Svitlana Voytouyeh, ucraïnesa a Sant Cugat: "A vegades tinc ràbia, a vegades ploro"

Svitlana Voytouyeh i Larysa Iglesias són dues dones ucraïneses que fa 18 i 9 anys que viuen a Sant Cugat. Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, viuen amb molta preocupació la situació al seu país, on encara tenen molts amics. La mare de l’Svitlana es va quedar a la seva ciutat, Rivne, fins que l’exèrcit rus va començar a tirar-hi bombes, quan es va veure obligada a marxa i a emprendre el camí fins a Espanya.

A més, l’Svitlana lidera l’Associació Ucraïnesa Djerelo de Sant Cugat, creada fa sis anys i que es dedicava principalment a activitats culturals. Des de la invasió russa, el seu únic objectiu ha estat recollir material i donar suport als refugiats que arriben al municipi.

Com veu viure l’inici de la invasió?

L: El dia 24, quan va començar la guerra, crèiem que era un malson. És molt difícil de comprendre que, al segle XXI, pugui haver-hi un conflicte com aquest. Aquí tinc molts amics russos i no teníem mai cap problema. Però el govern de Rússia va decidir que podia matar sense més. No només és culpable Putin. És el que mana, però la gent que ara està a la nostra ciutat i al nostre país i mata als ucraïnesos, saben el que fan. La culpa és de tota Rússia i tota la gent que hi viu, perquè hi donen suport. Els culpables són moltes persones.

S: Quan va començar el conflicte, ningú pensava que podia ser veritat ni s’imaginava que es podia arribar a un punt tan greu.

Fins a l’inici de la guerra, molta gent creia que no passaria.

S: Ningú s’ho esperava. Els polítics ens deien que Putin mai iniciaria una guerra. Però hi havia gent que ho sabia, alguns coneguts de la meva ciutat que treballaven al govern, ja ho havien preparat tot per marxar setmanes abans.

Quins sentiments teniu en veure la situació de guerra al vostre país?

L: Estem molt disgustats, totalment perduts. Sempre sabíem que teníem el nostre país i podíem tornar-hi. Fa molts anys que vivim aquí i estem acostumats. Però els refugiats que venen ara, tenen un pànic terrible als ulls, estan buits. Han perdut tota la seva vida. I veuen que no tenen un lloc on tornar perquè han perdut cases, familiars...

S: A vegades tinc ràbia, a vegades ploro, a vegades no sé què fer. Parlant amb amigues d’Ucraïna, han canviat molts pensaments. Ara se li dona més valor a la vida. Abans, com a tot arreu, la gent volia coses materials, viatjar, cotxes... Ara només pensen a viure i en la seva família, és el més important.

Què us expliquen els vostres amics que són a Ucraïna?

L: Quan m’aixeco cada dia, començo enviant els missatges als amics: ‘estàs viu?, estàs viu?...’. I espero que em responguin tots. Cada matí tinc una comunicació amb ells i controlo si segueixen vius. Ja no pregunto com estan o si segueixen a casa seva, el més important és si em responen que continuen vius.

S: La meva mare havia estat dues setmanes tranquil·la, pensant que Putin només agafaria dues o tres ciutats i no faria res més. Just el dilluns van començar a caure bombes a la seva ciutat, Rivne. Estava molt espantada. El dimarts al matí va marxar caminant, amb 73 anys, per travessar la frontera i venir cap a Espanya. Té por, no pot dormir i, si no moria per les bombes, moriria de l’estrès.

Coneixeu molta gent que ha hagut de marxar d’Ucraïna? Es parla de tres milions de refugiats.

S: Moltíssima gent i cada vegada més. Pensava que els que volien sortir, ja ho havien fet. Però hi ha moltes persones que encara estan sortint i en vindran més.

Com ha viscut la seva mare el fet d’haver de marxar de la seva ciutat?

S: La meva mare havia estat una temporada vivint a Espanya i per ella no és tan difícil, perquè ho coneix. Però, llavors, ella sabia que tenia casa seva i els seus amics a Ucraïna, i podia tornar quan volgués. Ara no sap si podrà tornar. Es va acomiadar de les seves amigues i veïns i no sap per quant temps i si les tornarà a veure. És molt difícil.

Com esteu veient la resposta de la gent de Sant Cugat i d’arreu d’Europa?

L: No m’imaginava que ens donarien tant suport i ens ajudessin tant. La primera sorpresa va ser quan van organitzar al centre una recollida de material humanitari. Quan vaig veure tanta gent, em va sorprendre de cor. Cada dia hi ha gent que ve per portar material, pregunten les necessitats que tenim... Tota Europa ara dona molt suport a Ucraïna, més que els governs.

S: La gent del carrer ajuda moltíssim. Però Ucraïna i els militars necessiten coses més importants. El fill d’una amiga meva, que és pilot d’avions, que els hi falten GPS, armilles antibales, walkie-talkie, cascos... Pels nostres veïns és molt difícil aconseguir això i ho han de fer els governs o empreses més grans.

Quina tasca esteu fent des de Sant Cugat i des de l’associació?

S: L’Associació tenim un punt de trobada a Torreblanca que ens va deixar l’Ajuntament, on recollim menjar, medicaments i roba. També al Mercadona tenim un punt de recollida. Però hi ha gent que no ens coneixia, perquè quan tot estava tranquil fèiem altres coses. L’associació té sis anys i fèiem dansa, ioga o classes d’ucraïnès per a nens. Però, quan ha començat la guerra i aquests temps tan difícils, s’ha acostat molta gent i ens hem unit molt. Hi ha molts voluntaris que volen ajudar, també moltes noies russes. No mirem la nacionalitat, sinó estar junts, més que mai.

L: Hem d’agrair l’ajuda de la Montse del garden Masó-Navarro, que em va oferir obrir un punt de recollida a la seva botiga i ens van portar moltíssimes coses. Divendres passat ja vam portar un camió gran d’ajuda humanitària. Que la gent ens doni tant suport, val moltíssim. Sense ells no podríem fer aquest treball.

Quin missatge enviaríeu a la gent de Sant Cugat?

L: Moltíssimes gràcies. És una llàstima que no podem dir res als governs perquè tanquin el cel ucraïnès. Mentre no es tanca, està morint molta gent. L’exèrcit rus no s’aturarà. Si conquereix Ucraïna, seguiran per Lituània o Letònia, són persones boges. Mentre els governs d’Europa tenen dubtes o por, mor gent.

S: Europa ha de respondre més ràpid. Mentre dubten, cada dia mor gent.

L: La gent lluita, però el més important és que els governs ens donin suport. Nosaltres l’únic que podem fer és ajudar als refugiats que venen, donar-los menjar i llit. 

Estan arribant refugiats a Sant Cugat?

S: A Sant Cugat arriba gent, que són rebuts per familiars o veïns. Però no coneixem cap lloc on puguin dormir, menjar i quedar-s’hi una temporada. La primera etapa està ben organitzada, un veí pot acollir un refugiat per dues o tres setmanes. Però, més endavant, quin futur tindrà? No hi ha treball, no hi ha punts on es doni menjar... Espanya ja té problemes de feina i aquesta gent que ara arriba i rebrà permisos, serà complicat que en trobin.

Com és la seva arribada?

S: Viuen amb familiars o a cases d’amics.

L: Nosaltres necessitem més espai perquè hem de preparar un kit d’ajuda per cada família de refugiats que arriba, amb menjar i roba, també per nadons.

Què demanaríeu a l’Ajuntament?

S: Un local més gran on poder organitzar i classificar tot el material que ens dona la gent i muntar un punt d’entrega de material pels refugiats que arriben. Poder tenir un espai amb unes taules perquè la gent pugui conversar entre ells. Són persones que no coneixen ningú ni tampoc l’idioma. Ha de ser un centre on sapiguen que se’ls ajudarà. Una persona pot necessitar roba, menjar o només parlar amb algú. No hi ha cap lloc on pugui anar a parlar i conversar amb altra gent.

El material que esteu recollint és per la gent que arriba d’Ucraïna?

S: El menjar o la roba ens la quedem aquí per donar als refugiats. Si ens donen medicaments o bolquers, per exemple, ho organitzem per enviar-ho a Ucraïna, perquè hi ha escassetat.

Quines són les necessites de les persones que venen?

L: Venen sobretot dones amb nens, perquè els homes no tenen dret a sortir. El que més necessiten és roba, sabates i menjar pels infants. La gent que arriba no demana moltes coses, estan feliços per sortir i que els familiars segueixin vius. Però sempre diuen que, quan sigui possible, tornaran al seu país. Tenen moltes ganes de tornar a Ucraïna i reconstruir-la. Necessiten el bàsic per viure.

Com veieu el futur?

S: Volem la victòria, que acabi tot molt aviat. Però no sabem com acabarà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.