Societat Coral La Lira: aturada i escissió (1888-1900)

La Societat Coral La Lira, fundada l’any 1882, va restar inactiva des de l’any 1888 fins la seva refundació l’any 1898. Aquesta aplegà 87 persones: 62 cantaires i 25 socis protectors. Ben aviat, però, es va trencar la pau social. L’any següent, el 1899, en una reunió extraordinària, es produeix l’escissió que donaria lloc l’any 1900 a la fundació de La Unió Santcugatenca. Dels 27 socis fundadors, 23 procedien de La Lira. 

 

La causa de l’aturada de 1888 cal atribuir-la a l’arribada de la fil·loxera l’any 1886, a l’esclat de l’orfeonisme (l’Orfeó Català es va fundar l’any 1891) i a diferències ideològiques.

 

En el llibret commemoratiu del 50è aniversari de La Lira, l’any 1932, es fa un repàs a la seva història, responsabilitzant de l’aturada la rivalitat entre partidaris de Cánovas i de Sagasta, és a dir, entre conservadors i liberals, monopolitzadors del sistema de partits monàrquics de la Restauració fins a principis del segle xx. 

 

De les causes de l’escissió de 1899 en tenim referències en el llibret  abans esmentat: “Va reaparèixer (el 1898) la voluntat integradora, que durà ben poc a causa de membres que no respectaven ni la unitat ni la senyera”.

 

D’altra banda, l’any 1929, i amb motiu del primer acte conjunt entre La Lira i La Unió després de l’escissió, l’editorial del butlletí de La Unió expressa la voluntat de “superar diferències de classe i rivalitats i personalismes que perjudiquin la doctrina propagada i defensada pel mestre J. A. Clavé”.

Les rivalitats internes

Hores d’ara no disposem de més dades que ens ajudin a treure l’entrellat d’aquestes rivalitats. La trajectòria posterior de La Unió indicaria que els cantaires escindits pretenien que la societat fos quelcom més que una societat coral. Efectivament, La Unió es convertiria en un important aglutinador social durant les dècades de 1910 i 1920, amb un ampli ventall de propostes socials, culturals i d’esbarjo. 

 

La hipòtesi que introdueixo és que l’antiga rivalitat de 1888 entre partidaris de Cánovas i de Sagasta s’havia convertit en rivalitat entre catalanisme conservador i republicanisme.

 

Ambdós corrents polítics a 1898 comencen a competir arreu de Catalunya pel poc espai que deixen els partits monàrquics. El seu segment d’influència eren les classes populars i les seves manifestacions associatives. 

 

Cal tenir en compte que el republicanisme havia fet seus alguns dels postulats d’emancipació d’en Josep Anselm Clavé. També el catalanisme conservador, lligat a la burgesia industrial, després de la desfeta colonial de 1898, intentà influir en les classes populars, incloent-les com a actors subalterns del seu projecte.

El motiu de l'ecissió

La transversalitat social de La Lira el 1898 la convertien en àmbit de conreu del que s’ha indicat més amunt. D’una banda, la persona que seria president honorari de La Lira, Esteve Camarasa, era un dels socis de la fàbrica tèxtil Serra, Camarasa i Cia, coneguda més tard popularment com La Pelleria. Juntament amb un soci protector, Joaquim Margenat, assistia a les reunions de l’incipient catalanisme polític de la Lliga de Catalunya. L’any 1899 va fer donació a La Lira del seu estendard.

 

D’altra banda, Miquel Grau Ricart, un dels fundadors destacats de La Unió i cantaire de La Lira l’any 1898, provenia de la Liga de Agricultores, societat agrícola creada l’any 1895 i lligada al republicanisme federal. L’any 1903, seria el nucli principal de la Fraternidad Republicana que, presidida per Miquel Grau, agruparia els republicans de la vila.

 

Fins a quin punt aquesta situació podia haver-se convertit en decisiva en el procés d’escissió de 1899? No tenim encara suficients elements per afirmar-ho, però com a mínim sabem que hi eren presents i la seva convivència al si d’una mateixa societat, molt difícil de mantenir.