Sílvia Flury és suïssa, tot i que assegura que la seva primera pàtria és Catalunya. Originària d’una família de rellotgers de Biel-Bienne, prop de Neuchâtel, va ser precisament el món del rellotge el que la va portar fins aquí. “Al meu home el vaig conèixer a casa del representant de la rellotgeria a Barcelona”. L’any 1964, el seu marit, enginyer industrial de professió, va fundar la fàbrica CIAMA a la ciutat, una empresa d’instal·lacions elèctriques industrials. Es va establir a Sant Cugat l’any 1968. “Aleshores tot eren camps, no hi havia res asfaltat...!”.
Diu que va fer moltes coses, va estudiar a l’Escola Massana, va fer un curs de geriatria. A Suïssa va estudiar Traducció, però mai va exercir. Això sí, assegura que parla un munt d’idiomes, entre ells, és clar, el català i el castellà. L’any 1983 va iniciar la seva carrera política com a membre de CiU a l’oposició. “Jo vinc d’una família de tradició política i a casa sempre hi va haver un ambient molt polititzat”. Quatre anys més tard, el 87, va formar part de l’equip de govern de Joan Aymerich com a regidora de Sanitat i Serveis Socials. “Considero que vaig ser dura en algunes coses, però constant”. Durant els dotze anys que va ser regidora va engegar importants infraestructures, com el CAP, la Llar d’Avis, la residència i el Centre Cívic i Social de la Floresta.
Tanmateix, explica que va treballar molt pel paper de la dona en la política: “Les dones haurien d’estar més visibles en la presa de decisions”. Actualment exerceix de presidenta de la Llar d’Avis de la Parròquia, amb la qual està vinculada des dels inicis, l’any 1980. Està molt orgullosa de la feina que s’ha fet darrerament a la seu, sota la seva supervisió. I finalitza: “Estic molt agraïda a la vida, he pogut fer moltes coses per a la meva ciutat, Sant Cugat”.