Segura: "Clarament hi ha una ideologia feixista, franquista i nazi a l'Exèrcit"

Luís Gonzalo Segura, extinent del Ejército de Tierra, expulsat el 2015 per denunciar corrupció i males pràctiques a l'Exèrcit Espanyol, va venir el passat divendres 20 d'abril a presentar el seu llibre El libro negro del ejército español. Es tracta d'un assaig crític on explica quina és la història de corrupció que ha trobat durant la seva estada en el Exèrcit.

Al TOT, entrevistem a Segura per saber una mica més com és l'exèrcit espanyol per dins. 

Quin és el cas que fa que l'expulsin de l'Exèrcit?
L'any 2014, publico un llibre que és Un paso al frente, una novel·la de ficció on s'explica tot el que passa en l'àmbit militar i la corrupció dins de l'Exèrcit. A partir d'aquí, doncs em trobo que m'haig d'enfrontar al sistema, denunciant moltes males pràctiques i pràctiques corruptes que passen dins de les Fuerzas Armadas. Això comporta la meva expulsió i ara estic a diferents tribunals -el Suprem, el Constitucional, el Tribunal Europeu- lluitant per intentar tornar a les Fuerzas Armadas. Suposo que em donaran la raó, però no hi ha res segur.

Com a militar, el seu judici és civil?
No. A mi em jutgen jutges militars, que és un dels grans problemes que jo destaco, fins al punt que l'última determinació que es pren al Jutjat Central la pren un tribunal militar en el qual hi ha dos jutges militars, que ja tenen poca independència pel fet de ser militars, però hi ha un tercer jutge que només és militar, un comandant d'infanteria. Et pots imaginar que aquest home no és que estigui subordinat a la jerarquia militar sinó que a més és un personatge que no té coneixements de dret. Això és una vulneració claríssima dels articles 5 i 6 del conveni europeu de Drets Humans, que diuen que tot ciutadà té dret a un judici just. Jo no he tingut un judici just.

A quina base estava destinat?
Jo estava destinat a una prefectura de sistemes i informació de telecomunicacions i assistència tècnica de Pozuelo de Alarcón, on es feien transmissions militars, i abans havia estat destinat a un centre de comunicacions a Madrid, i abans al Centre Geogràfic de l'Exèrcit.

Però vostè ja havia intuït feia temps que alguna cosa no rutllava quan va saltar el cas.
Sí. És una cosa que es viu a les casernes dia rere dia. La corrupció a l'Exèrcit és normal. De fet, per viure a l'Exèrcit, és necessari que elevis el teu nivell de permissivitat amb la corrupció, si no és absolutament impossible. Dels anys 2006 a 2009 jo mateix consenteixo pràctiques corruptes com per exemple que el patró d'enginyers i transmissions a San Fernando, el 30 de maig, ens donés 80 euros en barrils de combustible perquè fem una paella. Això és una pràctica corrupta? Probablement sí. En aquell moment jo era un estúpid integral i no estava disposat a jugar-me el meu salari de 2.000 euros al mes i la meva posició per 80 euros. Hi ha moltes corrupteles menors.

Hi ha corrupció més important?
Realment sí. Jo, com moltíssims altres ciutadans, a poc a poc anem tenint coneixement del que passa, ens anem indignant... Arriba la crisi al 2007 i 2008. Any 2009, 2010, 2011... En aquell any surt un moviment del que jo em considero partícip, el 15M. I en aquest context, l'any 2009, per agreujar la situació vaig a parar a una caserna on les corrupteles ja no són 80, o 100 o 150 euros: són milions d'euros. Per a mi això és inassumible.

I en quin tipus de concepte es poden donar aquestes quantitats?
Per posar un exemple: jo vaig fer un inventari (que ho vaig denunciar) de material informàtic al 80% d'unitats del Ejército de Tierra en el qual vam descobrir un desfasament d'entre 5 i 10 milions d'euros en material informàtic. A més era molt senzill: tot el material informàtic que estava a una unitat el teníem que haver comprat necessàriament nosaltres perquè érem l'únic organisme que en podia comprar i, per tant, anàvem amb els nostres resultats i els comparàvem. En revisar tot el que estava identificat com a comprat per nosaltres li vam posar una etiqueta groga: la conclusió és que vam trobar un desfasament d'entre el 30 i el 40%. I aquest inventari va ser en el 80% d'unitats del Ejército de Tierra perquè no es va arribar a completar l'inventari. Si no, hagués sigut en el 100%. Això demostra, més enllà de que s'hagin gastat entre 5 i 10 milions d'euros en material informàtic, que de forma generalitzada, en les unitats i bases de les Fuerzas Armadas es poden extreure els diners d'una partida pressupostaria per dedicar-lo a comprar material informàtic. Això implica uns sobrecostos perquè, quan no es compra de forma centralitzada es paga més i perquè a més, en molts casos hi ha corrupteles. En moltes ocasions, potser la dona del sotsoficial era qui tenia la tenda d'informàtica que venia els equips a la unitat militar, quan no era el mateix sotsoficial.

La corrupció és evident doncs?
Va més enllà: el gran problema és que si tu pots escaquejar de forma estructural, entre 5 i 10 milions d'euros per comprar material informàtic significa que hi ha una part de les adquisicions del Ejército de Tierra i de la seva comptabilitat que es produeix en B. Això genera que igual que s'extreuen 5 o 10 milions d'euros per comprar ordinadors, els pots treure per comprar-te un cotxe o un pis, o pagar-te un creuer. Això ha estat passant a les Fuerzas Armadas.

 

"És el primer i únic assaig crític que existeix sobre les Fuerzas Armadas, i això ja mostra que estem parlant del Gran Tabú de la nostra societat"

Quin procés va seguir quan es va trobar amb aquesta informació?
Jo vaig avisar per via reglamentaria als meus comandaments i no va servir per a res. Me'n vaig anar al jutjat militar i vaig denunciar, perquè sempre vaig intentar solucionar-ho per vies internes, però no va funcionar. I, evidentment, al final, vaig complir amb la meva obligació, que era informar a la ciutadania.

Arran d'això, què li passa?
Sóc expulsat i, a més, ho fan perquè les meves manifestacions són contraries a la disciplina. Fins fa poc mai havia sofert una denúncia per asseveracions falses o per calúmnies, però ara he rebut tres: una de Maria Dolores de Cospedal, ministra de Defensa de l'Estat Espanyol, una altra de la Guardia Civil i una altra d'una associació d'oficials de la Guardia Civil. De les tres n'han arxivat dos perquè són completament ridícules i perquè tinc proves de tot el que explico. Però m'expulsen per manifestacions contràries a la disciplina. I això és un gran matís, perquè una cosa és això, que és un concepte bastant abstracte i subjectiu, i una altra és que el que jo digui sigui cert. Ningú ha posat en dubte la veracitat d'allò que jo he denunciat. Fa poc un jutge, que portava el cas per una de les vinyetes que jo escric a la revista 'El Jueves', que denunciava els suïcidis dins la Guardia Civil, va arxivar el cas; la fiscalia va recórrer, i el jutge la ha tornat a arxivar. El novembre passat em va arribar una altra denúncia de la ministra Cospedal en persona, que també es va arxivar, perquè tot el que jo comento està emmarcat pel dret a la llibertat d'informació i expressió. I em falta per arribar la denúncia de l'associació d'oficials, que és per la mateixa vinyeta i que entenc que, òbviament, la tornaran a arxivar.

Ha trobat solidaritat entre els seus companys de l'Exèrcit?
Sí, clar que sí. Especialment entre els soldats. Però sí que també hi ha oficials i sotsoficials que em donen suport. Tot i que, en general, els militars em recolzen en esperit, i diuen: "tu ves endavant i quan ho resolguis ja et recolzarem més explícitament".

Quina és la tesi que defensa a El libro negro del ejército español?
És el primer i únic assaig crític que existeix sobre les Fuerzas Armadas, i això ja mostra que estem parlant del Gran Tabú de la nostra societat. Hi ha llibres crítics sobre la monarquia, sobre el Comunisme, el Capitalisme, el Vaticà, l'Esglèsia... Però no hi ha cap assaig crític sobre les Fuerzas Armadas Españolas: aquest és l'únic que existeix. També hi ha un assaig de Gabriel Cardona, de finals dels 90, que explicava una mica l'exèrcit franquista, però l'exèrcit actual no té cap assaig crític. I tinc la sensació que serà una situació que es mantindrà en el temps. Al final estem parlant d'un gran tabú. El llibre ve a solucionar això, que em sembla vital, i ve a legitimar el meu discurs, perquè un dels meus grans problemes ha sigut que els meus dos llibres anteriors eren de ficció. Al final, de forma sistemàtica, se'm venia acusant de mentir, exagerar i inventar-me les coses. Deien que darrere meu hi havia una rancunia malaltissa. Això, aquest llibre, és un assaig crític, objectiu, de més de 900 pàgines i amb 1.700 referències. No hi ha lloc pel dubte. I mostra un panorama tètric. Per exemple: hi ha més de 100 militars que han mort per negligències o accidents que es podrien haver evitat, i hi ha més de 10.500 milions d'euros en armament que és absolutament inutilitzable: des d'un submarí que no flota, a un avió del qual hem volgut tornar la meitat de les unitats però no ens han deixat perquè les multes que ens posava la indústria armamentística era tan gran que acabàvem pagant el mateix o més. Hem tingut helicòpters NH90 emmagatzemats perquè no teníem ni tripulació ni pilots formats perquè volessin, i avions Eurofighters, que costen més de 12 milions d'euros tancats a un hangar a Albacete per qüestions fiscals.

Hi ha una ideologia que està provocant això a l'Exèrcit?
Clarament hi ha una ideologia feixista, franquista, nazi o filonazi, i ho demostro també en el llibre. Això és una cosa que molta gent m'ha dit: però això és una banalització. No ho és. Hi ha un capítol sencer amb manifestacions, actes, simbologia, exaltació feixista... I al final, la conclusió és que tenim unes Fuerzas Armadas franquistes, que són reflex de la nostra societat. S'han modernitzat, com la nostra societat, però no s'han democratitzat.

Quin paper tindrien les Fuerzas Armadas a Catalunya si consideressin necessària l'actuació?
Òbviament, el paper que poden tenir les Fuerzas Armadas a Catalunya és el de repressió. Això és una cosa molt important. Perquè la ciutadania catalana, així com la part més progressista d'Espanya, ha abandonat l'exèrcit per una qüestió ideològica i identitària. I és un error. No podem viure a la fantasia que els exèrcits o els cossos policials desapareixeran: això no és així. Quan els cossos de seguretat catalans intervenen a Catalunya, el Sistema se'n adona que no seran capaços d'intervenir contra la ciutadania. No perquè no siguin expeditius (que han demostrat ser-ho) sinó perquè hi havia una qüestió identitària. Si els policies catalans són independentistes, les seves famílies són independentistes, els seus amics són independentistes, no colpejaran a independentistes. Perquè el Sistema porta a guàrdies civils i a policies d'altres parts d'Espanya? Perquè no són independentistes. Colpejar a algú que no forma part dels seus cercles no els hi comporta cap contradicció, però fer-ho amb algú que forma part del teu cercle, et genera moltes contradiccions. El sistema ho sap, òbviament. L'abandonament que hem fet, tant els independentistes com l'Esquerra, de l'Exèrcit, ha regalat aquest espai igual que hem regalat les judicatures o el sector empresarial. Tots aquests espais són utilitzats en la nostra contra. Si pretenem derruir l'Exèrcit com en el seu dia vam pretendre derruir el Servei Militar, tornarem a cometre el mateix error. El Servei Militar era obscè, però la solució no era eliminar-lo perquè, un cop eliminat, es genera una pseudo-privatització de l'Exèrcit. Els espais no s'abandonen, els espais es lluiten, i les institucions que no funcionen es reformen.