La història de la santcugatenca Núria Casulleras Ferrer i la seva germana Lluïsa Casulleras Ferrer comparteix el malson de molts nens refugiats durant la Guerra Civil Espanyola en camps de concentració. I com ha passat en moltes famílies durant anys, aquest episodi es va silenciar. Però, més de 80 anys després, gràcies a un documental sobre la Maternitat d'Elna, La Llum d'Elna, Lluïsa Casulleras va revelar al seu net Marc Solanes, periodista, que ella també va estar allà. Aquest fet va iniciar un camí d'investigació per la reconstrucció dels fets que es van succeir fa més de 80 anys a l'exili republicà i que ara ha servit perquè la família pogués tancar un episodi que havia esdevingut un tabú.
No ha estat un camí fàcil perquè el mateix Solanes era conscient que podia tenir "conseqüències no desitjades a nivell familiar". Tenint en compte això, va anar fent el camí, a poc a poc i amb molta cura. I és que al hàndicap de l'edat de les protagonistes (més de 80 i 90 anys) va haver-hi la pandèmia. Ara, però, Núria Casulleras i la seva germana s'han alliberat. "M'he alliberat de moltes coses i, a la vegada, parlo per mi, moltes coses que volia oblidar ara les torno a tenir i no les voldria tenir. Però, ja m'espavilaré amb tot això", explica Núria. Un cop publicada la recerca, la família ha agraït la feina al Marc perquè així podran tenir una eina per fer entendre als seus fills d'on venen i cap a on van. Una història que ha esdevingut una catarsi familiar, però que alhora serveix com un homenatge a tantes dones exiliades pels seus ideals.
Un homenatge a les dones i nens refugiats de la guerra
"En aquella època la mama va fer política, però era perquè les dones, avui en dia, poguessin fer la feina que fan els homes, estudiar com els homes i tots els fills d'aquestes dones vàrem pagar les conseqüències perquè van haver de marxar totes. Van marxar per les muntanyes...", recorda Núria Casulleras.
Després de perdre el marit en un bombardeig al seu taller mecànic de Lleida, Maria Ferrer va marxar amb les seves tres filles, Núria (5 anys), Lluïsa (7 anys) i Teresa (11 anys) per les muntanyes fins a travessar la frontera amb altres dones perseguides. El primer trimestre del 1939 la Maria i les seves filles van arribar al camp de refugiats d'Argelers i, segurament, gràcies als seus contactes polítics van aconseguir fugir d'allà per anar a la Maternitat d'Elna, en aquell moment un oasi per als refugiats republicans. "La que més va partir va ser la germana gran, perquè amb 11 anys ja recordes les coses... Ella va patir molt pobreta", explica Casulleras.
Maria Ferrer amb les seves filles, Lluïsa, Núria i Teresa davant de la Maternitat d'Elna. FOTO: Cedida
Deixat enrere l'episodi d'Elna, que podria haver durat uns dos o tres mesos, la seva mare va haver d'anar a Saragossa a tractar-se d'una malaltia greu i les nenes van estar-se amb els avis paterns a Vilanova de Bellpuig. D'allà van a anar a Cerdanyola del Vallès on es va casar la germana gran que va acollir a les seves germanes petites. Després, als anys 60, Núria Casulleras es va casar i va venir a viure a Sant Cugat on va obrir un negoci al carrer Major, Carnisseria Sagarra, que ara porta la tercera generació.
Nuria Casulleras, juntament amb la seva germana Lluïsa Casulleras, han explicat un dels episodis més amargs de la seva història a la presentació del llibre de Marc Solanes Las niñas de Elna a la Llar d'Avis de la Parròquia, organitzada pel president Joan Cortadellas, en una sala d'actes plena de gent, el passat dilluns 25 de març.
La història que es relata en aquest llibre recorda la d'altres nens refugiats que van trobar un oasi de pau en les residències que es van oferir en aquella època a l'exili com la Maternitat d'Elna o al mateix Sant Cugat, com la Colònia Nestlé a la Torre Rocamora.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.