Sant Cugat té 26 escoles adreçades a les diferents tipologies de famílies

El mapa escolar de Sant Cugat destaca per un ampli ventall de centres educatius des dels setze centres de la pública –onze escoles de primària i cinc de secundària–, les sis de la concertada, i les quatre de la privada.

Aquest gran nombre d’equipaments d’ensenyament posa de manifest la importància que té a la ciutat l’àrea de la formació. En aquesta radiografia de la ciutat trobem des d’aquells centres que imparteixen classes amb programes més convencionals com les classes magistrals, fins a escoles que comencen a adoptar aquelles metodologies més obertes com el treball en projectes o ambients, fins a les que ja fa temps que les apliquen.

A tall d’exemple, parlem amb els directors i les directores de vuit centres ubicats de la ciutat, tres dels quals són públics, tres concertats i dos de privats.

L’experiència de la pública

Judith Pinó, dirigeix l’escola L’Olivera des de fa cinc anys. El centre, amb aproximadament 470 alumnes i 11 anys des de la seva creació, es defineix com una “escola viva i activa amb una metodologia científica per fer l’alumne reflexiu, coneixedor de la seva evolució”.

Pinó ha dit que eduquen infants que saben conviure en el món i respectar i són autònoms i crítics.

La directora apunta que treballen “per projectes i ambients, sense perdre de vista el currículum” i en aquesta direcció augura que el millor model per ensenyar “és la manera vivencial, ja que si només són classes magistrals, l’aprenentatge dura un temps i ja està”.

La responsable del centre de Volpelleres diu també que el repte de l’educació “és donar resposta a un alumnat cada vegada més divers amb els pocs recursos que tenim i, sobretot, amb la falta de mestres, perquè ens falten mestres i no donem a l’abast”.

La petició des de l’escola La Floresta, en paraules del seu director, Oriol Castellví, és escurçar els temps des que registren una necessitat fins que es resol, a fi que no “existeixi un greuge comparatiu entre els nens i joves de l’escola i els que van a escoles del centre de Sant Cugat”, a més de resoldre la manca de més hores de vetlladores per atendre aquells infants que presenten dificultats en el seu aprenentatge.

Amb 298 alumnes al seu càrrec, Castellví apunta que les noves tecnologies ja formen part del “dia a dia del centre”. El membre del claustre florestà ha apuntat que a la seva escola “s’està plantejant el tipus d’escola que és, ja que al centre estem en un procés de canvi. Podem dir que és una escola familiar”.

Isabel Rodríguez, amb tres anys a la direcció del Collserola i 17 anys vinculada al centre, apunta que l’escola “ha après a conviure amb moltes religions i orígens dels nostres alumnes”, fet que els ha ajudat a “respectar i ser respectuosos amb l’altre una vegada finalitzen, a més del fet que tothom pot aportar alguna cosa i això és molt valuós”.

El Collserola va ser la primera escola de Sant Cugat que va començar “a treballar en català”, recorda Rodríguez.

Ara, i amb 450 alumnes, aquest centre del barri de Sant Francesc, que fa servir el concepte “d’escola creativa” perquè l’alumne “sigui el motor del seu aprenentatge”, creu que “tots els models d’ensenyament són vàlids, depèn de les famílies que hi ha al darrere, però una cosa és clara, els alumnes no poden estar 25 hores a la setmana asseguts a la cadira mirant una pissarra, perquè amb l’actual món, els nanos tenen molta informació i han de ser autònoms i se sentin amb ganes d’aprendre, l’escola no pot ser rígida perquè el món de fora els ofereix coses molt atractives”.

La diversa escola concertada

Ignasi Canals, amb 21 anys de director del Viaró, comenta que busquen que els seus alumnes “siguin bones persones, autònoms, emprenedors, empàtics i siguin bons estudiants”.

El centre de Can Sant Joan amb 1.250 estudiants aposta per “classes magistrals i classes de treball cooperatiu sota una perspectiva cristiana”.

El centre educatiu és d’educació diferenciada i només per a nois. Canals cita com a grans reptes la millora de l’anglès i, en aquest sentit, aquest any han ampliat el número de classes en aquest idioma i en determinats nivells i el treball sobre material propi.

Per a aquest docent, “el fet d’estar a sobre l’alumne i de les seves famílies és el millor mètode d’ensenyament” per “treure endavant cada alumne”.

Canals puntua amb molt bona nota les escoles concertades, però també la pública i la bona sintonia que hi ha entre els diversos centres de la ciutat, i defensa una escola inclusiva amb un pla individual.  

Maria Reina Montoro, amb set anys a la direcció de l’escola Santa Isabel, considera que l’escola que lidera “és una escola petita, acollidora, catalana i pròxima a Sant Cugat”.

Amb 136 anys d’història, el centre destaca per formar estudiants “amb rendiment acadèmic i els valors i l’amor per la natura i l’alegria com a escola franciscana”.

Montoro ha indicat que dins del seu model pedagògic adopten diverses maneres de pedagogia mesclant “projectes amb treball cooperatiu i també individual”.

La directiva defensa que “com que no tots els estudiants necessiten el mateix, s’han d’atendre les individualitats de cada alumne”.

Montoro ha posat de manifest la dificultat d’arribar a tot l’alumnat i en aquesta direcció ha volgut subratllar que mai “un alumne no deixarà de ser atès per motius econòmics, religiosos i acadèmics” al seu centre.

El director del Thau des de fa sis anys, Ricard Bahí, puntualitza que el centre “és una escola catalana, d’identitat cristiana, amb pedagogia activa i personalitzada i d’obertura social” per ser “sensibles, solidaris i respectuosos amb l’entorn i les altres persones”.

Amb una metodologia que engloba una educació plural, de manera que inclou “pinzellades de diversos models” amb l’objectiu de “motivar l’alumne i cuidar els aspectes creatius i d’equip, aprofitant-nos de les noves tecnologies i amb rigor”, indica Bahí, qui afegeix que dins del centre s’utilitzen tauletes, però també ordinadors portàtils i, fins i tot, i de manera puntual, els telèfons mòbils.

Les propostes de la privada

“Som una escola catalana, però amb projecció internacional i trilingüe, som aconfessionals, però tenim un projecte d’educació en valors”, diu Vicenç Gandol, que dirigeix l’escola Àgora des del 2010.

El centre que imparteix classe a 1.500 alumnes, basa el seu objectiu a “preparar els alumnes perquè puguin tenir èxit en el seu futur universitari, independentment del que ells vulguin triar després”.

El director ha posat en valor que “l’escola proporciona recursos per ser competents en les llengües, i també en àmbit tecnològic i científic”.

Basat en un model pedagògic que treballa les intel·ligències múltiples, donant importància al treball musical, Gandol diu que una de les novetats del centre és que a partir de 5è de primària s’introdueix les tauletes com a eina per fomentar la recerca a casa, de manera que a classe es treballi amb la resta d’alumnes.

Àngels Albareda, directora d’Esart, el centre privat que se situa en instal·lacions públiques amb un model publicoprivat, apunta que no fan classes magistrals, ja que basen la seva adquisició de coneixements en un model pràctic i amb una plataforma de treball pròpia.

Albareda també ha indicat que ara estan immersos en la creació de futurs projectes de rellevància.