Sol solet, vine'm a veure: la importància de la vitamina D

Llegint el TOT Sant Cugat per la plaça d’Octavià, davant el Monestir de Sant Cugat, aprofito el moment per prendre el sol. L’exposició de la pell a la llum solar és la principal font de vitamina D. En gran part per aquest motiu, el dèficit de vitamina D és tan freqüent avui dia, fins i tot en països tan assolellats com el nostre. De fet, un recent treball realitzat a les Illes Canàries amb estudiants de medicina, ha demostrat que un 32% presentaven dèficit de vitamina D. Les necessitats recomanades de vitamina D son com a mínim de 600-800 UI diàries.

Diversos factors ajuden a explicar la gran prevalença d’aquest dèficit. Un dels més importants és fruit del ritme de vida actual, que fa que passem moltes hores al dia treballant en l’interior d’edificis. Segons l’estació de l’any i l’horari laboral, poden passar dies sense que rebem la llum solar directament. A més a més, en latituds com la nostra, a la tardor i l’hivern, com ara, està demostrat que els nivells de vitamina D disminueixen un 20%. Per altra banda, l’augment en l’ús de cremes protectores i de roba per a protegir-nos de la irradiació solar (molt recomanable en hores de llum solar intensa o si estem exposats moltes hores al sol), fan de filtre i dificulten el paper de síntesi de vitamina D de la pell. El sol que rebem a través del vidre d’una finestra, el pigment cutani (la gent de pell més fosca requereix 3-4 vegades més d’exposició solar per assolir els mateixos nivells de vitamina D que la gent de pell clara) o la contaminació actuen també com a filtres de la llum solar i interfereixen en la síntesi de vitamina D per la pell. Finalment, determinats fàrmacs (com la fenitoïna –un antiepileptic– o la cortisona) o determinades malalties (per exemple, les malabsortives, com la malaltia celíaca o la malaltia inflamatòria intestinal, les malalties hepàtiques o les renals), també poden reduir els nivells de vitamina D. 

Sota la llum del sol, la pell transforma una substància lipídica pròpia de l’organisme en el precursor inactiu de la vitamina D (el colecalciferol). Alguns aliments poden aportar aquest precursor directament, com  la carn, el rovell de l’ou o peixos greixosos (com el salmó o el verat), però aquesta via només supleix una petita part de les necessitats de vitamina D. Perquè sigui actiu, el colecalciferol cal que sigui hidroxilat al fetge i ronyons per tal d’obtenir la forma activa, la 1-25-dihidroxivitamina D (per això malalties hepàtiques o renals, provoquen dèficit de vitamina D). 

El creixement ossi i el metabolisme del calci

La principal funció de la vitamina D és regular el creixement ossi i el metabolisme del calci. Així doncs, el seu dèficit provoca alteracions òssies, que poden ser especialment greus si tenen lloc en edat de creixement (provocant raquitisme en els nens). A més a més, en els darrers anys hi ha hagut múltiples estudis que relacionen la vitamina D amb l’aparició o prevenció de diferents patologies. Així, el seu dèficit s’ha relacionat amb l’aparició d’hipertensió arterial, diabetis mellitus o d’altres malalties cardiovasculars. Els pacients d’edat avançada amb nivells normals de vitamina D tenen menys risc de caigudes que els pacients amb nivells baixos. També se li atribueix un possible efecte protector cancerigen. 

Sistema immunitari

D’altra banda, la vitamina D influeix en el sistema immunitari, i pot augmentar el risc d’infeccions. Per a la correcció del dèficit, com que la vitamina D és liposoluble, s’acumula en el teixit greixós i es pot administrar de forma setmanal o mensual.

 

El dèficit de vitamina D és un problema real avui dia que té implicacions en la nostra salut i que cal solucionar. Per això segueixo llegint el TOT Sant Cugat i prenent el sol una estona més davant del Monestir.