Senglars: Una espècie desconfiada, protectora i amant del menjar

En els darrers anys els porcs senglars han anat baixant fins a les zones urbanitzades per tal d’aconseguir menjar. Fins fa poc, a Sant Cugat era un fet normal veure porcs senglars per les zones de Valldoreix, la Floresta, les Planes o Mira-sol, fins i tot es podien haver vist per la zona del Golf de Sant Cugat.

Recentment, però, s’han pogut veure grups de porcs senglars passejant tranquil·lament per la plaça de Lluís Millet, per l’avinguda de Lluís Companys o fins i tot pels Jardins del Monestir, ubicacions que criden d’allò més l’atenció si es té en compte que  la proximitat d’aquests carrers amb les zones forestals és relativa. Però a banda que els agrada tombar els contenidors i menjar el que troben o passejar de nit, com són aquests animals, que cada vegada més, semblen els nous veïns de Sant Cugat?

El porc senglar és el mamífer més gran que hi ha de la fauna de Collserola. Normalment, el pes mitjà d’aquest animal està cap als 50 kg i el més gran no acostuma a superar els 90 kg. En concret, les femelles pesen entre 40 i 65 quilograms i els mascles entre 70 i 90. De longitud poden arribar a mesurar 120 centímetres.

És una espècie omnívora que aprofita gran varietat d’aliments. Des de vegetals fins a petits invertebrats. Arrels d’arbres, aglans, cireres d’arboç, cucs, plantes conreades, i actualment les restes d’aliments que troben en els contenidors. I és que com diu el veterinari Antoni Crespo, de la clínica Dispensari Veterinari, “amb el reciclatge troben l’aliment més ràpidament. El menjar orgànic els és més agradable i fàcil d’obtenir”.

Normalment acostumen a dormir durant el dia, fugint així dels sorolls, els vehicles i les persones. Un cop es fa fosc és quan comencen la seva activitat, que, habitualment es basa a anar a buscar aliment. Per això mateix, no és d’estranyar que sigui cap al capvespre quan es poden veure porcs senglars a les zones urbanes.

Els senglars, en xifres

Mirada experta

Tot i que no ha de servir de precedent, ja que un porc senglar no és un animal domesticat i, per tant, no se sap com pot respondre davant certes situacions, es considera que  no són  animals perillosos. Tal com remarca el veterinari Antoni Crespo “acostumen a fugir quan veuen persones, però si hi ha cries i la femella pot considerar que hi ha un perill o estan ferits, podrien atacar i ser perillosos”.

Pel que fa a la seva relació amb els animals de companyia com els gossos, Crespo destaca que alguna vegada han rebut pacients que han estat atacats per porcs senglars. En aquest aspecte el veterinari remarca que “passava més abans, ara la gent ja sap com actuar quan passeja el seu gos i es troba amb aquests animals”.

Des del punt de vista del veterinari, i no només de Crespo, sinó tant des de l’Ajuntament com des del Consorci del Parc Natural de Collserola, un dels aspectes bàsics a tenir en compte pel que fa a la relació dels humans amb els porcs senglars és el fet de deixar de donar-los menjar. Aquest fet, que per una banda podria semblar bondadós, és un dels principals causants que els porcs senglars s’hagin acostumat a anar a buscar aliment a les zones urbanes.

Per això mateix, Crespo destaca que “aquest animal salvatge s’està convertint en domèstic i això és un problema que no se solucionarà en 2 o 3 generacions si no ho parem ja. És un fet de costums i han de tornar a recuperar el costum de trobar menjar només de les zones forestals”. I és en aquest punt on Crespo troba la solució a la superpoblació de senglars: “És a llarg termini. L’esterilització i les batudes poden funcionar, però se segueixen reproduint igual i, per tant, el problema de venir fins a les àrees urbanes segueix existint. Hem d’intentar no donar-los menjar perquè no tinguin accés i que tornin cap al bosc per tornar-se salvatges altra vegada”.

En aquestes mateixes línies ha parlat Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola. Segons Martí, l’esterilització, que no està del tot demostrat que sigui el mètode més eficaç, ja que es troba en un punt inicial i experimental, podria suposar un gran esforç sense resultats. Tal com diu Martí “l’esterilització per alimentació, com s’ha comentat algunes vegades, és una opció complicada i costosa”, ja que es correria el risc de propagar i esterilitzar altres espècies. D’aquesta manera, l’única opció d’esterilització seria via injecció, “una tasca complicada” si es té en compte que la part de la població que cal controlar és la que està en edat reproductora i caldria actuar sobre el 70% de la població de senglars perquè l’esterilització donés el resultat esperat.

Per aquesta mateixa raó, i mentre no es trobi un mètode realment eficaç, des del Consorci del Parc Natural de Collserola continuen veient mètodes com les batudes, els aguaits i altres maneres de capturar els porcs senglars com les opcions més eficaces i realistes per mirar de controlar el nombre d’exemplars. Unes solucions que Marià Martí és conscient que “són impopulars i  ens sap molt greu, però si no ho controlem, el problema de superpoblació pot acabar afectant sobre la mateixa espècie amb l’aparició de malalties”