària, convocada per ERC, JERC, ICV, Dones amb Iniciativa, Podem, Procés Constituent i Moviment d'Esquerres que ha arrencat a les 17.30 hores des de la plaça d'Octavià.

Abans, però, la coral Cantem les 40, ha interpretat una peça, que ha servit de tret de sortida a la manifestació que ha enfilat el carrer de Santiago Russiñol. Durant el recorregut, els participants no han cessat en els seus càntics reivindicatius. "Els carrers seran de les dones", o "sense les dones no hi ha revolució", han estat alguns d'ells.

Un cop a la plaça de Lluís Millet, i després d'una nova peça per part de la coral, s'ha fet lectura d'un manifest. Un manifest en el qual s'ha recordat que "cada 8 de març celebrem l'aliança entre dones per defensar els nostres drets conquistats", amb un record especial a les dones que ens han precedit. "Sabem que no és suficient; queda molt per fer, i nosaltres seguirem lluitant".

D'aquesta manera, s'ha dit "prou davant de totes les violències masclistes que ens travessen", exigint que el Pacte d'Estat contra les violències masclistes "d'altra banda insuficient" es doti dels recursos necessaris per "desenvolupar polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violència contra les dones i nenes".

Entre altres, també s'ha reivindicat el treball domèstic i de cures que fan les dones com a "imprescindible per al sosteniment de la vida", exigint la regulació d'aquest treball, i que "la defensa de la vida se situï al centre de la política i de l'economia". De la mateixa manera, s'ha parlat d'educació, reclamant el dret a una "educació pública, laica i feminista".

"Amb la vaga donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa mal pagada, o com economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre, i exigim la redistribució d'aquest tipus de tasques", han afegit.
El manifest ha acabat reivindicant "una societat lliure d'opressions, d'explotació i de violències masclistes", i fent una crida "a la rebel·lia i la lluita davant l'aliança entre el patriarcat i el capital que ens vol dòcils, submises i callades".