Sant Cugat, una ciutat d'acollida sense refugiats

"Almenys 34 morts i 1.800 migrants rescatats en una operació massiva al Mediterrani" (24 de maig). "Almenys 16 refugiats moren en un naugragi al mar Egeu" (24 d'abril). "Almenys 74 immigrants moren en un naufragi davant de Líbia" (21 de febrer). Són només tres notícies tràgiques dels últims mesos viscudes al Mediterrani, on entre el 2015 i el 2016 van morir gairebé 8.000 persones quan intentaven creuar el mar per arribar a Europa.

Mentrestant, els estats europeus han donat l'esquena a la problemàtica i els compromisos d'acollir refugiats estan quedant en paper mullat. El govern espanyol es va comprometre a acollir fins a 17.000 refugiats abans del setembre de 2017 i, fins ara, n'han arribat menys de 900.

L'Ajuntament de Sant Cugat va mostrar la solidaritat amb aquesta situació i ja el 2015 es va declarar com a Ciutat Refugi, a més d'aportar diners a entitats solidàries que treballen des de camps de refugiats. Tot i això, no hi ha constància que cap refugiat hagi arribat a Sant Cugat i els oferiments de la societat civil (pisos, material, mentors) han quedat en res. Davant d'aquesta tragèdia humanitària, la pregunta és si els ajuntaments poden fer més per ajudar als refugiats davant dels incompliments dels estats.

En parlem amb la tinenta d'alcalde de Serveis Socials, Susanna Pellicer, i la portaveu de l'Assemblea de Voluntaris de Refugiats de Sant Cugat, Núria Bou.

Per què no hi ha refugiats?

Susanna Pellicer explica que amb l'aprovació de la moció "va haver una explosió d'il·lusió" per trobar "una solució al drama dels refugiats". Tot i això, la situació no va evolucionar com esperaven: "Per desgràcia, amb els mesos les coses s'han posat al seu lloc. S'ha vist que les competències d'acollida no són ni municipal ni de la Generalitat, són de l'Estat". "No està a les nostre mans", conclou la responsable de Serveis Socials.

L'Ajuntament de Sant Cugat va oferir alguns espais per fer una primera acollida de refugiats, tot i que no van interessar a les entitats solidàries que gestionen l'acollida de refugiats, ja que, segons Pellicer, no eren prou grans. "Hem ofert alguns llocs però no interessen perquè Sant Cugat és una ciutat on calen més recursos. Això és problema de l'entitat, no de l'Ajuntament", assegura Pellicer. "L'habitatge a Sant Cugat no és molt assequible i, per tant, podem oferir habitatge a refugiats però amb els diners que reben, s'esgota ràpid", argumenta.

Hi ha ciutats on sí que han arribat refutiats. Per exemple a Rubí, on la Fundació APIP-ACAM ha portat sis famílies en pisos de la ciutat. O a Saragossa, on l'Ajuntament ha cedit habitatges a entitats solidàries com Creu Roja perquè hi portin refugiats. "Estem parlant amb entitats per fer la segona acollida, però no hem ofert un pis determinat. Hem ofert altres coses", destaca la tinenta d'alcalde. El preu de l'habitatge a Sant Cugat, el més alt de Catalunya, és un dels motius que dificulten l'arribada de refugiats.

 

I és que des de l'Ajuntament no han contemplat cedir pisos de protecció oficial o socials a refugiats: "Habitatge social no podem donar, ni ningú ni nosaltres. És posar a la ciutat en contra d'aquestes persones, que necessiten passar inadvertides".

Sant Cugat ofereix feina

Així, l'oferiment d'habitatges per acollir refugiats ha quedat en un segon pla a Sant Cugat i l'Ajuntament està treballant amb la Generalitat per oferir sortides laborals: "Per què ciutats com Sant Cugat, que tenen un potencial econòmic important i ofereixen molta feina, no ofereixen feina enlloc d'habitatge?".

Segons Pellicer, s'ha demanat un llistat anònim de refugiats que estan acollits en ciutats de l'entorn per poder veure els seus perfils profesisonals. A partir d'aquí es reuniran amb grups empresarials de la ciutat per "veure com aquestes persones poden accedir a un lloc de feina". "Hi ha arquitectes, informàtics, persones amb carrera universitària...".

Igual que amb els pisos socials, Pellicer també alerta que "s'ha d'anar en compte", ja que "la gent pot pensar que li treuen la feina".

I si arriben refugiats?

Més enllà que encara no han arribat, Sant Cugat es va comprometre a adaptar els protocols i establir les eines necessàries per fer una bona acollida de refugiats. No és el cas de Sant Cugat, que com explica Susanna Pellicer no va elaborar cap pla específic: "Hi ha ciutats que en previsió que arribés molta gent va fer un pla d'acollida per refugiats. Nosaltres vam veure que el refugiat ha de seguir els mateixos passos que segueix tota la immigració".

"Necessiten un suport legal concret, de serveis socials... i ja ho tenim això", afegeix, alhora que diu que no han creat cap servei específic pels refugiats: "No cal perquè no estan arribant".

Tal com es recomanava des d'algunes entitats, tampoc s'ha fet cap canvi en el procés d'empadronament: "En altres èpoques, on teníem més acollida de països com Sudamèrica, les gestions d'empadronament eren molt lentes i ja vam obrir una oficina d'assessorament legal que només és per immigrants. Si ve molta gent, activarem aquests serveis".

Tampoc s'estan preveient serveis: "Dir ara que destinarem diners a cursos de català si no sabem si vindran... Preferim destinar-los a altres coses. El pressupost és prou flexible per modificar-lo durant l'any, si cal".

Tot i això, Pellicer diu que estan preparats: "Tenim els CAPs a punt, escoles per acollir cinc o sis famílies, programes d'acollida. Però la gent no arriba". "La gent ja ha vist que com a ajuntament no podem fer moltes coses més", finalitza.

L'Assemblea

Núria Bou és la portaveu de l'Assemblea de Voluntaris pels Refugiats de Sant Cugat i el passat mes de juliol va visitar un camp de refugiats a l'illa grega de Quios. Així ho recorda: "Va ser un xoc, no m'esperava la realitat que em vaig trobar". Va passar-hi quinze dies i l'impacte emocional que li va generar l'experiència va fer que no en pogués parlar durant sis o set mesos.

"Quan veus la situació... la gent viu fatal", lamenta, alhora que recorda algunes persones que va conèixer: "Va arribar una família de 19 persones en barca: m'explicaven que ho havien perdut tot al mar...". El dia a dia pels refugiats no és gens fàcil: "Està brut, els lavavos estan en un molt mal estat, hi ha rates, els nens es dutxen en palanganes, han de fer cada dia cues per tenir menjar...".

"El ptijor era que la gent no sabia què passaria. De tant en tant, la policia grega els hi feia entrevistes de tres hores però no els deien res. Tornaven de fer l'entrevista i seguien sense saber res", afegeix Núria Bou, que recorda com els refugiats veien com una "esperança" el fet de ser traslladats en un camp de refugiats d'Atenes.

Amb tot el que ha vist, Bou es pregunta: "Què estem fent? La situació està molt malament i continua igual". "Creiem que l'Ajuntament de Sant Cugatpodria fer més. Segur que hi ha molts pisos buits que podrien oferir a persones refugiades. No sé si fan tot el que poden".

Núria Bou veu positiu la proposta de què Sant Cugat ofereixi llocs de treball als refugiats, però considera que primer s'ha d'atendre l'emergència humana: "Tal com està la situació als camps de refugiats, encara que sigui sense feina, tindrien un pis durant un temps i podrien escapar d'allà. Almenys estaran protegits". "Són persones que ho necessiten molt i s'ha de fer el possible per donar-lis un pis", reclama.

Una situació més que denuncia Bou és la lentitud administrativa, tal com es desprèn d'aquesta història: "A Quios vaig conèixer una família que tots els membres estaven malalts de tubercolosis i al camp de refugiats no tenien assistència mèdica. Al setembre vaig parlar amb la Generalitat i em van demanar tota la documentació per poder-los portar. Ja fa nou mesos i encara està en tràmit".

Dia del Refugiat

Núria Bou destaca que una de les funcions de l'Assemblea és "sensibilitzar a la ciutadania" sobre la tragèdia dels refugiats. Una tasca que considera necessària: "La societat sembla que ara estigui una mica anestesiada, li costa reacciona. Potser ja s'ha vist tan, que ara estan saturats".

Des de l'Ajuntament, Susanna Pellicer considera que aquesta situació ha fet aflorar més solidaritat i "ha servit per despertar l'esperit solidari i la consciència de la gent".

El dia 20 de juny Sant Cugat commemorarà el Dia del Refugiat amb diverses activitats de sensibilització. El TOT donarà tots els detalls pròximament.

Núria Bou també convida als santcugatencs a sumar-se a l'Assemblea (correu electrònic), que es reuneix el segon dijous de cada mes a les vuit del vespre a la Casa de Cultura.