L'hereu de confiança és una de les figures més desconegudes i poc utilitzades del dret successori català. Es compleix quan el testador nomena a una persona que esdevindrà l'hereu de confiança i que acostuma a ser un familiar o amic molt proper. Aquesta figura decidirà a qui va destinada l'herència en un futur. L'hereu de confiança, per tant, no serà l'hereu.
Un dels supòsits més habituals és el del pare/mare de família amb més d'un fill menor d'edat que té una malaltia terminal i ha de realitzar de forma urgent el seu testament, i els seus fills, a causa de la seva curta edat, no han presentat aptituds o preferències, motiu pel qual nomena hereu de confiança al seu cònjuge, resultant aquest qui dirà i repartirà l'herència.
Aquest càrrec s'utilitza en persones que especialment mereixen tota la confiança del testador, atès que l'escollit serà qui escollirà els hereus del testador, sempre, seguint les instruccions del testador, que les pot haver deixat per escrit o de paraula.
Els hereus de confiança, mentre no la revelin o compleixin, tenen la consideració d'hereus amb facultats per a fer actes dispositius entre vius, amb les limitacions que els imposi el testament, però no poden fer propis els béns de l'herència, que resten separats dels seus béns. Una vegada revelada la confiança, si el testador no disposa una altra cosa, els hereus i legataris de confiança tenen, respectivament, la condició de marmessors universals i marmessors particulars. L'hereu de confiança tindrà dret a cobrar el 5% de l'herència.